Tuitpoemes i altres tuiteries

Ganzell edicions publica aquest desembre “Tuitpoemes i altres tuiteries” de Cristina Company i Pere Pèries, dos tuitaires que cada dia escriuen un petit poema a la xarxa de l’ocellet. “Twitter no està renyit amb el paper”, diuen.

Ganzell edicions publica aquest desembre “Tuitpoemes i altres tuiteries” de Cristina Company i Pere Pèries, dos tuitaires que cada dia escriuen un petit poema a la xarxa de l’ocellet.  “Twitter no està renyit amb el paper”, diuen.

Cristina Company i Pere Pèries són els autors del primer llibre de poemes escrits a Twitter en català, “Tuitpoemes i altres tuiteries”, que Ganzell edicions publica aquest desembre i que encetarà una petita col·lecció de poesia, La Gitana. Òmnium Cultural, en el marc de la 64a Nit de Santa Llúcia, acollirà el pròxim 16 de desembre a la seva seu de l’Eixample la presentació del llibre, on es recitaran alguns dels poemes curts i es farà un concert amb música melòdica.

Tot i que la poesia ja fa temps que és present a la xarxa de l’ocellet blau, amb etiquetes consolidades com #llegimipiulem o #piulempoesia, amb què es piulen versos de poetes catalans, o bé per iniciatives com els irònics #alsigrames de Salvador Alsius (recentment abandonats) o els humorístics #garrotuits, a Catalunya mai fins ara s’havien editat en paper aquestes pinzellades poètiques. El llibre “Tuitpoemes i altres tuiteries”, que recull 58 poemes breus de cadascun d’ells que recorden els haikús japonesos, és el primer de la seva espècie, com ara fa quatre anys ho va ser la tuitnovel·la de Jordi Cervera “Serial chicken”. En aquest cas, però, no ha estat res premeditat.

Els dos tuitaires es van descobrir a Twitter fa menys d’un any. La Cristina va llegir un petit relat del Pere i va escriure quatre ratlles més. Ell hi va respondre i la va convidar a continuar. Poc després van començar els tuitpoemes, com ells els anomenen, amb els quals han anat guanyant seguidors. Entre tots dos ara en tenen vora els 3.000. També per la serendípia de Twitter, aquestes trobades afortunades que propicia, van contactar amb l’editorial Ganzell i van començar a parlar de fer saltar els seus 140 caracters al paper. Per això consideren que tot plegat ha anat molt ràpid. “Anem a ritme Twitter”, diu la Cristina somrient, que assenyala que el llibre sortirà abans i tot que es tanqui el Verkami que han obert per finançar les despeses de producció i promoció.

“Tenim un punt d’inconsciència, perquè si ningú no ho ha fet deu ser per alguna raó… Potser l’espifiem, però ens llancem”, diu en Pere, que al llarg de la conversa repeteix sovint que les coses s’han de fer amb passió. La Cristina hi està d’acord i afegeix: “El meu lema és: ‘No em diguis el que no puc fer’”.

Sobre el motiu que els va portar a plantejar-se publicar el llibre, el Pere parla de la seva experiència com a músic als concerts. “La gent vol endur-se alguna cosa física encara. I el paper també embolica les coses boniques”. I afirma: “Twitter no està renyit amb el paper. El paper no està mort, és qüestió de donar alguna cosa que interessi a la gent.”

“A mi sovint em diuen, què bonic que és això que has escrit! O, aquest poema me’l faig meu, me’l quedo. O el necessito. I se’l posen a la seva biografia de Twitter”, apunta la Cristina, que subratlla la interacció amb els lectors com una experiència molt bonica.

En l’aspecte formal, per ser fidels a l’extensió dels 140 caracters, han mirat d’editar el mínim possible els tuitpoemes. El corrector només els ha tocat algun aspecte de la puntuació, i s’ha decidit conservar la gramàtica tuitaire.  D’aquesta manera, al paper s’hi poden trobar “q” per “que” o “tb” per “també”, tal i com es van piular.

“Twitter és pura immediatesa. Els fas i te n’oblides”, conclou el Pere, que assegura que si no fos així no hauria acabat mai donant-los per bons. Tots dos escriuen directament sobre el camp del missatge, gairebé cada dia, capturant una inspiració al moment o llançant una reflexió. Però asseguren que els seus tuitpoemes no són autobiogràfics.

“Us heu fet addictes a Twitter?”, els pregunto per acabar. “Una mica sí”, respon el Pere, “però no estaria entre les cinc primeres coses que ens hem de tractar”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació