TTIP: s’ha de mantenir la neutralitat de la xarxa

12.11.2015

EL 10 de novembre va tenir lloc a la Universitat Blanquerna un debat sobre el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) i la cultura, per avaluar-ne els riscos i les oportunitats. La jornada estava organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vicent Partal a "TTIP i cultura"

Vicent Partal a “TTIP i cultura”

El TTIP és una aposta geoestratègica per crear la major àrea de lliure comerç del món i per harmonitzar a banda i banda de l’Atlàntic les regles del joc d’un elevat nombre d’àmbits i sectors diferents. En aquesta ocasió, les jornades “TTIP i Cultura” reflexionaven sobre aquest àmbit cultural i, concretament, en el Bloc 3, es plantejaven dues qüestions. La primera: “Cap a un mercat únic digital i TTIP: què s’hi juga la cultura en la reforma de l’àmbit digital”, on intervingué Vicent Partal, i “La propietat intel·lectual en un món global”, amb Miquel Àngel Vallès.

Vicent Partal, director de Vilaweb, va començar afirmant que ens trobem amb un tema “extremadament polititzat i ple de secretisme”. Això no augurava bones perspectives. Partal va advertir que encara que el Tractat fracassi estarà en “l’atmosfera de la Unió Europea”.

Aleshores va posar de manifest un fet que sovint oblidem: internet només té 25 anys, “és un factor en explosió que encara estem aprenent a fer funcionar”. I un altre fet: no hi ha punt de comparació entre el món digital als EUA i a Europa.

Un punt clau per a Partal és que s’ha de mantenir la neutralitat a la xarxa des d’un punt de vista tècnic. En el moment que arribi la diferència entre les “autopistes” i les “carreteres”, el món de la cultura es pot desplomar, encara que ja hi ha mecanismes que faciliten que les informacions estiguin més ben posicionades que d’altres, com twitter, facebook o google. En aquest sentit recordava que posar centre a internet és una contradicció, perquè es va crear, justament, sense centre, amb tres ordinadors: “Centralitzar-lo seria la seva fi”.

Respecte als Estats Units, comentava que els grans creadors de la xarxa són americans i, en canvi, a Europa hi ha molt bones empreses que fan aplicacions, però “EUA domina internet en la mesura que és mesurable”.

Cal abandonar la idea que el món digital és per uns quants. Totes les empreses i tot el món de la cultura és digital, ara. Els canvis han estat a tres nivells: d’una banda, la relació entre el mòbil i l’ordinador (“el mòbil es menja l’ordinador”), de l’altra, que qualsevol empresa cultural s’ha d’adaptar al “model OVNI” i fer de tot, i en tercer lloc el fet que “la llengua és una duana que s’acaba”, ja que les grans empreses són multilingües.

No hem d’oblidar que la protecció de dades està recollida a la Carta de Drets de la Unió Europea, mentre que això comença a perillar. Com a conseqüència, els proveïdors de serveis es converteixen en policies per evitar violacions de copyright. La conseqüència és que hi ha menys llibertat a la xarxa.

Finalment, va fer èmfasi en el fet que ens trobem en un moment delicat i que cal evitar les barreres per tal que els grups de música puguin ser escoltats arreu del món i els blocs llegits als diferents països, per posar un parell d’exemples.

Després va intervenir Miquel Àngel Vallès, advocat, Coordinador del grup de Propietat Intel·lectual del Departament de Cultura, per parlar de la propietat intel·lectual. Per començar la seva ponència, Vallès va fer referència a l’article 27.2 de la Declaració dels Drets Humans, que fa possible que internet existeixi. Hi ha, per tant, un vessant moral i un altre d’econòmic en la propietat intel·lectual, que no es poden separar. “I no és el mateix els drets d’autor que el copyright”. La pirateria, comentava, va començar en el món musical, després en l’audiovisual i finalment ha arribat al món del llibre. S’ha de permetre que totes les parts guanyin en el món de la creació, perquè al darrera hi ha el sou d’una persona.

Hi ha una sèrie de factors que poden intervenir en el TTIP. D’una banda, les dimensions de les empreses, que poden sobredimensionar-se, sobretot als Estats Units. Un altre factor és la fiscalitat i en tercer lloc el dret de participació dels creadors d’obres originals.

Vallès va acabar la seva intervenció afirmant que “la cultura és l’ànima d’Europa i l’ànima d’Europa no està en venda”. Però les paraules de Partal van ser encara més contundents: “Vivim en un moment d’atordiment general”.