Truman Capote sense Palamós

8.11.2018

Histriònic, obertament homosexual, tafaner i seductor, va ser una de les figures més controvertides i influents de la Nova York esplèndida dels anys seixanta. Tothora a l’ull de l’huracà, coneixia a tothom i, potser per això, sempre tenia coses per explicar. Pràcticament cap periodista pot presumir d’haver patentat el nou periodisme o d’haver retratat personalitats amb el talent i el renom de Marlon Brando, Marilyn Monroe, Tennessee Williams o Elisabeth Taylor. I amb quina traça que ho feia. Probablement, si d’entre tota la humanitat pogués escollir una persona a qui fer un retrat periodístic, em decantaria, justament, per explicar els cops i els èxits que la vida va donar a un dels millors retratistes de la història. Truman Capote, pare de la novel·la de no ficció i geni del realisme, captava l’essència dels qui l’envoltaven com ningú.

Truman Capote

Era (i és) un mite i, com a tal, ha estat font d’inspiració per a molts escriptors. Segur que a Màrius Carol, periodista i escriptor, també li hauria agradat poder-lo entrevistar. Però, per sort, els mites ens acompanyen sempre, es deixen explorar i, sense haver-lo pogut conèixer mai, el director de la Vanguardia va poder recrear la seva estada a Palamós. Truman Capote hi va ser durant tres estius consecutius, a principis dels seixanta, per aïllar-se del brogit i l’ambient festiu novaiorquès i poder escriure A Sang Freda, una obra mestra, ‘la seva Madame Bovary’. “Devia ser un personatge tant fascinant com insuportable”, diu Carol.

Sense la Costa Brava, A Sang Freda potser no hauria estat la mateixa non-fiction novel. No sabrem mai del cert de quina manera va influir Palamós en la creació de Capote, però Màrius Carol té clar que el mar, la calma i el tarannà d’aquí segur que van tenir alguna cosa a veure en el resultat final de l’obra. “És impossible que no influís d’alguna manera en la seva forma de treballar”. Això és el que es plantejava a L’home dels pijames de seda (Columna, 2009), premi Prudenci Bertrana, una novel·la que inclou elements de ficció per retrocedir en el temps i refer la història que va viure Truman Capote a casa nostra. Aprofitant el marc de la Barcelona Novel·la Històrica, Màrius Carol i Fèlix Riera, comissari del cicle, van qüestionar-se dimecres a la Biblioteca Joan Fuster quin paper juga la geografia a l’hora d’escriure una novel·la.

Abrigat fins al coll, vestit de blanc, amb barret i acompanyat de l’escriptora Harper Lee, Truman Capote es va presentar a Holcomb per investigar el macabre assassinat de la família Clutter i el rebombori que va alterar la vida tranquil·la d’un poble perdut de Texas. Com és imaginable, malgrat que de bon principi la seva extravagància va generar hostilitat, l’arribada d’algú com ell va tenir un enorme impacte i, de mica en mica, es va guanyar la confiança de la gent. Com havia fet sempre. El que és estrany és que poc després, l’any 1962, es plantés a l’hotel Trias de Palamós amb vint-i-cinc maletes, un buldog cec, una gata siamesa, quatre mil folis de documentació per escriure una història increïble i que això no fos notícia. “Que una persona com Truman Capote –explicava Carol– es mogués tres estius per la Costa Brava no podia passar per desapercebut”. I encara és més insòlit que tants anys després, fins que arran de la seva mort no va sortir als diaris, fos un fet tan poc conegut.

“Perquè va venir a Palamós?”, es pregunta Màrius Carol. “Per amagar-se; però es va amagar tant que també va amagar Palamós”. Per això, el periodista va decidir posar-se en marxa i esbrinar, a partir de fonts com la cuinera que va tractar amb Capote o l’amo de l’hotel Trias, què va fer a Catalunya i per on va passar. Gràcies a L’home dels pijames de seda, a la primera casa de Palamós on es va instal·lar ara hi ha una placa amb un paràgraf d’una de les seves cartes: La casa de Palamós té el seu encant. És en un poble de pescadors just al costat de la platja. L’aigua és tan blava i cristal·lina com l’ull d’una sirena. M’aixeco molt d’hora perquè els pescadors surten a la mar a les cinc de la matinada i fan un xivarri que ni Rip Van Winkle podria dormir. Però he vingut a treballar.

Submergit en aquest paradís de mar blava i penya-segats, d’una història riquíssima que era carn de premsa groga, Truman Capote en va fer quelcom meravellós. Va reconstruir un crim, va acostar-se a les víctimes i va, fins i tot, intimar amb el seu entorn i els seus assassins. Per a algú amb un talent i una escriptura exquisida com Truman Capote, el resultat d’A Sang Freda no hauria variat en absolut si s’hagués escrit a l’altra punta del món. Hi hauria les mateixes comes, els mateixos punts. I, probablement, sense una eina tan potent com la novel·la històrica, capaç d’entrellaçar ficció i realitat, tampoc coneixeríem avui tots els detalls que desvela Màrius Carol sobre aquells tres estius a la Costa Brava.

Com ell, vull pensar que l’entorn sí que va influir en l’escriptura i que sense Palamós la història de Dick i Perry i de la família Clutter hauria estat contada diferent. Si no l’heu llegida, correu a fer-ho.