Trobairitz, les dones que van escriure poemes d’amor sense esperar-ne resposta

Si la figura dels trobadors és prou coneguda, les trobairitz han caigut en l’oblit de la història. Contemporànies dels trobadors, van escriure poesies d’una alta qualitat, en les quals deixen entreveure una personalitat literària marcada i diferenciada de la dels poetes homes. Malgrat la seva obra, han estat menystingudes fins a dates recents pels historiadors i estudiosos, que les han considerat poetes menors en el millor dels casos, cortesanes o promíscues, en el pitjor. D’altres n’han negat l’existència, adduint que la seva obra fou escrita per homes amb nom de ploma femení.

 

“A chantar pg. 2“. Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons.

Les trobairitz eren dones poetes contemporànies dels trobadors. Poca cosa se’n sap, de les seves vides i només ens ha arribat el nom d’unes vint trobairitz, en contrast amb els quatre-cents trobadors dels quals tenim notícia. Alguns dels noms de les trobairitz identificades són Beatriu, comtessa de Dia, Azelaïs de Porcairagues o Bieiris de Romans.

La gran diferència entre el nombre de trobadors i el de trobairitz conegudes dóna una idea de les escasses possibilitats que les dones tenien de realitzar-se literàriament, encara que fossin nobles. També és un indicador de la diferència en la cura que s’ha esmerçat a conservar l’obra dels trobadors i la de les trobairitz.

L’auge de l’obra de les trobairitz –la que ens ha arribat és escrita en occità- se situa sobretot entre 1135 i 1240. Si bé hi ha molts elements dels seus poemes que trobem també en els dels trobadors, tenen característiques pròpies i sobretot, aporten la visió poètica i literària de la dona – o d’un determinat tipus de dona, la dona noble i culta- a l’Edat Mitjana. A més, els de les trobairitz són poemes més frescos i de llenguatge més espontani que els dels trobadors, potser cenyits en excés a les normes de la poesia trobadoresca.

Tot i això, les trobairitz han estat greument menystingudes al llarg de la història. Si alguns estudiosos consideren que no aporten res de nou a la poesia que no haguessin aportat ja els trobadors, d’altres les titllen d’innocents en els plantejaments poètics mentre que molts en qüestionen el pudor i fan judicis morals dels fets que les trobairitz citen en els seus poemes.

Els versos de l’amor cortès de vegades es queden en un nivell platònic, però també s’acosten a l’erotisme. La comtessa de Dia confessa que voldria tenir el seu amant, nu, als braços, i ser-li plaent coixí. En aquests casos, a diferència dels trobadors, que només són avaluats pels historiadors de la literatura per la seva obra, la vida de les trobairitz és analitzada i jutjada, i sovint els seus versos han estat prova suficient per titllar-les de llibertines.

I malgrat tot, les trobairitz van ser prou valorades durant la seva època, i se’ls en reconeixia la intel·ligència i la preparació cultural. Als primers manuscrits que en parlen de vegades hi apareixen miniatures en les quals se les il·lustra seguint els cànons de bellesa medievals i amb elements que en demostrarien la vàlua com a poetes, així com el seu rang social. Quan aquests manuscrits es reprodueixen en segles posteriors, però, hi són representades en actituds poc elegants i vestides com a cortesanes.

No és fins ben entrat el segle XX, amb la incorporació massiva de les dones a les universitats, que es realitzen anàlisis en profunditat de les trobairitz, deixant de banda l’òptica misògina precedent. Aquestes presenten les trobairitz com a dones que, pel fet de pertànyer a un rang social alt, van tenir accés a la cultura. Des de la seva intel·ligència i sensibilitat, van composar poemes seguint els paràmetres en auge a l’època però ho van fer des de la seva pròpia visió de la vida. No ens trobem davant d’actituds feministes, no tindria sentit històric pensar-ho, però sí, potser, davant d’una afirmació pròpia que, com a dones, a l’Edat Mitjana, no era gens fàcil de fer.

L’autora vol fer constar el seu agraïment als doctors Antoni Rossell (Universitat Autònoma de Barcelona) i Angelica Rieger (Universitat d’Aquisgrà) per la genrositat de la seva ajuda.