Treure la pols a les dites populars

20.09.2018

Aquest 21 de setembre s’inaugura al Palau Robert l’exposició Patufet, on ets?, dedicada a l’escriptor i folklorista Aureli Capmany. Aquest 2018 és l’Any Capmany, que commemora tant el 150è aniversari del naixement d’Aureli Capmany com el centenari del naixement de la seva filla, la coneguda escriptora i activista antifranquista Maria Aurèlia Capmany. L’exposició itinerant restarà fins el 20 de gener a Barcelona i es traslladarà pròximament a altres llocs de Catalunya.

Aureli Capmany explicant una rondalla | Foto: Catàleg de l’exposició “Patufet, on ets?”

Recordar Aureli Capmany és tornar a fer memòria de molts costums i tradicions catalanes. Capmany, el rei dels tastaolletes, va promoure la cultura catalana des de les dites populars fins a l’urbanisme barceloní. Mª Àngels Blasco, Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, explica a la inauguració de l’espai que amb Capmany “recordem com hem viscut tots com a societat i com hem avançat”. L’exposició, promoguda pel Departament de Cultura, fa un recorregut per nou facetes que Capmany va fomentar. A l’espai de cada faceta hi trobem un accessori: una fulla d’un dia del calendari amb la seva festivitat religiosa (sants, mares de Déu…) i amb un refrany corresponent a l’època de l’any. “Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit”. “Març, marçot, mata la vella i la jove si pot”. Una exposició per retrobar-se amb el que potser ja s’havia oblidat.

Capmany va ser autodidacta, ja que va néixer en un família de cistellers del Born. Va adquirir la seva formació cultural a través de la munió d’associacions de què va formar part, com l’Ateneu Barcelonès. Montserrat Garrich, comissària de l’exposició i de l’Any Capmany, explica que des de petit fascinava als seus amics i veïns contant-los contes. Una de les facetes de l’exposició mostra el Capmany rondallaire. Hi podem veure una cita de Maria Aurèlia Capmany: “Al seu voltant, quan ell contava una història, es feia un silenci atent, viu, interrogant, meravellat.(…) Quan ell explicava la història, els personatges es feien amics; els llocs, coneguts; les situacions, quotidianes”.

Als 36 anys, el 1904, va engegar la revista que l’ha fet més conegut i on publicaria les seves rondalles: El Patufet, un tebeo infantil. Garrich explica que “l’únic que Capmany no feia era imprimir-lo, perquè el produïa, hi escrivia i el distribuïa ell”. Una de les facetes de l’exposició està dedicada a aquesta publicació, i en podem llegir allà una rèplica, amb els apartats de còmic, jocs, endevinalles i teatre. El Patufet va tenir, al cap dels anys, un èxit enorme.

Portada del primer número de la revista “El Patufet” | Foto: Catàleg de l’exposició “Patufet, on ets?”

Al centre de l’exposició trobem les entitats històriques on Capmany més va participar. Va fundar l’Orfeó Català, va dirigir l’Esbart Català de Dansaires i va associar-se al Centre Excursionista de Catalunya i a l’Ateneu Barcelonès. Per Garrich, allò que destaca del personatge de Capmany és “el nivell d’excel·lència en tot el que feia”. La seva acció aconseguia donar més volada a aquestes entitats dedicades a la difusió de la cultura catalana.