El passat 3 d’agost va publicar-se Auia (Segell Microscopi 2018), el nou disc de Rascanya, un grup de folk valencià que ja fa més de deu anys que il·lumina places, fires, mercats, festes de falles, trobades escolars, tallers, mercats i festivals, tant a l’Estat com a l’estranger.
Acordió, dolçaina, gralla, tarota, flabiol, guitarra, guitarró, llaüt, baix elèctric, veus i un mestre de ball s’acoblen per a fer créixer un arbre d’altura amb arrels en terreny tradicional, però capaç de fruitar de manera espontània, original i vitalista.
Auia és un disc per a ser ballat, que aconsegueix mesclar diversos estils de ball i crear una atmosfera de germanor, de comunitat i de desimboltura. Una música de rotllana, de to jovial i engrescador, que imprimeix, a cada cançó, el segell del goig de viure i l’alegria de ser en el món, fins i tot en els moments més difícils. El tema ‘Em fa mal’, per exemple, és un bon retrat de la filosofia que vertebra Rascanya: tots els mals —del cos, de l’ànima i del món— poden ser cantats, poden fer-se música. Fins i tot és bo posar-los al mig d’una rotllana per a ballar-hi al voltant, agafats de la mà.
Malgrat el to infal·liblement entusiasta del disc, però, Rascanya no peca d’optimisme càndid. La crítica social, per exemple, fa acte de presència a ‘És el moment’, un tema que jutja els mals de la nostra realitat social i incita, amb un to festiu i esperonador, a l’alliberament, a la desobediència i al criticisme constructiu: ‘Volem un món millor/i fora tots els dogmes’.
‘Flors d’un altre temps’ posa notes a la melangia, però ens recorda, a la vegada, que el passat no és passat si no sap parlar amb el present i el futur, i fer-ho amb veu serena, reviscolada i nova: ‘Temps vençut/obrirà ventalls/per a poder fer versos nous cada nit/per a recordar sempre la felicitat d’haver parit’.
De composició pròpia, les cançons de Rascanya són cuinades des de l’ànima i amb parsimònia. Moltes vegades, la lletra només és la cirereta del pastís de temes que ja se sostenen prou instrumentalment, i que necessiten pocs ornaments. Algunes de caire més popular, altres de més delicades, les tretze melodies que componen Auia ens recorden el fluir de l’aigua de les sèquies valencianes, una aigua clara i neta que eixoriveix els cors pansits.
https://www.youtube.com/watch?v=gV6PDUGsFhw
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals