Tres dies amb els autors de la teva vida

20.07.2018

Un matí d’estiu, després de l’esmorzar, l’escriptor Manuel Vilas, assegut a la capçalera de la taula allargada que hi ha al jardí, ens pregunta: “Qui són els vostres sants literaris?”. Els dotze deixebles busquem en la nostra història i triem els noms que presideixen els nostres respectius temples. Els autors són tan diversos com les nostres procedències geogràfiques: Kafka, Lorca, Pizarnik, Vonnegut… Algú nomena en Vilas. Ell somriu, fa broma, tots riuen. Si poguéssim passar tres dies amb algun dels escriptors anomenats, no ho hauríem dubtat. Per això estem aquí ara, compartint vida i literatura amb l’autor de la celebrada Ordesa (Alfaguara).

Un bon retir empordanès. I literari | Entelèquia Cultura

Qui fa possible aquesta trobada és la Rita Rodríguez, fundadora de Entelèquia Cultura. Amb una extensa trajectòria en el món editorial com a aval, ofereix ara la possibilitat d’aprendre i conviure amb autors de reconegut prestigi en idíl·lics entorns naturals de Catalunya.

El retir amb Manuel Vilas es du a terme en una autèntica masia empordanesa reconstruïda i transformada en un petit hotel, el Mas 1670, al poble de Calonge (Costa Brava). Entre els assistents hi ha productors culturals, aspirants a escriptors i professionals de la literatura —destaquen Ben Clark, guanyador del XXX Premi Loewe de poesia, i l’escriptora de ficció Laura Fernández—. Tots compartim l’amor per la paraula escrita, mitjançant la qual busquem trobar-nos i posar en ordre els nostres dubtes. Tot i que “el més desordenat en aquest món és la vida”, afirma Vilas.

Sota el títol Els llibres de la vida. Les paraules del cor, el taller va consistir primer a fer un repàs per les diferents tradicions de la literatura universal. Des de Cervantes fins als nostres dies. Va seguir sota l’epígraf Vida i literatura. La principal aliança, binomi que “admet cent mil possibilitats”, com va apuntar Vilas. La xerrada podria haver seguit durant hores, però el migdia constrenyia. Abans de dinar, l’autor proposa: per què no fem una capbussada? La piscina del jardí prometia refrescar les idees i apropar-nos encara més.

Després d’una formidable sobretaula, un cop represa la sessió, Vilas ens pregunta sobre els nostres temes d’interès. A l’ambient ronda l’espectre de la mort, la tristesa, el buit, fantasmes que compartim amb ell. És innegable que a tots ens ha commogut Ordesa, darrera novel·la de l’aragonès, en la qual reconstrueix la història de la seva família i de la seva Espanya particular. Vilas ens convida a un exercici de nuesa mental, emocional i geogràfica, a l’hora d’escriure. Però també a un exercici de precisió lingüística. I lectura. Molta lectura.

La sessió de l’últim dia consisteix a corregir en grup els poemes i relats curts que hem portat. Vilas llegeix, analitza, contribueix. Ningú és més generós que ell; ni quan narra, ni quan ens ajuda amb la seva experiència literària. Això no deu saber-ho gaire gent. Potser ho intueixen els que el poden escoltar en una xerrada. O els que se li acosten en una fira. Però ningú podrà asseverar-ho com nosaltres, els que hem pogut conviure amb ell durant aquests tres dies a Calonge.

El retir culmina amb abraçades, somriures i intercanvis de telèfons. Ja va acabar així l’anterior retir organitzat per Entelèquia Cultura, protagonitzat per la poetessa i filòsofa Chantal Maillard al Montseny, un taller intens i emotiu al qual també vaig tenir l’oportunitat d’assistir.

Rita Rodríguez, per la seva banda, promet seguir treballant intensament en el seu objectiu d’acostar escriptors i lectors d’aquesta manera preciosa i gens habitual. Per a la tardor ja té preparats recessos amb en Juan Arnau, l’Alejandro Palomas, la Remedios Zafra i altres autors i artistes que anirà anunciant.

Etiquetes: