Tres de tres: Alberto Montero, Esperit! i Oriol Solé

20.02.2014

Avui Alberto Montero actua al Festival Barna Sants (Centre Cultural Albareda, 20:00 hores); una ocasió per retrobar-se o descobrir “Puerto Príncipe” (B-Core, 2013).

Alberto Montero actua avui al BarnaSants

El darrer treball del cantautor saguntí concreta el bon gust i el coneixement que guien la seva música. Ballant entre el folk i el rock, la proposta recorda els aires antics d’un estil que va despuntar en els 70’s i que combinava música d’arrels amb cançó protesta. Montero treballa la forma clàssica des de l’elegància, els arrengaments i el treball de corda que hi aplica fan fluir un repertori que entrega dotze cançons d’una gran qualitat i intel·ligència.

Oriol Solé presenta 'Cadells'.

Una estrena: L’Oriol Solé acaba de publicar Cadells (Repetidor, 2014). Les tretze cançons del disc són una altra mostra del gust per l’experiment. Minimalisme per a veu i guitarra (més els estris electrònics necessaris), poesia i exploració, la inquietud per reinventar-se, dubtar i buscar els extrems. Solé coneix l’ofici de fer cançons i aconseguir que rodin, el repertori de “Cadells” despunta en un garbuix abstracte d’ombres i colors, les melodies guien els sentits com llum en la nit. La llibertat és condició imprescindible, el sentit de la bellesa exigeix una certa obsessió per trobar la forma perfecta. Fent i desfent, muntant i desmuntant, els seus “Cadells” no paren de créixer.

Esperit!

Un concert: Esperit! presentava aquest passat divendres el seu darrer treball, “La Lluminosa”, a la Casa Orlandai de Barcelona. A la primera planta del centre cívic del barri de Sarrià, a la sala d’actes de la vella escola Thalita, en Mau Boada va desplegar els seus artefactes per a un concert d’ell tot sol. Paga la pena veure’l tocar alhora guitarra, teclat i bateria, com construeix les cançons mitjançant sons preenregistrats, com se’ls grava allà mateix i els reprodueix prement pedals i botons, com creix la música que va apilant frases i melodies fins que s’alcen el que en Mau anomena “pantalles musicals”. Paga la pena veure l’esforç i la concentració amb què alterna rauxa i pau i com ho transmet. Amb una hora i escaig, ho tenia fet: experimentació, dub, blues. Montseny.