Trap i feminisme a la nit dels Enderrock

1.03.2019

Això de fer les entregues de premis maratonianes deu ser una qüestió universal. Els Enderrock, però, tenen dos motius de pes per allargar les gales. El primer, la quantitat de premis que s’entreguen: gairebé una trentena d’artistes van ser guardonats en les respectives categories. El segon, el nombre d’actuacions en directe, cosa lògica ja que la música és la protagonista. L’humor també va ser un dels plats forts de la nit: els veterans presentadors Rafel Faixedas i Carles Xuriguer van dinamitzar l’acte aconseguint, un any més, que la gent es mantingués desperta i riallera. Aquest dijous han tingut lloc els XXI Premis Enderrock de la Música Catalana, celebrats a l’Auditori de Girona. Resumim aquí alguns dels moments més destacats.

Foto de família dels Premis Enderrock 2019 | Xavier Mercadé.

La cervesa gratis s’acaba (com no podia ser d’una altra manera en aquest tipus d’esdeveniment), la megafonia anuncia que la cerimònia és a punt de començar i el photocall es buida com ho fa Amer quan arriba Ciutadans. Tot apuntava a una nit on la reivindicació política esdevindria una norma sobre l’escenari. La gala arrencava amb al·lusions a Puigdemont i amb la Companyia Elèctrica Dharma estrenant en directe la cançó “Resistir és vèncer”, dedicada a Jordi Cuixart. Lluís Gendrau, director del Grup dels Premis, va donar la benvinguda recordant els anhels de llibertat i democràcia. Una de les grans sorpreses va ser l’aparició telemàtica de Peter Gabriel parlant sobre el dret de l’autodeterminació, el cas escocès i la injustícia dels presos polítics. La Trinca, que tan de moda ha estat arran del judici, es va endur el Premi Enderrock d’Honor i van lamentar que “no hi som tots, hòstia”, referint-se als presos. Però, a partir d’aquest moment, les queixes sobre la situació actual van ser més tímides i subtils.

La gala avançava i els premis anaven succeint-se. Un dels grans mèrits dels Enderrock és que premien sectors i parcel·les musicals que sovint no es visibilitzen prou. Per això, Reggae per Xics – The Penguins, per exemple, van poder recollir el Premi Xesco Boix de la crítica a Millor disc infantil i familiar. El Trio Pedrell s’emportava el Millor disc de clàssica per Arrels. També el jazz català va tenir la seva recompensa: segons la crítica, el millor disc és Sketches Overseas de Lluc Casares i, segons la votació popular, Orígens, d’Alba Careta Quintet. El Premi de la crítica al millor disc de folk (aquell gènere difícil de catalogar però que tots ens estimem) és per a Els Jóvens, d’Els Jóvens.

Els Enderrock arriben a aquells nínxols que semblaven perduts, que ja ningú valora. Per això existeix el Premi Joan Trayter al Millor productor i arranjador musical, que enguany ha volgut destacar la feina del valencià Mark Dasousa. A més, la Sala Barts de Barcelona va ser premiada com a Millor sala de concerts. I sense ignorar la importància d’aquelles que retracten artistes i els congelen per a la posteritat, les fotògrafes Colita i Pilar Aymerich es van endur el Premi Enderrock Estrella.

El trap i la música urbana estan a la moda, i en l’àmbit català, Lildami és un dels reis. Va pujar amb la seva crew a recollir el Millor Disc de hip-hop i músiques urbanes, pel seu treball 10 vos guard, assegurant que “aquet traje no a sigut an vanu”. I si us penseu que aquí faltava algú, no patiu. També Rosalía va fer acte de presència. Això sí, a través de la pantalla. La de Sant Esteve Sesrovires va endur-se el doble premi (popular i de la crítica) al Millor Disc en llengua no catalana per El mal querer. I gràcies a una pantalla també vam veure Joan Manel Serrat, reconegut amb l’Enderrock d’Honor a millor trajectòria. Ja hi som tots.

La nit va oferir reaparicions estel·lars com el de la Beth, coneguda per concursar en la 2a generació d’Operación Triunfo. La recordo amb especial estima perquè era de les primeres vegades que jo veia algú amb rastes a la televisió. I ja que parlem d’OT: Alfred García, un dels més nominats de la nit, es va emportar el Premi Millor cançó en la categoria de cançó d’autor per “Et vull veure”.

Peter Gabriel durant el vídeo que es va projectar als Premis Enderrock | Xavier Mercadé.

El talent encisador de Clara Peya

El moviment feminista i la protesta en favor de la presència de la dona, per sort, està a l’ordre del dia en aquesta mena d’esdeveniments. Van ser moltes les premiades en la gala de dijous: Suu, Macedònia, Roba Estesa o les Balkan Paradise Orchestra. Algunes d’elles van voler dedicar un espai dels seus discursos a exigir més igualtat, menys masclisme i menys discriminació en tots els sectors socials i professionals.

La llum més brillant de la vetllada, sens dubte, va ser la de Clara Peya, guardonada amb el Premi Enderrock de la crítica al Millor disc de l’any per Estómac (Satélite K). Amb el seu grup, van executar “Cara a cara” i “Cicatrius”, emmudint l’auditori i despertant qualsevol que, en aquelles intempestives hores d’un dijous vespre, ja somiava en anar al sobre. Poc després, sabíem gràcies a les xarxes de l’organització que l’actuació va patir “problemes de so”. Quins problemes de so? Clara Peya i companyia  sonen bé fins i tot sota l’aigua. Sens dubte, les sensacions d’ahir és la que deixa un diamant en brut, postulant-se com un dels talents que més hem de cuidar de la nova onada. Pèls de punta, escoltin. A més, Peya va voler interpel·lar valentament tots els “homes blancs de l’Auditori” per demanar més espai.

Els conductors de la gala (exmembres del Teatre de Guerrilla) van saber ironitzar sobre la poca consistència de la formació dels grups catalans, vaticinant el que tots ens temíem: Lax’n’Busto presentaven nova cantant. També van deixar anar algun dard enverinat, bromejant per exemple sobre la gira del bateria Duran i Lleida (d’hotel en hotel madrileny). Per la resta, una mica el mateix de sempre: Joan Dausà (un dels triomfadors de la nit), Els Pets, El Petit de Cal Eril, Buhos, Catarres, Judit Nedderman o Doctor Prats van obtenir el seu reconeixement. La música catalana, almenys la de primer ordre, es troba en un moment de bona salut. Els Enderrock així ens ho demostren. Després de la gala, quedava la festa. Però jo vaig voler marxar a casa, no fos cas que toquessin els Sopa.

Podeu consultar el llistat complet de premiats a través d’aquest enllaç.