Towner a l’escola

22.03.2019

Amb voluntat pedagògica però també rupturista, l’Escola Superior de Música de Catalunya va posar en marxa ara fa cinc anys l’ESMUC Jazz Project, una orquestra plàstica formada per estudiants de jazz i d’altres gèneres. El passat 20 de març va presentar a L’Auditori la seva última creació, Univers Ralph Towner, en el marc del festival Emergents.

El músic Talp Towner | Foto: NPR

A priori pot semblar una temeritat adaptar per orquestra la música d’un intèrpret i compositor tan avesat a la formació petita i, si s’escau, a l’actuació en solitari, com és el cas de Ralph Towner. A primera vista pot semblar una gosadia que un grup d’estudiants no faci el típic repertori d’estàndards de tota la vida, sinó que es compliqui la vida capbussant-se en l’univers d’un músic representatiu del més exquisit jazz d’avantguarda, el del catàleg del segell ECM. També pot sonar estrany que l’anomenat ESMUC Jazz Project sigui, en realitat, una escola de música creativa en la qual es barregen estudiants de jazz i d’altres gèneres, bàsicament de clàssica i música tradicional. Sense cotilles, sense por. Així és l’orquestra de jazz de l’escola superior de música de titularitat pública, un tipus de formació amb finalitats pedagògiques que, recordem, també llueixen les escoles privades amb titulació superior de jazz —Taller de Músics i Conservatori del Liceu—.

Els professors Joan Monné, Francesc Capella, Joan Sanmartí, Lluís Vidal i Joan Díaz van ser els encarregats de triar i arranjar, cada un, una peça escrita pel músic nord-americà, com també la d’exercir per torns la direcció de l’orquestra. Barrejats amb els joveníssims intèrprets hi havia tres distingits exalumnes de diferents generacions: Marcel·lí Bayer, als saxos i clarinet, Òscar Latorre, a la trompeta i fiscorn, i Manel Fortià, al contrabaix. La resta eren alumnes de l’ESMUC. La formació incloïa una secció de cordes amb tots els ets i uts, una base rítmica netament jazzística, amb un percussionista afegit, el sector del metall i un tenorista incorporat a la banda dels bufadors. Tal vegada era com si es tractés d’una fusió entre l’orquestra simfònica i la big band.

Joan Monné va ser l’encarregat de donar el tret de sortida amb una revisió del molt melodiós “Creeper”, reblada amb el primer solo de la nit, a càrrec de Marcel·lí Bayer. De Joan Monné es va passar a la direcció i a l’arranjament de Francesc Capella. El també pianista Capella i l’orquestra van presentar una revisió del tema “Cascades”, amb un estil amb reminiscències ogermianes. També vam poder gaudir d’un florit arranjament de la peça “Duende”, a càrrec de Joan Sanmartí, amb formes i colors amarguians. La revisió, però, més sorprenent va ser la que va preparar Lluís Vidal sobre el tema “Tramonto”, sense guitarra, amb un treball gairebé seqüencial de les diferents seccions i amb un protagonisme compartit entre el concertino i el solista de jazz. Va tancar la ronda d’adaptacions la versió a les mans del professor Joan Díaz de la composició “Green Room”, amb una intervenció destacada del tenorista.

Després va arribar una segona tanda de peces, en aquest cas compostes pels mateixos professors inspirant-se en Towner. Més enllà, però, que fossin o no townerianes, cada una d’aquelles obres va evidenciar la personalitat dels seus autors: de la cadenciositat dels temes escrits per Monné —“Out-of-Towner”— i Capella —“Transsiberian”—, a la pàtina avantguardista —i bretolaire— de Sanmartí —“Chaos, as always”—, passant per l’empenta rítmica de Díaz —“Percepció cromàtica”— i la singularitat de Vidal —“Townerland”—.

Capítol a banda mereix la tasca, no només del conjunt d’intèrprets, sinó també la dels solistes, en especial la de l’alumnus més jove de tots: el trompetista Òscar Latorre, un improvisador incisiu, seductor i amb un discurs ben trenat. Fou una de les sorpreses de la nit, com també la de gaudir de l’excel·lent nivell que atresoren els qui aspiren algun dia a guanyar-se la vida com a músics. Que tinguin sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris