Tots els racons de la poesia experimental

5.05.2019

La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, comissariada per Eduard Escoffetés la nova exposició de la Fundació Joan Brossa i una de les activitats destacades del centenari del poeta català. Es tracta d’una de les exposicions més ambicioses que s’han presentat en els últims anys a Europa dedicades a la poesia experimental, tant per l’abast geogràfic —inclou poetes de tots els racons d’Europa i d’Amèrica— com pel cronològic —més de tres dècades— i la quantitat de peces, més de 200.

Joan Brossa. |

Durant el segle xx la poesia s’expandeix a tots els àmbits creatius i conquereix els dominis de la imatge i el so sota la bandera de la llibertat. I Joan Brossa és sens dubte un dels autors que millor representa aquesta explosió de creativitat: un poeta que s’expressa en diversos formats —des de la poesia visual al teatre, passant pels poemes objecte, les sextines, els poemes transitables o el cinema— i que ho qüestiona tot, començant pel mateix llenguatge.

Entre 1946 i 1980, poetes de tots els racons d’Europa i Amèrica exploren noves vies per fer dialogar la poesia amb les eines i els llenguatges del present. És també en aquest període quan es multipliquen els grups, revistes, festivals i plataformes que acaben conformant una xarxa gairebé infinita que traspassa fronteres i que fa circular poemes visuals, concrets i sonors en tota mena de suports, sovint efímers i de baix cost. L’exposició se centra en tots aquests suports no només per mostrar les creacions d’aquests poetes sinó també per fer evident els mitjans d’intercanvi de l’època i mostrar textos teòrics que ajuden a entendre els plantejaments que hi ha al darrere d’aquesta vasta producció.

L’exposició s’inicia amb el lletrisme, el primer moviment d’avantguarda posterior a la Segona Guerra Mundial, que apostava per centrar-se en l’element mínim de l’escriptura: la lletra. Els lletristes, amb Isidore Isou al capdavant, es caracteritzen per una ingent producció teòrica i especulativa, per una expansió cap a tots els gèneres, fins i tot el cinema —Le film est déjà commencé ? (1951), de Maurice Lemaître, és un dels films fundacionals del moviment— i per una voluntat de transformació social i política. És, en certa manera, una frontissa entre les primeres i les segones avantguardes.

Un dels membres inicials del moviment lletrista, François Dufrêne, fundarà l’ultralletrisme i es convertirà en un dels pioners de la poesia sonora. Aquest gènere, nascut de la mà d’Henri Chopin i Bernard Heidsieck, uneix experimentació vocal i tecnologia per superar els límits del llibre. Chopin, a més, és l’editor de la revista OU, una revista en paper sovint acompanyada d’un disc i que suposa el primer altaveu de la poesia sonora internacional. Altres autors com Brion Gysin i Paul de Vree també destaquen en aquest gènere, no gaire diferent del text-sound, un gènere desenvolupat a Suècia per músics i poetes que feien servir l’estudi de gravació com a laboratori d’experimentació. La poesia sonora, doncs, afavoreix el canvi del llibre i el paper pel disc com a suport de difusió de la poesia, així com l’organització de festivals internacionals.

El moviment més internacional dels anys cinquanta i seixanta, però, serà la poesia concreta, que arriba a tots els racons del planeta gràcies a la seva voluntat d’assimilar els elements de la comunicació moderna, d’establir un contacte directe i ràpid amb el lector i de fer un retrat, sovint crític, de la realitat present. El llenguatge passa a tenir també un valor estètic i la disposició i la tipografia es converteixen en una nova sintaxi. El moviment neix simultàniament al Brasil i a Europa, de la mà del grup Noigandres (Augusto de Campos, Décio Pignatari i Haroldo de Campos) i Eugen Gomringer respectivament. A partir d’aquí s’hi afegeixen autors com Franz Mon, Ferdinand Kriwet, Salette Tavares, Richard Kostelanetz, Ian Hamilton Finlay, Mathias Goeritz, John Furnival i Mary Ellen Solt, entre molts altres. L’espacialisme de Pierre i Ilse Garnier, per la seva banda, aprofundeix justament en la idea d’entendre la pàgina com a espai on es poden moure les lletres i el text per trobar nous significats.

En tota aquesta galàxia, alguns personatges són summament importants, no només com a poetes sinó també com a agitadors i teòrics, com ara Bob Cobbing, Fernando Millán, Edgardo Antonio Vigo i bpNichol. Aquests agents sovint són també cabdals a l’hora de crear els espais de trobada i els canals d’intercanvi, una qüestió fonamental en aquest circuit. A Catalunya, més enllà de Brossa, destaquen els dos autors que el van acompanyar en l’exposició de poesia concreta de Lleida de 1971: Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet; a la resta d’Espanya, el membre de Zaj José Luis Castillejo, Elena Asins i Eduardo Escala, a banda de molts altres autors que per raons d’espai han hagut de quedar fora. Amb el pas dels anys, la poesia experimental —per fer servir un terme més general— anirà alimentant el món de l’art, fins al punt que l’art conceptual, que domina la dècada de 1970, es pot entendre com una revolta poètica per desmaterialitzar l’art i apostar per canals i suports senzills i efectius, com ja estava fent la poesia.

L’exposició es divideix en tres parts. A la paret d’entrada, s’hi troben algunes de obres icòniques d’alguns dels autors més destacats: el mateix Brossa, Salette Tavares, Eugen Gomringer, Marcel Broodthaers, Ronaldo Azeredo, Décio Pignatari i Felipe Boso. A la planta baixa hi ha el gruix del material, amb forma de bosc o constel·lació que es va expandint de manera laberíntica, i inclourà poemes de diversos autors coetanis de Brossa, revistes, documentació i obra original. A la planta superior, centrat en les aliances personals entre els poetes i en els espais de relació, hi haurà tot el material referent a revistes, antologies i festivals. Finalment i com a apèndix, la sala Fregoli acull el Gabinet Brossa, un espai dedicat únicament a Brossa que es podrà visitar durant tot l’any i que anirà canviant durant tot el temps que estigui obert.

Eugen Gomringer. "En silencio", 1954

Eugen Gomringer. “En silencio”, 1954

Aquest projecte té un doble objectiu: difondre la poesia experimental del segle XX al gran públic i alhora aportar nous elements de reflexió sobre el moviment que actualment es troba en el centre dels interessos de bona part dels museus de tot el món. Així mateix, l’exposició també vol destacar el fet que el primer poema concret el va escriure Eugen Gomringer a Barcelona el 1951. De Gomringer a Brossa, doncs, es vol estendre i entendre tota aquesta constel·lació internacional de poetes que, després de la Segona Guerra Mundial, volen reconstruir el valor de la poesia amb unes formes obertes i experimentals que tenen en compte els canvis tecnològics i polítics i que volen traspassar tota mena de fronteres, començant per les nacionals i les lingüístiques. Es tracta d’autors que també volen trencar amb la idea de la poesia com a pràctica elitista o inaccessible.

L’exposició convida el visitant a perdre’s en aquest bosc i explorar-ne els racons. També a resseguir els diversos lligams entre els poetes, que sovint treballaven en col·laboració malgrat els quilòmetres de distància i que creaven, editaven i teoritzaven alhora. L’exposició es vol fer ressò de tot aquest magma sense rutes predeterminades ni àmbits tancats, ja que un dels fets singulars de la poesia experimental és justament la llibertat de moviments, els múltiples nivells de relació entre els autors i la gran dificultat per establir caselles i definicions clares.

Mirades personals

Diverses persones d’àmbits com l’art i el disseny ens oferiran la seva mirada sobre l’exposició i els materials que s’hi poden veure. No es tracta de visites guiades habituals sinó d’aproximacions personals i diàlegs que permeten entendre l’abast de la poesia experimental més enllà de l’àmbit estricte de la literatura.

1 de juny: Imma Prieto, historiadora de l’art i comissària
15 de juny: Óscar Guayabero, paradissenyador i comissari
29 de juny: David Bestué, artista
7 de setembre: Valentín Roma, escriptor i comissari
21 de setembre: Anna Pahissa, especialista en publicacions d’artista

Coincidint amb la Nit dels Museus, el comissari oferirà una visita guiada nocturna a l’exposició. Serà el dissabte 18 de maig a les 22 h i amb entrada gratuïta.

Gabinet Brossa

Amb motiu de l’obertura d’aquesta exposició, la Fundació Joan Brossa presentarà un nou espai a la seva seu, el Gabinet Brossa, que acollirà una mostra permanent sobre Brossa que complementarà els materials de l’exposició i alhora donarà una visió completa de la creativitat del poeta. L’espai, a més, permetrà desenvolupar-hi activitats pedagògiques i petites accions. El Gabinet Brossa s’inaugurarà el mateix dia que l’exposició, el 16 de maig, i restarà obert com a mínim fins al final de l’Any Joan Brossa, tot i que la voluntat és que pugui continuar obert de manera permanent, ja que una de les peticions del públic que visita la Fundació és justament poder veure obra del poeta.

Situat en un espai entre l’Escenari Brossa i la Fundació (l’antiga sala Fregoli de l’Escenari Joan Brossa), serà un espai en transformació contínua, com proclamava el mateix Brossa: regularment s’hi faran canvis, amb la idea d’anar mostrant obres i materials diversos i anar obrint noves lectures. Serà, en altres paraules, una exposició permanentment variable al voltant de l’obra del polièdric poeta, amb poemes, obra gràfica, cartells, objectes i gravacions d’algunes accions.