Tots els clixés del món en un mapa

30.12.2014

El món és ple de tòpics, i no hi ha cap racó del planeta que se n’escapi. El cartògraf Martin Vargic ha ideat un mapamundi sui generis on consigna tots els clixés del món, país per país, resseguint mars i oceans fins als confins del la terra. En aquest mapa els Pirineus són els Alps de baix i Eivissa la Party Island. El treball de Vargic inclou cartografies addicionals amb els índexs de consum d’alcohol o la mitjana de la longitud dels penis per països. 

Mapamundi Vargic

La primera pregunta que et fas en posar-te davant d’aquest mapamundi és si Vargic és un cartògraf o un artista. I la resposta és és que aquest mestre de la incorrecció política és més aviat un humorista, un home que ha tingut la gràcia i la paciència de concentrar en un mapa 1.800 estereotips nacionals, tots els clixés amb què Occident ha reduït els vicis i encerts, traumes i megalomanies de la humanitat!

Vargic va dedicar tres mesos frenètics a completar aquest mapa, que ha titulat The World-Stereotypes 2014. Ell mateix reconeix que la seva fantasia cartogràfica és en si mateixa l’estereotip d’un estereotip, ja que poua de tot un catàleg carregat amb totes les idees rebudes o preconcebudes, pròpies de la mirada que els europeus hem projectat sobre el món.

La visió que Vargic dóna de l’estat espanyol és plena de tòpics: paella, corrides, fiesta i siesta són els quatre principals d’un país que és descrit amb un titular en majúscules: ANIMAL ABUSE. Portugal és definit com el parabrises de l’Atlàntic, un oceà que Vargic rebateja amb el nom The Great Pond, que es podria traduir com la bassa gran. L’oceà àrtic hi apareix com a Santa Claus Ocean, el Mar d’Aràbia com la tomba d’Osama i la Badia de Bengala com a Bay of Curry. De les illes Canàries en diu EuroHawaii i de l’illa de Mallorca German Beach Resort.

Vargic no s’està de res. Al continent africà es cobreix de glòria rebatejant alguns països: Piràmides (Egipte), Fam (Etiòpia), Sida (Nigèria), Set (Mauritània), Dictadura (Angola), Pigmeus (Congo), Elefants (Moçambic), etc.

A Llatinoamèrica, Brasil és la samba, Colòmbia és la cocaïna i Cuba els puros, Mèxic els tacos i Veneçuela la Cuba del Sud, etc.

A l’Àsia hi trobem homenatges a còmics i escriptors: Boratistan o Absurdistan al costat de noms impronunciables com Tjzspjxqwostan o Kjkz%&stan. Índia és la vaca sagrada. Mongòlia el Genghis Khan, Xina és la fàbrica, i Tailàndia el prostíbul del món.

A Oceania reben els cangurs, els koalas i els boomerangs, com no podia ser d’altra manera.

Europa

I de Catalunya, què en destaca Vargic? No hi ha posat la Sagrada Família, ni Dalí, ni Messi ni la Carme Forcadell, ni el tres de deu. Sobre el capçal de Catalunya, damunt la serralada pirinenca, que Vargic anomena els Alps petits, hi ha escrit grossa, ben grossa i en lletra majúscula, la paraula SKI: Si ho tens al cap, ho tens a Catalunya.

En fi, que Vargic deu rebre regularment els informes de turisme de la Generalitat. El bon home té previst d’anar actualitzant el mapa en el futur, afegint-hi noves referències geogràfiques i culturals. Al pròxim mapa, segur que hi posarà una urna.

 

Podeu consultar el mapa de Vargic amb lupa i tot detall en aquest enllaç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Espanya és el país que pitjor parat en surt de tot el mapa: ni una sola associació positiva: cases lletjes, toros, turisme de masses….