Tots els 29 de desembre amb Claudi Arimany

31.12.2014

Marata, un poble petit del Vallès Oriental, té algunes peculiaritats que el fan distingir de la resta de pobles. Una de les raons és comptar amb un mossèn, en Josep Cardús que, entre altres coses, fa 41 anys que organitza concerts de música clàssica a la seva església d’origen romànic i l’altra, i molt important, que el fan ser diferent és perquè té com a veí, un dels flautistes de fama internacional més importants de casa nostra, en Claudi Arimany, i des de fa 19 anys celebra el dia del seu aniversari, el 29 de desembre, fent un concert a l’església del poble.

Arimany

Claudi Arimany

Aquest 29 de desembre, per tant, l’església es va tornar a omplir fins a dalt de persones de la comarca que, puntualíssimes, intentaven agafar lloc per gaudir del repertori clàssic que en Claudi Arimany havia preparat juntament amb els convidats d’aquesta edició: el violinista Glauco Bertagnin i l’Orquestra de Cambra “I Musici di Vivaldi”, de Venècia, formada per tres violinistes, un clavecinista i un violoncel·lista.

La selecció que van fer, a banda de Les Quatre Estacions, va incloure el Doble Concert de Do menor per a flauta, violí, orquestra i baix continu i el Doble Concert en Re menor per a flauta, violí, orquestra i baix continu. Però ja puc dir que tant és el tema que interpretin perquè allà dins tot es magnifica i no només per l’acústica, que és excel·lent, sinó perquè és un regal impagable tenir els músics a tocar i observar el pas de la mà amb l’arquet, per exemple, o el moviment del solista del violí en els Largo o Adagio i adonar-te que toca amb els ulls clucs, sentint la música en cada pam de pell, la seva i, per contagi, la teva. O, encara millor, tenir a mig pam del meu cos el violoncel·lista i sentir l’olor del vernís de pròpoli que utilitza per a la conservació de la fusta de l’instrument… o la vibració de les cordes com si sonessin dins la meva panxa o veure les notes que s’ha fet a la partitura… I, sense poder parpellejar, mirar la resta de l’Orquestra i seguir-los com belluguen els dits, àgils, en els allegro i, a continuació, desplaçar la mirada cap a la flauta travessera d’en Claudi Arimany i sentir cada glop d’aire abans de ser so sublim…

I el més bonic és que tota aquesta tempesta de sensacions plaents les pots assaborir sentint-te com a casa perquè l’ambient distès i familiar que creen tant en mossèn com en Claudi Arimany fan que es visqui amb la senzillesa de voler compartir un dia tan especial, com és el del seu aniversari, des de la generositat i la passió per la música.

Una passió i una qualitat musical que no estan gens renyits amb les intervencions espontànies per part del mossèn o amb els comentaris i riures i la lectura per part d’en Claudi Arimany dels sonets que van inspirar Vivaldi a compondre Les Quatre Estacions. De manera que a la segona part, amb música descriptiva, ens va anar explicant cada element que hi sorgia en cada una de les estacions i el violinista Glauco Bertagnin anava fent la mostra amb el violí perquè després ho poguéssim identificar tot.

I sí, vam poder sentir el cant dels ocells, el riu o el pastor que dorm, a la Primavera; la calor, els ocells, el pastor i la tempesta a l’Estiu; la dansa dels pagesos, el borratxo que somia, a l’Adagio bellíssim de la Tardor, i, finalment, la tremolor de les dents, el vent, caminar sobre el gel… a l’Hivern.

El flautista Claudi Arimany a l'església de Marata

El flautista Claudi Arimany a l’església de Marata

Per acabar, van voler retre-li homenatge al músic local i li van dedicar un Largo de Giuseppe Tartini i, a continuació, tots junts van posar punt i final al concert amb el Canon de Johann Pachelbel.

La celebració va continuar a la casa d’en Claudi Arimany, acompanyat dels altres músics i de les persones més properes. I entremig de brindis i sopar i bromes -aquests italians porten l’alegria a dins- i més música és quan m’adono que, un any més, el regal d’aniversari ens l’ha tornat a fer a tots nosaltres.

Etiquetes: