Totes les roses volen un govern

18.05.2019

Anar a un jardí de rosers, de roses… a un roserar és un acte d’entrega i reivindicació de la bellesa, ras i curt! Dilluns 13 de maig, són les 15:40 hores, al Parc de Cervantes de Barcelona, tarda de primavera, cel blau i algun núvol, sol radiant, el brogit de fons de la urbs, el paisatge de les flors, les roses absorbeixen els sentits, la vista, el tacte -prenc un pètal-, l’olfacte sobretot…

Parc de Cervantes a Barcelona

Atenció! Deixem els mòbils, relaxem-nos, podem desconnectar i mirar, gaudir del roserar amb gairebé 11.000 rosers i 2.000 espècies de roses en 4 hectàrees. Ho intentem? Vinga va, apostem per la bellesa, el silenci, el perfum, deixem-nos emportar, les roses botàniques, les roses híbrides… tant se val, totes ens miren i ens enamoren… a tocar de la Diagonal, tot veient la mar mediterrània i la muntanya de Montjuïc des d’una pèrgola com si estiguéssim instal·lats en una talaia floral…

No sé si aquests dies hi vénen les escoles, però seria un bon exercici iniciàtic de sensibilitat estètica, de connexió amb la natura lluny del món digital i virtual tan absorbent, dependent i esclau dels preadolescents i adolescents.. fins i tot dels adults…!

El cap de setmana de l’11 i 12 de maig es va celebrar en aquest mateix Parc de Cervantes el 19è Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Aquest Roserar va ser creat l’any 1965 pels arquitectes i paisatgistes Lluís Riudor (1906-1989) i Joaquim Maria Casamor (1920).

La rosa, les roses, ja presents en els jardins pintats del món clàssic, a Pompeia… ens continuen captivant. A prop de Barcelona, a Sant Feliu de Llobregat, hi ha destacats roserars, amb roseristes que van excel·lir, com Pere Dot (1885-1976) i els Camprubí. Si fem un salt al passat, als segles XVII i XVIII, de ben segur que trobarem les roses en els herbaris i en les fórmules magistrals de la nissaga Salvador d’apotecaris catalans.

L’historiador Albert Garcia Espuche (1951) destaca la importància quantitativa i qualitativa dels jardins de la Barcelona del segle XVII i i l’inici del XVIII i ens aporta l’exemple del manuscrit anònim de 1703, titulat Cultura de jardins per governar perfetament las flors, arbres y plantas per la constel·lació de Barcelona, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que del roser diu: “Lo roser és mata espinosa. N·i ha de moltas maneras, ço és: rosas elexandrinas, rosas castellanas, veras coloradas, rosas veras blancas, rosas dobles blancas y de encarnadas, y encarnadas y blancas viadas, y rosas grogas. Totas volen un govern.”

 El folklorista i enginyer Cels Gomis (1841-1915) recull l’aforisme, “La rosa i l’hermosura molt poc duren.” Acabem aquest tast de roses amb la Mercè Rodoreda (1908-1983), amant dels jardins i de les flors, no us perdeu el Viatge al poble de les dues roses (1980).

I no oblidem la Rosa de Foc!