Totes les formes de la llum al Poblenou

13.02.2019

Justament perquè és intangible i volàtil, la llum té la capacitat d’escolar-se per escletxes, de prendre formes insospitades d’il·luminar el món. Des que Thomas Alva Edison va patentar la primera bombeta elèctrica domèstica el 1879, la humanitat ha après a fer-se-la seva, a jugar amb la llum, vital per a la vida i la construcció d’espais. Des de fa vuit anys és el fil conductor del Llum BCN, un festival polièdric que fins ara ha crescut exponencialment i que aquest any es consolida amb instal·lacions d’escenògrafs, fotògrafs, programadors, interioristes i arquitectes vinguts d’arreu del món. Sempre havia tingut lloc a Ciutat Vella, però, des de la passada edició, el Poblenou és el barri que, amb la participació de 24 artistes i 15 escoles, pren totes les formes de la llum. Per conèixer-lo de més a prop, hem parlat amb algunes de les escoles de disseny, arquitectura i enginyeria que hi participen, la veritable essència del Festival. Apagueu-ho tot, que aquest cap de setmana el Poblenou es converteix en l’aparador lumínic de Barcelona.

Light Leaks

“La nostra feina es mou per dues vies paral·leles”, explica Maria Güell, comissària del Festival Llum BCN. “Per una banda, consisteix a mostrar els projectes dels estudiants perquè interactuïn amb l’espai real i el públic i, per l’altra, portar al carrer treballs artístics als quals gran part del públic popular no té accés”. Entre les instal·lacions que brillaran entre edificis altíssims, solars, xemeneies d’antigues fàbriques i naus industrials, destaquen Asalto Barcelona, del madrileny Daniel Canogar, Light Leaks, de Kyle McDonald, Hack the Light UP a la Torre Agbar, de Protopixel o les obres de reconeguts creadors locals com María de la Cámara i Gabriel Paré, de ‘Cube.bz’, o Xavi Lloses. Llum, llum i més llum per transformar la pell de la ciutat, evidentment, però també per dialogar i reflexionar sobre cap a on evoluciona l’espai públic del futur.

I per això és fonamental la mirada, la veu i la imaginació dels joves talents. Sens dubte, el factor diferencial que converteix el Llum BCN en un esdeveniment singular és la participació de les escoles i tot el projecte pedagògic que hi ha darrere. L’aposta per l’experimentació i la innovació dels alumnes defineix l’ADN del Festival i justifica que cada any es destini un milió d’euros de pressupost perquè Barcelona esdevingui, durant tres dies, la ciutat de la llum. “Els alumnes estan entusiasmats perquè majoritàriament veuen els projectes sobre el paper i aquí, en canvi, tenen l’oportunitat de poder construir”, diu Anna Solé, tutora dels alumnes d’ESDAP (Campus Deià), que divendres inauguraran la instal·lació Geocidi al carrer Tànger.

El projecte forma part d’una optativa de quart curs del grau en disseny d’interiors i, com indica el nom, vol posar la vertiginosa metamorfosi que ha viscut el Poblenou com a tall d’exemple de la irremeiable autodestrucció planetària. “Els alumnes van fer molta observació, van escoltar i van passejar pel barri fins que, després de parlar molt, va sorgir la idea”, explica Solé. Inicialment, l’espectador trobarà quatre elements d’un pati emfatitzats per la llum que, acompanyats de música, es transformaran en cubs (simbologia de l’edifici modern) per posteriorment desaparèixer enmig d’una gran explosió final (metàfora del no-res, del ‘geocidi’). Un tema recurrent que també treu el cap a Verd Botella, l’univers d’ampolles de plàstic que creen els estudiants de l’UIC Barcelona.

El contrast entre el Poblenou industrial i el barri tecnològic actual és el motor de la gran majoria d’instal·lacions que es presenten a l’edició d’enguany del Llum BCN. Els alumnes de La Salle-URL, per exemple, transportaran l’espectador a una antiga nau industrial amb Fils d’història, o els de l’escola Massana exposaran I.Cono, una enorme xemeneia inflable de vint metres de diàmetre i quatre metres d’alçada com a símbol inequívoc, i cada vegada més escàs, del barri. “Hem fet servir un plàstic metal·litzat que aconsegueix el color brillant del present amb la forma del passat”, descriu Sira Plans, alumna del projecte que dirigeix Diego Ramos. En els reflexos de la xemeneia hi conjuguen dues èpoques, només visibles gràcies a la llum que esquinça la foscor de la nit.

Participar en el Festival, explica Plans, els ha fet créixer com alumes, ja que “amb aquesta instal·lació hem après a treballar en equip i a coordinar-nos”. En la mateixa línia, Luis Fraguada, tutor dels alumnes de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) que han creat la instal·lació Bosc Nocturn, valora molt positivament que els estudiants tinguin l’oportunitat de poder idear un projecte real, interactuar amb l’ICUB i gestionar un pressupost. Com en les darreres edicions, l’escola ha presentat una instal·lació participativa per tal de cridar l’atenció dels visitants. A les finestres d’un antic restaurant en ruïnes que hi ha al carrer Ciutat de Granada, els alumnes han col·locat micròfons a la disposició del públic; mentre que a l’altre costat de les finestres, enmig d’un solar, s’hi projectarà la il·lusió d’un bosc artificial lumínic que variarà d’aparença en funció de les tonalitats de veu. En aquest cas, per tant, les formes de la llum no només són capaces d’alterar l’entorn sinó de construir tot un imaginari interactiu. “La llum és i ha de ser sempre la gran protagonista”, subratlla Fraguada, “perquè sense il·luminació no hi ha espais”.

Per conèixer les instal·lacions lumíniques dels artistes que participen al Llum BCN del Poblenou o les 15 propostes de les escoles d’arquitectura, enginyeria i disseny podeu consultar la programació al web del Festival Llum BCN.