Totes les dimensions de Brossa, al MACBA

20.09.2017

“Son aproximadamente las siete de la tarde y en el campamento del Batallón de Montaña Divisionario, de repente, una voz conocido ordena el clásico: ¡A formar!”. Així comença el primer text que Joan Brossa va publicar mai: una crònica sobre les seves vivències a la Guerra Civil. Però aquesta narrativitat no és la que associem a l’artista; el seu estil i el seu concepte de literatura evolucionaria i es consolidaria d’una forma molt diferent al llarg dels anys, fins arribar a convertir-se en un poeta avantguardista de primer ordre.

Vista de l’exposició de Joan Brossa al MACBA | Foto: Miquel Coll

Precisament aquesta evolució és el que ens comença explicant l’exposició Poesia Brossa, que el MACBA dedica a l’artista. El seu director, Ferran Barenblit, destaca que la intenció del museu és “llegir Brossa des del principi, donar visibilitat a la seva forma de pensar i de produir”. Els visitants trobaran en aquesta mostra una revisió de l’obra completa de Brossa a partir de l’oralitat, el caràcter performatiu i la seva particular forma de fer poesia. Tot plegat es concreta en les 800 obres exposades i l’abundant feix de documentació que les contextualitza.

Gràcies a la quantitat ingent de peces i informació sobre Brossa, el visitant entén que Brossa era un poeta, sí, però que el seu concepte de poesia era molt extens, i que els seus treballs es troben sempre en un encreuament de llenguatges. El conjunt de la mostra s’ha fet possible degut a la col·laboració del MACBA amb la Fundació Joan Brossa, i el fet que l’any 2011 aquesta institució i l’Ajuntament de Barcelona van dipositar l’any 2011 la col·lecció, l’arxiu i la biblioteca de l’artista -més de 50.000 documents- al MACBA.

Els comissaris de Poesia Brossa són Teresa Grandas i Pedro G. Romero, que han hagut de fer una gran tasca de documentació. “Tot i que la gent el vulgui oblidar, els artistes joves sempre revindiquen Brossa”, explica G. Romero, que creu que el poeta segueix sent de molta actualitat: “Estic agraït per com des del passat, Brossa ens permet llegir el present”.

Cal recordar que el poeta en qüestió desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura franquista i en una situació cultural caracteritzada per la manca de propostes avantguardistes i innovadores. És per aquest motiu que Teresa Grandas destaca que el poeta “va ser una figura incòmoda que amb el temps ha esdevingut un clàssic acceptat”.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits. En el primer, Sí, em va fer Joan Brossa, es recullen els seus primers escrits, així com obres que mostren com pren partit per Miró enfront de Dalí, el seu gir materialista afí al desplaçament informalista de Tàpies o la influència de Joâo Cabral de Melo, entre d’altres aspectes. En el segon, Jocs d’imatges, s’hi exposa una àmplia selecció de les Suites (1959-1969) i els Poemes habitables (1970), en els quals Brossa incorpora elements a manera de jocs o diàlegs amb la pàgina que tenen com a resultat un ric llenguatge poètic basat en intervencions mínimes.

Una de les sales més impressionants de l’exposició sobre Brossa al MACBA | Foto: Miquel Coll

Més endavant, Altres itineraris revisa la poètica brossiana a través del transformisme i de llenguatges no considerats convencionalment artístics però que ell inclou en la seva gramàtica personal, com l’estriptis i la màgia, entre d’altres. En el penúltim apartat, Una recapitulació visual, es presenten les obres a partir d’un disseny expositiu inspirat en tres exposicions realitzades entre 1988 i 1989 en tres galeries (Mosel & Tschechow de Munic, Joan Prats de Barcelona i La Màquina Espanyola de Madrid). Finalment, Constel·lacions Brossa amplia les referències cap a d’altres artistes amb qui Brossa manté nombroses coincidències temàtiques i formals: el belga Marcel Mariën, l’escocès Ian Hamilton Finlay i el xilè Nicanor Parra.

Un dels fets més destacats de la mostra és la seva dimensió performativa: a mesura que el visitant avança per les sales, va topant amb un grup d’artistes que desenvolupen diferents intervencions en l’espai. Aquestes intervencions estan basades en textos de Brossa, que a part de poeta també era dramaturg i artista plàstic, i van succeint una darrera de l’altra de forma aleatòria. De fet, el mateix Brossa havia explicat que “els poemes escènics els vaig fer perquè necessitava trobar una tercera dimensió a la meva poesia”. Ara, al MACBA, el que hi trobem és un Brossa en tres dimensions i un bon grau de complexitat.