Tota fotografia és un enigma

La Fundació Foto Colectània presenta l’exposició “Tota fotografia és un enigma” que reuneix més d’un centenar de fotografies, la majoria d’autors desconeguts i de gènere molt diversos.

La Fundació Foto Colectània presenta l’exposició “Tota fotografia és un enigma” que reuneix més d’un centenar de fotografies, la majoria d’autors desconeguts i de gènere molt diversos. Han estat aplegades al llarg del anys pel teòric i historiador francès de la fotografia Michel Frizot.

Reunió de modelistes. Mondial Photo-Presse 1930 gelatina de plata

Michel Frizot no és un col·leccionista convencional. Ell mateix diu que no col·lecciona fotografies sinó que les recull: en les seves paraules, és un collecteur. Al llarg de més de trenta anys s’ha passejat per tota mena de mercats i fires a la recerca d’imatges fotogràfiques en diversos suports: fotografies d’estudi, postals, fotografies anònimes, arxius de premsa, revistes, fotomatons o fotos estereoscòpiques. Com ell mateix explica, va triar aquelles que li despertessin la curiositat i les ganes de resoldre els enigmes, ja que segons ell tota bona fotografia planteja a l’espectador curiositat i atenció.

Aquesta exposició és especialment indicada per inaugurar l’any temàtic que la Colectània ens proposa sota el títol de Però què és la fotografia? Les reflexions de Frizot poden ajudar a respondre aquesta pregunta. En la presentació de l’acte, Frizot, professor a l’École du Louvre i autor de diferents llibres, entre els que destaca la Nouvelle histoire de la photographie, un llibre de referència, va exposar algunes de les seves interessants idees.

Ens trobem davant un conjunt de fotografies, la majoria de fotògrafs anònims, en tiratge d’època i en petits formats, com era l’ús. Cobreixen un període molt ampli que comença a mitjans de segle XIX i gairebé fins als nostres dies. Quasi totes són en blanc i negre i com és natural les temàtiques són molt diverses. Michel Frizot, que també és el comissari de l’exposició, ha fet una agrupació de les fotos en 11 apartats atenent al seu criteri respecte a la rellevància dels elements bàsics en tota fotografia, la càmera, el fotògraf i l’objecte fotografiat. De vegades no resulta senzilla la identificació i comprensió d’aquesta classificació i els criteris utilitzats, però les obres es poden veure perfectament prescindint d’aquesta visió teòrica que, si bé ha ajudat el comissari, no destorba l’espectador.

Això sí, la diversitat d’èpoques, temes, formats, autors  i estètiques requereix una particular atenció de l’espectador si es vol apropar als seus continguts. S’ha de visitar aquesta exposició amb una actitud reflexiva i practicar una forma de mirar allunyada de les presses i la superficialitat amb la que avui es contempla la imatge fotogràfica.

En aquest sentit, un aspecte que potser no ajuda gaire aquesta mena de visió son els rètols que acompanyen cada fotografia i que precisament en una exposició d’aquestes característiques resulten especialment necessaris. Estan redactats en una tipografia de format molt petit i situades a un nivell de visió que fan molt difícil la seva lectura i exigeixen un notable esforç de l’espectador, que s’ha d’ajupir si vol llegir el seu contingut. En el disseny de la sala, molt cuidat això sí, ha primat en aquest cas l’estètica en front de la funcionalitat. Se’ns va dir, però, que s’intentaria corregir aquest aspecte.

Hi ha dues seccions que resulten particularment interessants. En una d’elles se’ns presenten un seguit d’imatges en què manipulacions de tota mena constitueixen un element essencial de la fotografia. Veiem aquí els antecedents de les actuals tècniques de manipulació amb els programes d’edició digital. Fa molts anys que tot està ja inventat.

L’altre està dedicada a les imatges estereoscòpiques d’època que l’espectador pot veure  projectades en una pantalla amb l’ajut de les corresponents ulleres en 3D. Des de mitjans del segle dinou i fins els anys vint del segle passat la foto estereoscòpica va tenir un gran èxit que més endavant, sobretot amb l’aparició de la fotografia en color i les càmeres modernes, perdria progressivament. També aquí tenim una altra confirmació que no inventem només nosaltres.

Aquesta interessant exposició, potser una de les darreres que veurem a l’actual seu de la Fundació Colectània abans que inauguri el seu nou espai, s’acompanya d’un Simposi amb un seguit de conferències i actes organitzats en col·laboració amb l’Institut Francès de Barcelona de les qual podreu trobar informació a la pàgina web de la Fundació.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació