Tot ho és tot: el món literari de Mircea Cărtărescu

10.05.2018

Convidat per Barcelona Poesia, Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956) enceta una nova gira catalana al Verger del Marès amb una lectura de poemes aquest divendres 11 de maig, a les 18h. Aquesta és la primera de les quatre activitats previstes coincidint amb la publicació del seu volum de poesia Res. Poemes 1988-1992 (Palma: Lleonard Muntaner Editor) traduït per Xavier Montoliu Pauli i amb pròleg de D. Sam Abrams. Un tast d’aquest pròleg, ofert per gentilesa de l’editorial, completa la informació de l’agenda d’aquest far literari romanès que ha situat Bucarest en el mapa de la literatura universal.

Cărtărescu, escriptor | Foto: Jaume Muntaner

‘Res no és diferent del que em diuen els sentits’, per D. Sam Abrams

Hem de situar Mircea Cărtărescu entre els grans poetes que van abandonar la lírica per a dedicar-se a la prosa fins al punt de convertir-se, amb les seves novel·les, narracions, dietaris i assaigs, en un autèntic i indispensable referent de la prosa de ficció i no-ficció a nivell internacional. De fet, amb novel·les com les de la trilogia Orbitor (1996, 2002 i 2007, respectivament) o Solenoid (2015) i els quatre volums del seu Jurnal (2001, 2005, 2011 i 2018, respectivament), Cărtărescu s’ha col·locat, a ple dret, en un lloc privilegiat de la literatura internacional contemporània com un dels poquíssims autors que va indicant o marcant el camí a seguir per a superar el terrible atzucac provocat per l’estrepitosa caiguda de la postmodernitat.

[…]

Es veu sense dificultats com la narrativa, l’assaig i la memorialística van envair l’espai cronològic i creatiu del seu darrer poemari, Res, que va ser escrit entre 1988 i 1992. Ara bé, totes aquestes dades no ens han d’induir a creure, ni per un moment, que el poeta Cărtărescu va morir quan va posar el punt final al darrer poema de Res, l’esplendorós «Occidentul». Si de cas, va morir el poeta en sentit estrictament tradicional. Cărtărescu va reconduir tots els seus dots poètics cap al món de la prosa, i es poden detectar fàcilment en la visió general de l’autor, en el seu lèxic precís i evocador, en el ritme fluent de les frases, en la riquesa de les imatges i els símbols, en el sentit de l’espai, en el maneig del temps… De fet, amb un cop de geni, el nostre autor ha creat un hipergènere o supragènere capaç d’acollir i de sintetitzar tots els gèneres literaris tradicionals que ha anat conreant. A la seva obra en prosa madura, hi troben cabuda harmoniosa i equilibrada la poesia, la narrativa, l’assaig i la memorialística en un discurs únic que és superior a la mera suma dels gèneres individuals que l’integren. En definitiva, es tracta d’una transformació de la poesia a partir de la plena incorporació d’aquesta en una realitat textual de nivell més alt.

[…]

El fet que el llibre sigui una seqüència successiva de trenta-nou poemes ens podria fer pensar que el poeta no s’hi ha matat gaire a l’hora de determinar l’estructura general del conjunt. I res és més fals. És un llibre estructurat amb clara voluntat musical d’anunciació de temes i variacions sobre els temes fins al moment final, quan arribem al prodigiós poema «Occident», que ens obliga a fer un da capo, perquè ens forneix amb el marc conceptual general que ens ajuda a entendre tots els poemes, d’un en un.

La textura dels poemes és especialíssima. D’entrada, els poemes són un intel·ligent encaix, a petita escala, d’elements narratius, dramàtics i lírics, de manera que flueixen sinuosament sense decantar-se per cap dels tres subgèneres que volen emmirallar, els subgèneres que representen o signifiquen les arrels i els orígens de la poesia occidental des dels grecs antics. També són poemes molt rics a nivell tonal, en tant que un poema és trist i un altre és melancòlic i un altre és depressiu i un altre alegre i un altre és joiós i així successivament.

Res conté una autèntica lliçó magistral sobre l’ús del punt de vista que alterna entre un jo líric molt present i, a vegades, fins i tot obsessiu, i tota una galeria de personatges, començant per la presència del clos familiar amb la filla, la dona i la mare i acabant per personatges del carrer, passant per amics, companys i possibles amants.

La versificació és un altre aspecte ben interessant perquè figura que són poemes en vers lliure, una mena de punt zero del vers lliure, però una lectura acurada revela que aquesta primera impressió no correspon a la veritat de la qüestió. El que hi ha és verslliurisme de base, un verslliurisme en què la segmentació del vers depèn dels criteris de la sintaxi i la respiració —la respiració, això sí, entesa a la manera del mestre Charles Olson i el seu deixeble Robert Creeley. Sobre aquest fons general Cărtărescu va introduint sàviament altres elements com passatges de ritme molt marcat o l’aparició de la rima en alguns moments o en alguns poemes.

[…]

Ara bé, sigui com vulgui, jo estic plenament convençut que Res és un llibre potent i excel·lent des de tots els punts de vista, digui el que digui el seu autor. I crec sincerament que juga un paper crucial en l’obra general de Cărtărescu: és el llibre que clou la seva dedicació a la poesia en format tradicional i és el llibre pont que permet el pas a la prosa.

Activitats previstes:

Divendres, 11 de maig, a les 18 h, al Verger del Marès, sota el títol Res més que poesia, la partida poètica anirà a càrrec de l’autor i el seu traductor amb una lectura de poemes publicats en romanès l’any 2010 ‘per al benefici d’alguns amics’.

L’endemà dissabte, dia 12 de maig, a les 12 h 30, serà el torn de la presentació del volum Res –en romanès, Nimic– a la llibreria Nollegiu del Poblenou. La publicació d’aquest volum en català suposa també el debut poètic de Cărtărescu a Espanya i Portugal.

Dilluns 14 de maig, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes han organitzat la primera jornada internacional d’estudi de l’obra i la traducció d’aquest escriptor. El disseny de la jornada compta amb una primera taula rodona dels tres crítics catalans D. Sam Abrams, Xavier Pla i Francesc Serés, que abordaran la recepció de l’obra cartaresquiana, una segona taula amb els traductors al castellà i al català de l’autor, i la tercera taula, que inclou ponències d’especialistes de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Bucarest i la Universitat Complutense de Madrid.

Finalment, el mateix dilluns 14, a les 19 h, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, l’escriptor pronunciarà la conferència ‘La poesia romanesa de postguerra’ seguida d’una lectura de poesia romanesa traduïda a càrrec del poeta Marc Romera.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Cito: “estrepitosa caiguda de la postmodernitat”?
    Si que anem de pressa. Abrams, un molt bon crític i comentarista, crec que patina una mica, aquí, només aquí, o potser cedeix a la darrera convenció.
    La resta, bé.