Tot el que volies saber del World Press Photo

14.04.2018

El 28 d’abril s’inaugurarà a Barcelona l’exposició en què es presenten el premis del World Press Photo (WPP), el certamen de fotoperiodisme més important del món. Per això avui entrevistem Silvia Omedes, que en aquesta edició ha actuat com a Secretària dels Jurats de Selecció, perquè ens parli amb profunditat de la seva organització.

Silvia Omedes |Foto: Imma Cortés

Cal dir en primer lloc que la Silvia Omedes és la fundadora i màxima responsable de Photograpic Social Vision (PSV), una entitat sense ànim de lucre dedicada, des de fa més de disset anys, a la promoció de la fotografia des de molt diverses perspectives i que avui té un paper molt rellevant entre els actors del nostre sector.

Entre les seves diferents actuacions, PSV és la responsable de l’organització de l’exposició en la qual cada any s’exhibeixen a Barcelona els treballs premiats pel World Press Photo en les seves diferents categories. Des del 2005 presenta en una de les sales del CCCB aquesta mostra que ha anat augmentant, any rere any, el nombre dels seus visitants fins a arribar a un màxim de 50.000.

Probablement la professionalitat i l’èxit a Barcelona d’aquesta exposició, que es presenta també cada any a més de 100 ciutats de 45 països, varen fer que els responsables del concurs proposessin a Silvia Omedes que enguany formés part del Jurat de Selecció com a una de les dues Secretàries generals, un càrrec de la màxima responsabilitat.

Això li ha permès viure en primera persona l’enriquidora experiència de participar en els jurats que valoren i premien els millors treballs de fotoperiodisme a nivell mundial. I de tot això volem parlar avui amb ella amb profunditat, perquè ens ajudi a conèixer millor com funciona el més gran concurs de fotografia periodística de tot el món.

Josep Maria Cortina: Dóna’ns algunes dades que dibuixin la dimensió i rellevància del WPP.

Silvia Omedes: Doncs el WPP es va establir el 1954 a Amsterdam i està configurat com a fundació. Treballa en diferents aspectes de promoció de la fotografia però el més conegut és, sens dubte, l’organització del concurs anual de fotoperiodisme. Perquè us feu una idea enguany hi han concorregut uns sis mil fotògrafs de 140 països que hi han presentat al voltant de 74.000 imatges.

J.M.C: Quin és el perfil dels fotògrafs que es presenten al concurs?

S.O: Hi ha diferents aspectes que convé assenyalar. Al concurs s’hi poden presentar els fotògrafs individualment o bé treballs presentats per agències, editors o mitjans periodístics. La proporció entre els diferents agents estava bastant equilibrada, però els darrers anys observem que està augmentant la participació de fotògrafs freelance que tracten de trobar la seva audiència i donar-se a conèixer. Avui, en general, els mitjans ja no són el potent altaveu d’altres temps i els professionals miren de buscar alternatives per donar a conèixer la seva obra.

En aquest sentit és interessant saber que un 90% dels treballs que es presenten no han estat publicats en premsa nacional i un fotoperiodista sap que si aconsegueix algun dels premis, en qualsevol de les 8 categories del certamen, això li garanteix una audiència milionària i molt probablement un gir definitiu en la seva carrera professional.

Un altre aspecte significatiu és l’encara reduïda presència de les dones entre els candidats. Malgrat els esforços de l’organització per la participació de les dones aquest any només ha augmentat un 1% i arriba tot just al 16%, la qual cosa confirma que el fotoperiodisme té encara avui una visió molt masculina.

J.M.C: Quina és la participació de fotògrafs espanyols al certamen?

S.O: Doncs precisament enguany ha augmentat la presència de fotògrafs espanyols. S’hi han presentat 221 candidats, una xifra considerablement superior a la d’altres anys. Probablement això es degui al fet que el 2017 ha sigut un any molt intens políticament i socialment al nostre país, amb els atemptats de l’agost a Barcelona, els conflictes i manifestacions del “procés”. Això ha fet que els nostres fotògrafs s’hagin sentit interpel·lats per aquesta realitat i hagin treballat de valent.

J.M.C: Com s’organitza tot el procés de presentació i selecció dels treballs, que per la seva magnitud deu ser molt complex?

S.O: Efectivament, ho és. Qui vulgui conèixer en profunditat tot el procediment el trobarà molt ben detallat a la pàgina web del WPP, perquè un dels grans principis de l’organització és la transparència absoluta del seu treball. Hi podran consultar les diferents categories de premis, les normes de presentació, la composició dels diferents jurats, el codi ètic que han de reunir les imatges i els fotògrafs, els criteris i procediments de selecció, etc.

Per resumir-ho molt breument al WPP s’han establert 8 categories segons el tipus de temàtica; i per a cada una d’elles, tres premis (1r, 2n i 3r) a la millor instantània i tres premis a la millor sèrie (1r, 2n i 3r). És a dir, un total de sis premiats per categoria la qual cosa suposa que finalment hi ha un total de 48 premiats que no tenen altra recompensa que el prestigi d’haver guanyat, cosa que, com he dit, és molt important per la professió.

Després es concedeix el premi a la Millor Foto de l’any, que aquest sí té una retribució econòmica de 10.000 euros i, a més, canvia definitivament la vida del fotògraf que l’aconsegueix.

Guanyadora del premi World Press Photo of the Year. Protesta contra el president Nicolás Maduro, a Caracas. |Foto: Ronaldo Schemidt

J.M.C: I com funcionen els jurats, una peça fonamental de tot concurs?

S.O: Hi ha configurats quatre jurats especialitzats que es reparteixen la valoració dels treballs presentats a les diferents categories. I un Jurat General que és el que decideix els finalistes i els premis finals. Per últim hi ha la figura dels dos Secretaris que són encarregats de supervisar el conjunt del procés. En total, els jurats estan integrats per disset components, amb una composició paritària entre homes i dones i amb una presidència que aquest any ostenta una dona, Magdalena Herrera, Directora de Fotografia de CEO França. S’intenta també que hi hagi representació de membres de diferents continents per tal d’evitar les visions massa occidentalitzades.

Els secretaris, amb veu i sense vot, tenen encomanada la missió de garantir que tot el procés de selecció sigui el més transparent possible, que es compleixin estrictament les normes de funcionament i que en el debat hi participin activament tots els membres.

J.M.C: Quin és el procediment de votació?

S.O: Doncs tot el procés dura uns deu dies en sessions interminables. Les fotos passen per 6 rondes successives, en les quals, a través d’un sistema de votació mecanitzat, es van eliminant progressivament les que no superen el mínim de vots exigits a cada ronda.

Pensem que fins a la tercera ronda el jurat no disposa de cap altra dada més que la imatge. No coneix les informacions que li donarà després el peu de foto per tal que valori únicament la potència gràfica de la imatge.

A partir de la quarta i la cinquena rondes es dóna accés als membres del jurat a aquesta informació complementària i es sotmeten les imatges a les normes del codi ètic per descartar aquelles que no el compleixin.

I, per tal de preservar escrupolosament l’anonimat de l’autoria, fins a la sisena i definitiva ronda el nom dels fotògrafs es manté en l’anonimat. Tot plegat per garantir la màxima objectivitat en l’adjudicació dels premis.

J.M.C: El codi ètic és molt escrupolós i està perfectament definit des de fa un parell d’anys arran d’alguns conflictes que s’havien presentat. Els jurats han hagut d’aplicar-lo en gaires casos?

S.O: Doncs la veritat és que després de la seva publicació s’han reduït sensiblement els casos de conflicte, que havien arribat al 25% de les fotos presentades. Aquest any han estat el 15%, que encara és un percentatge alt. En arribar a la quarta i cinquena rondes les imatges se sotmeten a una anàlisi gràfica i informàtica profunda, s’investiga el currículum dels fotògrafs i se sol·liciten els arxius RAW originals per valorar possibles manipulacions en l‘edició.

J.M.C: La pàgina web del WPP presenta ja tots els treballs finalistes per cada categoria de manera que el públic ja els pot veure abans de la concessió dels premis.

S.O: Efectivament, l’organització comença ja a difondre a través de la pàgina web els treballs finalistes abans de la decisió final. De fet, el sector professional està ja molt pendent d’aquests candidats i especula sobre quins seran els premiats. Però els guanyadors dels premis, 1r, 2n i 3r de cada categoria, són secrets encara i no es coneixeran fins al 13 d’abril en l’acte de concessió que se celebrarà amb tota solemnitat a Amsterdam. S’està pensant, de cara a pròximes edicions, en la possibilitat de retransmetre la cerimònia per televisió per tal de potenciar la seva difusió.

Nominada a la Foto de l’Any. Atemptat al pont de Westminster. |Foto: Toby Melville

J.M.C: Aprofitant la presència dels finalistes a la xarxa, s’ha pensat a fer alguna mena de votació entre el públic que pugui orientar o complementar la decisió del jurat?

S.O: No, aquest tema no s’ha plantejat. Això sí, nosaltres a nivell de l’exposició a Barcelona hem pensat a fer un exercici, un petit experiment d’aquesta naturalesa. Demanarem als visitants que ho vulguin fer que en sortir de l’exposició diguin quina era segons ells la millor de les fotos finalistes, la que hauria d’haver guanyat, en la seva opinió, el primer premi. Així tindrem un contrast de l’opinió del jurat amb la del públic.

J.M.C: Fa un parell d’anys, Lars Boering, el recentment incorporat director del WPP va anunciar que tenien el projecte de crear una nova categoria de premis on s’acceptarien determinades manipulacions no permeses en el codi actual.

S.O: Sí, efectivament, es volia obrir el certamen a determinades pràctiques més creatives derivades de l’ús de les noves tecnologies digitals, com ara les exposicions múltiples, les composicions o les fotos panoràmiques, per exemple. De moment, però, aquesta proposta s’ha ajornat perquè l’organització està molt concentrada en l’àrea de les tasques educatives.

J.M.C: En què consisteixen aquestes tasques, que són menys conegudes per al públic?

S.O. Doncs WPP està molt implicada en la formació de fotògrafs emergents a altres països per tal d’enfortir la mirada dels fotògrafs autòctons. Es vol lluitar contra l’estereotip de fotògraf blanc que es desplaça a un país del tercer món i l’explica d’acord amb la seva perspectiva occidental, de manera que aquesta és la memòria visual que tenim del segle XX.

Per això s’organitzen de forma regular al llarg de l’any una sèrie de màster classes “in situ” amb equips interdisciplinaris de professors amb fotògrafs, però també gestors culturals i experts en narració visual, entenent que no sempre són els mateixos fotògrafs els millors mestres.

D’altra banda, hi ha un segon programa de beca en el que cada any es fa una tria d’un centenar de fotògrafs joves (de menys de 32 anys) dels cinc continents i se’n fa una selecció de dotze que reben un curs de formació molt intens a Amsterdam. Enguany en la tria inicial hi ha tres grans talents espanyols -Maria Contreras, Sergi Alcázar i César Dezfuli- que opten a la selecció final. Esperem que tinguin sort en la selecció final.

J.M.C: Paral·lelament al concurs de foto, WPP organitza també el Multimedia Contest dedicat a premiar les millors produccions audiovisuals.

S.O: Efectivament, el producte audiovisual va guanyant pes, no a casa nostra, però si a la premsa i en general als mitjans internacionals que tenen ben definida la seva estratègia digital, tant pel que fa a la producció com a la seva comercialització. Diaris com el The New York Times o The Washington Post tenen molts més subscriptors en línia que en paper i han incorporat continguts de peces digitals a les seves publicacions.

Per això, des de fa anys WPP dedica també un concurs a les diferents modalitats d’audiovisual i nosaltres quan portem l’exposició a Barcelona l’incloem en els continguts que presentem.

J.M.C: Estàs satisfeta d’aquesta experiència com a Secretària del Jurat?

S.O: És una feina molt intensa, però alhora molt gratificant perquè et permet estar en contacte proper amb el millor del fotoperiodisme mundial, tant a nivell de treballs participants com dels experts membres del jurat. Estic satisfeta també perquè m’han proposat que exerceixi aquest càrrec en les tres properes edicions i això és una excel·lent oportunitat per continuar les ja molt bones relacions entre el WPP i la nostra organització, Photographic Social Vision. Fins i tot veig possible influir des de la meva experiència com a gestora cultural europea en el desenvolupament del concurs amb paràmetres menys anglosaxons i inclús menys patriarcals.

J.M.C: Parlem ara de l’exposició dels treballs premiats del World Press Photo que presentareu com cada any al CCCB del 28 d’abril al 27 de maig.

S.O. Sí, com el darrer any, Barcelona serà la primera ciutat espanyola, junt amb Sevilla, i una de les primeres del món, a presentar els treballs guanyadors d’aquesta edició. Pensem que els premis s’hauran fet públics tot just el 13 d’abril.

Aquesta és la catorzena vegada que Photographic Social Vision organitza l’exposició a Barcelona. Vàrem començar a presentar l’exposició arran d’un contacte que vàrem tenir amb motiu d’una visita al Visa pour l’Image de Perpinyà; Lorena Ros, una fotoperiodista catalana que havia guanyat recentment un premi WPP i ens va contactar amb l’equip del WPP. Així va començar aquesta relació que dura fins avui.

L’exposició de Barcelona ha tingut des del primer moment una molt bona acollida i ha anat creixent de forma continuada en nombre de visitants; i això que, a diferència de les exposicions que organitzem al nostre propi festival – DOCfield – que són gratuïtes, aquí ens veiem obligats a cobrar una mòdica entrada per tal cobrir els costos de portar l’exposició. Però el públic barceloní està molt interessat per la bona fotografia i hem arribat ja als cinquanta mil visitants, dels quals un 30% són escolars. Els darrers anys s’ha produït un petit excedent i, com que la nostra és una entitat sense ànim de lucre, el dediquem a atorgar una beca d’investigació periodística que esperem poder mantenir en el futur.

J.M.C: Què espereu d’aquesta nova edició que es presentarà ben aviat a Barcelona?

S.O: Doncs, com ja hem dit, serem novament una de les primeres ciutats del món a exposar les imatges guanyadores i esperem una molt bona acollida del públic. Com sempre, organitzarem un seguit d’activitats paral·leles a l’exposició com projeccions dels treballs multimèdia guanyadors a diversos centres cívics i biblioteques de la ciutat i les visites comentades, especialment en l’àmbit escolar, de les que podreu trobar informació detallada a la nostra pàgina web. I tot això, amb la idea de contribuir, com sempre, a reforçar al màxim la importància de la narració fotogràfica com a testimoni de la nostra realitat.