Tot cirurgià arrossega un petit cementiri

3.10.2018

Henry Marsh (Oxford, 1950) és un dels neurocirurgians més eminents de la Gran Bretanya. El dissabte 20 d’octubre participa a la Biennal Ciutat Oberta al Recinte Modernista de Sant Pau. Traduït de l’anglès per Jordi Cussà, Sobretot no facis mal és la primera part d’un llibre de memòries amb un títol que remet al jurament hipocràtic. L’autor n’explica la motivació: “Els metges sovint pateixen demandes i crítiques. Crec que, com a metges, hem de tractar els malalts com si fossin els nostres iguals, com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Però això és una relació que va en les dues direccions: els pacients han d’entendre que el metge també és un ésser humà.” Un equilibri entre l’esperança, el realisme i el coneixement en l’àmbit de la medicina: la cirurgia cerebral és perillosa i la tecnologia moderna només n’ha reduït el risc fins a un cert punt.

Henry Marsh | Foto: C. Vallvé / Salamandra

Som davant del relat de vint-i-cinc casos extrems en què un especialista en intervencions a crani obert ha de prendre decisions brutals. Prega que els pacients comprenguin les dificultats –humanes més que tècniques– a què s’enfronten els metges. Per a Marsh, el malalt no és cap client, sinó una persona que, quan arriba el neurocirurgià, ja està sedada i amb la regió que cal operar oberta i neta de sang. Seguint l’estela d’Oliver Sacks però amb més contacte amb les famílies que amb el propi pacient, Marsh fa del fet quirúrgic una experiència d’aprenentatge. El llibre parla molt de límits, de prendre decisions compartides amb els pacients i del consentiment informat. Tot i ser contrari al paternalisme mèdic, Marsh sap que com a pacients volem que se’ns guiï, se’ns recolzi i se’ns aconselli i no que se’ns doni una mera descripció abstracta o neutra de les opcions que tenim. Ell és amatent.

Increïblement franc amb les errades que ha comès, uns danys que l’aboquen a la frustració i al dolor, tendre i amè, l’autor explica que ha après a controlar i a relativitzar el sentiment de culpa, l’angoixa i la por, i s’atreveix a confessar les seves flaqueses professionals i personals sense filtres. Aquesta honestedat en la confessió emocional i compassiva es respira a Sobretot no facis mal, igual que s’hi transparenta la veritat d’un narrador en primera persona en qualitat de protagonista. El cardat de la seva feina no és operar, sinó decidir si fer-ho o no i viure amb les conseqüències. L’edat el fa empàtic. Com si es tractés de desactivar una bomba, la feina del cirurgià és un desafiament on intervé la sort. Escriu un dietari detallat com a via de purificació, naturalitzant el drama del dia a dia, i ho fa encapçalant cada capítol amb un terme mèdic i la seva definició, la qual exemplifica acte seguit amb una anècdota viscuda. No deixa de criticar, amb duresa, els sistema sanitari. De manera dràstica i a còpia d’humor negre, Marsh parla de les situacions absurdes que provoca la burocràcia en el Servei Nacional de Salut i es refereix als “putos funcionaris del puto departament de Sanitat”. Un llibre no apte per a llepafils, l’autobiografia visceral i pertorbadora d’algú que, sovint, ha d’operar a cegues, com un pilot perdut a dins d’un núvol.

 

Et pots descarregar la revista Núvol dedicada a la Biennal Ciutat Oberta aquí.