Tornar la cultura a les Rambles

15.03.2018

Quan un fet fa mal tendim a compadir-nos de la víctima fins al punt de plantejar-nos revalorar-la. Això és el que va passar el 17 d’agost a Barcelona. Després d’anys de relegar mentalment les Rambles als turistes i de veure-les més aviat com un espai a evitar, l’atac terrorista d’aquest estiu ens va fer entendre, com feia temps que no fèiem, que aquest és un lloc més de la ciutat i que també ens el sentim nostre.

Si formés part d’alguna de les institucions culturals que es troben allà assentades, i havent deixat passar un temps prudencial i respectuós entremig, aprofitaria que fa poc que hem tornat a sentir les Rambles a prop per tal d’incitar la gent que viu permanentment a la ciutat a gaudir d’aquella zona. Per aconseguir que el passatge no sigui només turístic cal donar al·licients a la gent local perquè s’hi atansi i perquè estigui disposada a combregar-se durant unes hores amb la multitud.

L’empresa és difícil, no només perquè els ciutadans tendeixen a sentir-se alienats en aquell espai, pensat més per qui està de pas que no per qui hi viu permanentment, sinó perquè l’Ajuntament no ha sabut trobar l’equilibri entre equipar la perifèria i mantenir ben posicionat el centre. Aquest últim s’ha donat per perdut, amagat rere el discurs victimista que es fa del turisme.

Segurament, l’única època de l’any on es reuneixen esforços per aconseguir que els barcelonins ocupin el centre és el Nadal. Sense fer una despesa tan bèstia, perquè és innegable que altres parts de Barcelona també mereixen pressupost, durant la resta de l’any s’ha d’optar per millorar la relació entre els edificis culturals de la zona cèntrica. Per exemple, oferint un plus als visitants de La Virreina –situada a la part superior de les Rambles– que visitin també l’Arts Santa Mònica –gairebé tocant al monument a Cristòfor Colom.

També es poden posar panells informatius d’una institució a l’edifici de l’altra, o dedicar-se fragments mutus a les respectives pàgines web i apps. A la mateixa rambla també hi ha, és clar, el Liceu, i alguns teatres als quals caldria estimular perquè facin programacions com cal i deixin de banda les obres d’entreteniment barat. Tot això sense tenir en compte que a prop hi ha el MACBA, el CCCB, La Capella, l’Ateneu Barcelonès, o tants altres llocs culturals que ens poden acollir a les Rambles d’una manera que no s’aconsegueix a peu de carrer.

La relació entre tots aquests espais ha de ser molt més visible, per tal que el visitant senti que està a casa i no a una dimensió paral·lela culturalment allunyada. Aquest fet suposaria una reapropiació del centre a través d’un fet tan senzill com és passejar d’un lloc a l’altre. Estem en una època molt activa al carrer: les manifestacions són abundants i per tot tipus de temes i persones. Les institucions culturals poden aprofitar aquesta tendència a la mobilització per crear lligams entre la societat i l’espai on viuen. Si diem que els carrers seran sempre nostres, vol dir que estem tornant a veure noves possibilitats en aquests espais; apliquem-ho a les Rambles també.