Top Girls (malgrat tot)

9.07.2016

Dones de tradicions diferents i temps diferents expliquen la seva experiència en l’intent de ser lliures. Al sopar hi ha convidades: la papessa del segle IX (va amagar el seu gènere fins que un part en públic la va posar en evidència i li va suposar la mort a pals); Lady Nijo, concubina d’un emperador japonès del segle XIII; Isabella Bird, exploradora britànica del segle XIX, i Griselda la pacient, un personatge dels Contes de Canterbury.

'Top Girls'. Fotografia d'Albert Miret

‘Top Girls’. Fotografia d’Albert Miret

En aquesta primera part de l’obra Top Girls de Caryl Churchill les dones parlen de les proeses que van fer en vida: lady Nijo va recórrer el Japó en pregrinatge, Isabella Bird va veure mig món, la papessa va arribar a papessa i la protagonista Marlene, contemporània nostra, ha arribat a converitir-se en directora general de la seva empresa. Griselda va deixar-se fe runa pila de fills i va acceptar a renunciar-ho. Per conèixer més detalls i una perspectiva diferent i més aprofundida de l’obra, vegeu que hi diu Jordi Vilaró.

Aquesta primera part de Top Girls acaba per ser una reflexió sobre la llosa de les dones: la maternitat i la no-maternitat com a fenòmens definitius. La papessa Joana, la viatgera victoriana i la protagonista han pagat o pagaran car el fet de voler ser alguna cosa més que dones-mare. Griselda i Lady Nijo, en canvi, han estat primer forçades a la maternitat per voluntat dels qui les posseïen i després han estat forçades a abandonar les criatures com si res. “I això d’abandonar les criatures sap greu, fins i tot quan la criatura és una nena”, comenta lady Nijo.

Canviem d’escena, deixem l’oficina per una casa humil a la campanya anglesa. És casa la Joyce, germana de la Marlene. Les dues germanes fa anys que no s’avenen gaire, i la fascinació de la directiva general per la figura de Margaret Thatcher no hi ajuda. En un passatge determinat, la seva germana li pregunta: “Què hi fa que sigui una dona si fa el que fa?”. La impossibilitat històrica que les dones arribessin a càrrecs reconeguts socialment com a importants i prestigiosos fa emergir la dona “masculinitzada”, aquella que és poderosa i es fa respectar perquè ha assolit rol d’home. El capitalisme marca Thatcher no volia creure en classes, igual que no vol fer-ho Marlene: els pobres són mandrosos i porucs, si un s’hi esforça i té voluntat pot arribar allà on vulgui. Marlene menyspresa la senzillesa i l’orgull obrer de Joyce. Si se’m permet la comparació, el mateix creia James Brown quan va rebre’l a la casa el president republicà Nixon. Brown, que havia passat de ser un neteja-sabates a ser una estrella del funk amb marca pròpia, creia en l’emprenedoria personal i no en el socialisme paternal i protector. Però esclar, no tots els afroamericans eren James Brown. En aquest sentit, la pregunta que queda pendent al final de Top Girls és: què passa amb la gent que no desborda de talent i que és poruga? Què passa amb els que no són tant emprenedors, en una societat on el somni individual de créixer i d’enriquir-se ho és tot?

Alba José fotografiada per Albert

Alba José fotografiada per Albert Miret

En termes d’interpretació, felicito les actrius secundàries Ariadna Fígols i Alba José. Ariadna Fígols és Joyce, la germana de Marlene. Joyce s’ha quedat al poblet anglès on va créixer pèr fer-hi una vida sense lluentons: casar-se amb un repartidor de llet, fer de mestressa de casa, cuidar criatures i cuidar la mare ja gran. Ha fet un bon paper perquè semblava que no fes cap paper: era una dona anglesa de tradició obrera laborista. El seu pare era laborista, i ella no havia volgut ni pogut trencar amb la persona que es preveia que seria.

En el cas d’Alba José, el seu paper és el de filla adolescent que té poques llums i que és, per expressar-ho en llenguatge de plaça o de mestra d’escola, “massa infantil”. La neboda sospita que alguna cosa passa amb la seva tieta Marlene, independent i directiva d’una empresa. Sense hipèrbole ni experimentacions extremes, el personatge (jo la compararia a alguna interpretació que Carlota Olcina va fer de Núria de Terra Baixa) cobrava una vida completa. Ho dic sense desmerèixer la protagonista Marlene, que interpretava el seu paper de dona independent i alliberada (a costa de que algú proper estigui menys alliberada) de manera prou creïble.

Top Girls és una obra molt recomanable tant pel text com per la representació i posada en escena que se n’ha fet a l’Akadèmia. L’obra planteja un tema encara molt vigent i ho fa sense elitisme però també sense sentimentalisme ni humor fàcils. Apta per a tots els públics. Podeu anar-la a veure fins el 17 de juliol.