Tonko Maroević: “Ser croat és difícil”

15.09.2014

El poeta croat Tonko Maroević és un dels escriptors croats que ha convidat a Barcelona la Institució de les Lletres Catalanes. L’altre dia vaig quedar amb Maroević a la Taverna del Bisbe. Vam seure a la terrassa, al costat de les casetes de fusta de la Setmana del Llibre, totes tancades com casetes de nines.

El poeta i traductor croat Tonko Maroevic ahir a Barcelona | Foto B. Puigtobella

De seguida que ens presenta el Xavier Montoliu, de la ILC, Tonko Maroević m’explica que vénen de l’Hospital de la Santa Creu, on l’any 1910 va morir el poeta croata Janko Polic Kamov, un poeta anarquista que va venir a Barcelona fugint de la Croàcia benpensant del seu temps. “Kamov és el nostre poeta maudit”, em diu Maroević. “Escrivia una poesia blasfema antiburgesa, contrària al gust de la seva època. Pau Sanchis li ha traduït el poema Cant al sol, que podeu llegir aquí.

Segons Maroević, Kamov és el poeta croat avantguardista per excel·lencia. “M’agradaria presenciar una trobada imaginària entre J.V. Foix i Kamov a Barcelona”, diu en Tonko, que actualment està traduint els sonets de Sol, i de dol de J.V. Foix. “El sonet és una forma perfecta, un bon pont entre el món medieval i el modern”.

Tonko Maroević (Split, Croàcia, 1941) és poeta, historiador i crític d’art, assagista i traductor. Ha traduït al croat poesia italiana (de Dante i Petrarca a Saba, Pirandello o Sanguinetti), francesa (Queneau), espanyola (Borges), grega (Kavafis), eslovena i, també, catalana. Pel que fa a la poesia catalana és, sens dubte, l’intel·lectual croat que més atenció hi ha dedicat.

“Com a poeta, Tonko Maroević té una obra relativament reduïda, però de molta qualitat. Els seus poemes en prosa tenen el punt de partida en l’observació del paisatge que després porta l’autor a reflexionar sobre el fet creador. El viatge estètic de Tonko l’ha portat des de les formes aparentment lliures del poema en prosa fins al retorn a formes tancades com el sonet. La poesia de Maroević és metapoètica. La seva poesia és, com tota la seua obra com a crític, una reflexió sobre la creació”, escriu el seu traductor al català, Pau Sanchis, que ha fet aquesta esplèndida traducció del poema en prosa “Porta petita”:

 

Òbric la porta. Com he dit, una petita porta. Grinyolen les pollegueres no engreixades de la porta oberta. El cos de l’ombracedeix front al meu pas més material.

Més material? Rere la porta hi ha fustes florides, herbes seques, pèls de gat. Rere la porta hi ha plomes de colom, el mirall de la justícia, les botes de Déu. Rere la porta hi ha l’ànima del vent.

Per això el meu pas avança indecís i a les palpentes: voldria i no. Conec bé com l’espanta tot el que el buit havia consagrat.

Però la força de la ventada em fa estirar-la amb determinació. Hi he entrat: ja no puc tornar enrere.

 

El descobriment del català

Tonko és un home barbut i afable; els ulls li brillen mentre recorda el dia que va descobrir la llengua catalana. Parlem en italià, que és la llengua que ens farà de pont en tot el sopar. Ens explica una història singular, que trobareu més ben detallada a l’entrevista que li va fer Pau Sanchis a Visat, la revista del Pen Català: “El 1967, a Ravenna, durant un curs sobre cultura bizantina que impartia l’arqueòleg Frederic-Pau Verrié que, aleshores, era director del Museu de la Ciutat de Barcelona. Vam parlar de coses que li interessaven a ell sobre la situació social de la Iugoslàvia del moment, de Croàcia, i així parlant de tot una mica, Verrié va entendre que m’interessava la poesia medieval i que jo havia traduït Dante. Aleshores es va treure de la butxaca una edició del Dante d’Andreu Febrer i me la va deixar veure, jo gairebé ho entenia perquè, com sabem, és una versió molt propera a l’original. En aquest sentit, em vaig adonar que el català era una llengua propera a altres llengües que ja coneixia, com l’italià”.

Gairebé cinquanta anys després, Maroević  s’ha convertit en un referent de la catalanística a Croàcia. És autor del capítol dedicat a la literatura catalana dins Povijest svjetske književnosti(Història de la literatura mundial) i fa quaranta anys que publica, en diverses revistes, articles sobre poetes catalans i traduccions de poemes. L’any 1989 va publicar l’antologia Bikova koža(La pell de brau) amb poemes de Joan Maragall, Josep Carner, J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol i altres poetes catalans contemporanis.

Tonko Maroević no és però un propagandista que es dedica a fer proselitisme de la cultura catalana als balcans. La seva amiga Jadranka ens explica que aquest poeta no té correu electrònic, ni telèfon mòbil, ni per descomptat facebook ni twitter. No mira la televisió i només parla per telèfon de d’un fix si és indispensable. Tota la resta de comunicacions, per carta.

 

La literatura croata avui

Tonko Maroević ens parla d’altres autors croates contemporanis, com Dubravka Ugrešić autora instal·lada a Holanda i coneguda internacionalment, Miljenko Jergovic, Slavenka Drakulić i sobretot la poeta Vesna Parun, poeta extraordinària que va morir ara fa dos a l’edat de 88 anys. Parun era una dona estranya, però una poeta extraordinària, que l’establishment no va reconèixer prou en vida. Parun no va voler ingressar mai a l’Acadèmia de les Arts i les Ciències perquè no es volia sotmetre a cap norma. Autora d’un corpus immens, va morir en un balneari, prop de Zagreb, sense família que l’acompanyés, en la més extrema solitud. Pau Sanchis li ha traduït un poema, que trobareu aquí.

Tonko Maroevic és aquests dies a Barcelona

Ser croat ara mateix

“És tot un pes, això de ser croat, una cosa difícil de portar”, ens diu Tonko cap al final del sopar.”Per més orgullós que estigui de la llengua i la literatura croates, ser croata és feixuc perquè el país no creix com hauria de créixer i viu encara en un cert aïllament. Els països grans sempre ens han considerat com una cosa petita”, explica aquest poeta que, tot i venir en representació de l’Associació d’escriptors croates, no ha vingut a cantar les excel·lències del seu país. “Iugoslàvia era un país interessantíssim, però sempre en crisi. Com a croata sempre em vaig sentir dins de Iugoslàvia com el membre d’una minoria. I les raons d’una minoria poden ser prou importants. Per a mi la liquidació de Iugoslàvia responia al fet que ja havia exhaurit la seva funció històrica. La meva posició durant la fase final de Iugoslàvia em va fer perdre alguns amics, com ara Claudio Magris, que em van titllar de nacionalista”.

Avui a les 19h podeu escoltar els versos de Tonko Maroević a l’Arts Santa Mònica. La Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat actes i trobades entre autors catalans i croats al  llarg de tota la setmana. La ILC ha convidat quatre autors croates a participar a diverses activitats. A banda de Tonko Maroević, la ILC ha convidat Jadranka Pintarić, Kristina Posilović, Tomica Šćavina i Nikola Petković, president de la Societat d’Escriptors Croats, entitat amb la qual la ILC ha organitzat aquesta visita, amb la col·laboració de la Casa de Croàcia, a Zagreb. Podeu consultar el programa d’activitats de la setmana croata al web de la ILC.