Toni Orensanz: “Els nazis continuen fascinant, per bé i per mal”

28.05.2016

Després de la Segona Guerra Mundial, derrotat el feixisme, un nazi fugitiu es va amagar a la inaccessible Siurana, al Priorat, on es va fer construir un xalet immens i va viure protegit pel franquisme i per uns gossos ferotges. Tothom coneixia l’amagatall com el xalet del nazi o el xalet del belga, perquè el suposat nazi era belga d’origen. O això explica la llegenda del nazi de Siurana.

Toni Orensanz | Foto de Bernat Puigtobella

Toni Orensanz | Foto de Bernat Puigtobella

“Els nazis continuen fascinant, per bé i per mal”, diu Toni Orensanz, que aquest dissabte ha presentat El nazi de Siurana (Ara Llibres) a la Fira del Llibre Ebrenc. En aquest sentit a l’autor no l’ha sorprès que la gent s’hagi abocat al llibre. La recerca d’un personatge com aquest ha estat com obrir un meló. “Mai saps què hi trobaràs a dins. Quan vaig començar a investigar el cas del nazi de Siurana no sabia que aquest veí de Siurana que va morir l’any 2002, quan tenia vuitanta-nou anys, reconegut, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs, fos oficial d’un cos d’elit de les SS i una peça clau de l’ocupació nazi de Bèlgica. Va ser un regal”, ha dit Orensanz, que ha convertit la història d’un nazi amagat al Priorat en un dels títols de no-ficció més interessants de la temporada. Orensanz ja havia causat sensació fa uns anys amb L’òmnibus de la mort, un reportatge sobre una brigada de la FAI de l’any 36.

Catalunya és un país de poetes i novel·listes, però hi ha pocs autors que es dediquin al reporterisme literari, al que en argot editorial se sol anomenar no-ficció narrativa. “És un gènere que després costa de situar a les llibreries. A mi em solen col·locar als prestatges d’història, però això et pot condemnar a la invisibilitat”, diu Orensanz. “En canvi, si em posen al costat d’una novel·la tampoc em sembla adequat. Falta més producció al país, que permeti donar un espai propi a aquest gènere dins de les llibreries”.

“El periodisme és víctima de l’acceleració desaforada dels mitjans d’informació. La sobreabundància de la immediatesa digital posa en perill la veritat. A vegades importa més ser el primer a dir una cosa que no investigar la veritat”, ha dit Orensanz. “També hi ha un gran desequilibri entre el periodista que treballa en un gabinet de comunicació i el redactor que treballa a la redacció. Hi ha més professionals treballant en empreses i institucions pressionant els mitjans amb comunicats de premsa que no pas periodistes de veritat exercint la professió als diaris. És un desequilibri absolut. La informació que rebem els ciutadans està molt condicionada per tot aquest desequibri”, ha denunciat Orensanz.

La memòria històrica, una assignatura pendent

“Anant de presentació en presentació m’adono que sovint faig de psicoanalista. Hi ha molta gent que necessita explicar històries que ens han passat com a país, episodis que tenim mal digerides. I un llibre com aquest sovint destapa els dimonis que encara tenim a dins”, diu Orensanz, que també insisteix que no és un mal únic del nostre país. “Per documentar-me per aquest llibre, vaig haver de consultar uns arxius a Brussel·les i a l’hora d’obtenir els permisos necessaris vaig haver de fer gestions kafkianes, com demanar l’autorització signada a dues persones que ja eren mortes, un impossible”, explica l’autor d’El nazi de Siurana. “A Bèlgica he vist carrers dedicats encara avui a personatges implicats amb el nazisme”