Toni Catany, del calotip al digital

La Fundació Catalunya La Pedrera ens ofereix una nova exposició fotogràfica de primera categoria: “Toni Catany. D’anar i tornar” en la qual es presenta una mostra molt representativa de l’estil i la personalitat d’un dels nostres fotògraf més reconeguts internacionalment.

 

El fotògraf mallorquí Toni Catany va morir fa un parell d’anys a Barcelona, on residia des dels anys seixanta, i aquesta és la primera exposició de caràcter retrospectiu, encara que, com indiquen els seus comissaris, té uns continguts molt específics que fan que no es pugui considerar com una mostra antològica. Antoni Garau, estret col·laborador de Catany, i el crític belga Alain D’Hooghe, íntim amic, han treballat de valent per oferir una selecció de l’obra de Catany menys coneguda i més recent. I ho han fet des del profund coneixement que els dóna ser membres destacats de la Fundació Toni Catany, dipositària de la donació que generosament va fer el fotògraf de més de 90.000 negatius, 900 fotografies i 3.000 còpies en paper. A més, Garau va treballar els darrers anys amb Catany en l’elaboració d’una vintena d’àlbums digitals -que també es presenten a l’exposició- d’edició pràcticament única, a través dels quals l’autor procedia a una revisió i tria d’aquella part de la seva obra que considerava digna de constituir el seu patrimoni fotogràfic. Així, com assenyalen els mateixos comissaris, amb aquesta guia, en cap moment es pot pensar que s’ha respectat l’elecció que hauria pogut fer el mateix fotògraf.

L’exposició presenta cent seixanta fotografies, un setanta per cent de les quals són inèdites, la qual cosa augmenta l’interès del visitant, fins i tot per aquell que ja sigui un bon coneixedor de l’obra de Catany. Hi ha molts tiratges d’època però també impressions digitals quan la natura de les obres dificultava, per qüestions de conservació, les seva exhibició, com en el cas de les Polaroid transportades.

Juntament amb la fotografies es presenten molts objectes que Catany recollia i custodiava al seu pis estudi del carrer Nou de la Rambla, un espai emblemàtic que avui es pot conèixer amb visites concertades i que esperem que algun dia pugui formar part de les activitats habituals de la Fundació. Catany estimava els objectes que trobava o recollia amb motiu dels seus nombrosos viatges. Eren records sempre vius perquè ben sovint els utilitzava després com a elements en els seus bodegons i natures mortes. I amb la seva presència en aquesta mostra podem veure amb gran claredat els resultats i apreciar sobretot la creativitat poètica del fotògraf que amb la seva sensibilitat i la seva tècnica aconseguia transformar objectes quotidians en obres d’art. Una nina, un vaixell o un peix de fusta, una creu o unes flors seques es transfiguren per obra i gràcia fotogràfica en imatges amb una renovada presència.

L’exposició comença amb les primeres imatges de la carrera del fotògraf en les quals va descobrir una mica per atzar la vella tècnica del calotip, inventada molt abans per l’anglès Talbot. En essència, aquesta tècnica consisteix en el fet que el suport en el qual s’enregistra la imatge no és una placa de metall -com en el daguerrotip-, de vidre o un negatiu de cel·luloide sinó un simple paper fotogràfic. Després, per contacte amb un segon paper, aquest “negatiu”, degudament il·luminat, permet obtenir un positiu. Amb aquesta tècnica i utilitzant una vella càmera de plaques, Catany va iniciar una línia estètica que contribuiria molt a definir el seu estil i sobretot el seu esperit investigador. De fet, des de llavors, com anirem veient, no va deixar mai de interessar-se per l’experimentació i les noves tècniques. En aquest apartat veiem bodegons i una sèrie de nus masculins que són ben coneguts i que van marcar l’inici de la seva carrera.

Tot seguit entrem en un apartat de retrats, una de les grans especialitats del fotògraf. Són retrats tranquils, posats, en els que els subjectes no estan “caçats” al vol sinó, com li agradava dir, “pescats” amb paciència. Destaca en aquest retrats, fets a l’exterior i sense l’artifici de la foto d’estudi, l’elecció dels fons absolutament naturals que lliguen perfectament amb el personatge. I també el tractament del color en el que obté una gama de tons pastels d’una suavitat i lluminositat extraordinàries. S’inclouen en aquest apartat els retrats fets amb una càmera Polaroid de gran format i transportats després al paper fotogràfic convencional. Novament trobem aquí una prova més del seu esperit d’experimentació que el va portar a col·laborar intensament -paradoxalment ell no era un addicte a les feina de laboratori- amb especialistes en el terreny del positivat i l’edició.

Els bodegons i les natures mortes constitueixen un altre dels apartats temàtics de l’exposició. Aquest és probablement el seu vessant més conegut, aquell en el que se l’ha qualificat de clàssic i pictorialista. Certament se’l pot considerar així però cal dir que Catany fa una veritable actualització d’aquest corrent, fins al punt que per a mi el converteix en quelcom de diferent. Primer perquè treballa en color, que no era per raons tècniques l’expressió del pictorialisme clàssic, i en segon lloc perquè a través de la composició i sobretot dels fons aconsegueix crear uns ambients i unes atmosferes únics.

Entrem tot seguit en el món dels viatges, que eren una de les activitats a les que va dedicar molta atenció. El seu primer viatge va ser a Egipte acompanyant al seu amic Baltasar Porcel en un reportatge per la revista Destino. Cal assenyalar que precisament aquests dies, a l’altra costat del Passeig de Gràcia, al Palau Robert, es pot veure una exposició dedicada al periodista i escriptor mallorquí en què s’exhibeixen algunes de les seves fotografies fetes pel mateix Catany. Els dos amics, ja desapareguts, es retroben avui al mateix carrer, com si volguessin tornar a marxar de viatge.

El Mediterrani va ser el seu destí habitual inicial que després va ampliar a altres països d’Amèrica i Àsia. Novament aquí els retrats sorgeixen amb força i també una mena de bodegons de mercat. En aquest cas Catany fotografia fruites animals i altres objectes des d’una posició absolutament zenital. Fotos planes, on la riquesa del detall, de la textura i el color s’imposen sobre manca de profunditat i en les que com sempre la il·luminació natural resulta excel·lent.

Es poden veure també els llibres o més aviat àlbums de fotografia, sobretot de viatges que Catany va editar en exemplars gairebé únics, als que ja ens hem referit.

Al final de l’exposició es presenta una mostra d’Altars Profans, el seu darrer treball, en el que una vegada més experimenta amb el potencial de les càmeres digitals, que un “clàssic” com ell va adoptar plenament, fins al punt que deia que havia amortallat les seves antigues càmeres analògiques. Esperit investigador fins al final. Però, això sí, combinat amb procediments antics perquè el positivat de les imatges està fet amb la tècnica de la platinotípia.

L’exposició conclou amb un bodegó en el que es presenta una bola del món embolicada amb paper de diari que havia estat guardada molts anys a les golfes de la seva casa familiar a Llucmajor i que Catany va fer servir també de model per una de les seves fotografies.

Amb aquesta exposició La Fundació Catalunya La Pedrera confirma la seva decisiva aportació a la fotografia a casa nostra. Els darrers anys ens ha ofert les exposicions de Chema Madoz, Pomés o Colita – per quan l’esperada de Joan Guerrero? – i ara aquesta dedicada a Catany esperem que contribuirà sens dubte a la definitiva posada en marxa de la Fundació Toni Catany. Aquesta és una història ben curiosa: El fotògraf mallorquí, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, Premio Nacional de Fotografia el 2001, autor de més de vint llibres i amb un gran prestigi internacional, havia donat tot el seu patrimoni, inclosa la seva casa a Llucmajor, amb la intenció que es constituís en un Centre Internacional de Fotografia. L’Ajuntament del poble i el Consell de Mallorca varen aprovar el projecte el 2010 i l’Institut de Turisme d’Espanya va transferir 4,3 milions d’euros perquè la Comunitat balear portés a terme el projecte. Ningú sap explicar per què, després del canvi de govern a les Balears, aquests fons, de caràcter estrictament finalista, mai van ser aplicats al projecte i la seva pista es va perdre en els estranys viaranys de l’administració mallorquina. Ara, amb el canvi de Govern a les Illes esperem que les coses canviïn. La presència de la Presidenta de la Comunitat, Francina Armengol, a l’acte d’inauguració de l’exposició és un magnífic auguri. Toni Catany, la seva obra i la seva generositat s’ho mereixen.

Trobareu més informació i obra de Toni Catany en aquest enllaç del fons digital Fotografia a Catalunya.