Tomatito, Ester Rada i Cheikh Lô omplen de ritme la Fira Mediterrània

18.10.2015

La Fira avança a tot ritme. A ritme de les guitarres flamenques de Tomatito i companyia; a ritme de l’etno-funk de la cantant israeliana Ester Rada i dels càlids ritmes africans del veterà Cheikh Lô, per posar tres dels exemples més suggerents que es van poder sentir al llarg i ample de la jornada de dissabte.

Tomatito ha actuat al Kursaal de Manresa

Tomatito ha actuat al Kursaal de Manresa

Començar parlant de Tomatito suposa en aquest cas tot un acte de reconeixement a la figura d’aquest virtuós instrumentista descobert temps enllà pel mític Camarón de la Isla. Malauradament, des de la mort del seu ídol i amic Paco de Lucía, que el Tomate ostenta l’honorífic títol de ser el gran referent de la guitarra flamenca. I si algú ho posa en dubte, només cal sentir-lo tocar una vetllada de dissabte a la sala gran del teatre Kursaal en companyia de dos dels seus fills. No és estrany, amb aquesta circumstància, que el nom de l’espectacle presentat a la Fira sigui Constelación familiar.  El jove José Israel assegut al seu costat i una mica enllà la noia Maria Ángeles cantant i fent palmes.

En realitat, el concert de dissabte va ser com una invitació als espectadors d’entrar a casa seva. Una reunió d’amics una nit d’estiu, sota els estels, a la fresca del pati. Als seus 57 anys, Tomatito no ha perdut un gram de màgia, els seus dits volen pel pal de la guitarra amb una agilitat impressionant. Una dificultat que s’endevina, per què el músic andalús toca sense despentinar-se ni un pèl de la frondosa cabellera que encara conserva. Simplement això, pura diversió, a estones íntima, a estones festiva, amb la que el mestre José Fernández Torres ha volgut posar la banda sonora als orígens de la terra.

Dues hores escasses abans de la visita a cal Tomatito, vam tenir l’oportunitat de descobrir per primer cop en terres catalanes les excel·lències interpretatives de la cantant Ester Rada. No és cap criatura, per que aquesta noia de procedència etíop ja ha celebrat la trentena, però les novetats i les sorpreses grates no tenen edat. Gran fitxatge de la Fira el d’aquesta vocalista desacomplexada i de forta personalitat escènica, que no te manies en perfumar amb aromes ètnics ritmes que podríem definir com a marcadament urbans. Això sí, sempre amb un gust exquisit. Escoltar-la cantar peces com Life happens és tot un regal per a les orelles.

El tercer en discòrdia en aquesta jornada de ritmes càlids i plaents, va ser la del veterà senegalèsCheikh Lô. Bé, en realitat és originari de Burkina Fasso, però és en la seva pàtria adoptiva on ha trobat l’èxit i una popularitat que arriba a graus insospitats entre els seus paisans. Els seus seixanta anys a les esquenes i una constitució física molt escanyolida, a Cheikh Lô li pesen les taules i ja no es mou com es movia dècades enrere, però la seva veu, afilada com una agulla, segueix sent el nord del seu característic estil. Una mixtura amb el reggae com base, que es fusiona amb melodies ètniques de gran part de l’Àfrica negra.

 

Uns brindis per la música

En aquests temps de maridatges absoluts, no hi podia faltar la combinació entre la música i el vi. Dos brindis importants es van celebrar en la jornada de dissabte. Importants en tots els sentits. El primer com a aperitiu es va du a terme a la Llotja professional on es van concentrar més de trenta representants de festivals internacionals dedicats a les músiques del món i folk. La cita responia al nom de Wine & Fest, una combinació poc habitual i no per això deixa de ser del tot recomanable. Després d’unes quantes hores debatent i compartint experiències envers les xarxes de cooperació, després d’unes quantes ponències exposades a una audiència interessada, els reunits van tenir l’oportunitat de tastar vins amb denominació d’origen del Pla del Bages. Tot un regal pels sentits.

Encara que per regal sensorial, el que a les onze de la nit i a la una de la matinada van proposar dues perles de la música catalana com són Joan Garriga i Carles Belda. Les cites van ser al restaurant i sala de concerts El Vermell, un lloc que es va presentar com a idoni per a aquesta idea d’anar tastant cava a mida que sonen les cançons, prèvia explicació prèvia oferta pels experts en la matèria. Amb aquesta proposta, és natural que el local s’omplís fins a la bandera. El cert és que els ritmes canalles de Joan Garriga i Carles Belda casen perfectament amb les agulles espirituoses del cava.

En aquest apartat, hauríem d’incloure un tercer brindis, en aquest cas personal, en honor de Xavier Albertí i del pregó que va oferir en dues sessions a la casa Torrents. L’espai es va quedar petit en ambdues ocasions, per escoltar els malabarismes intel·lectuals que el dramaturg va mostrar en la seva dissertació titulada Pregó a dues bandes i una sola veu amb piano. Immers en el paper de la gran estudiosa de la músicaWanda Pitrowska, que va agafar el relleu obert en la jornada inaugural per Màrius SerraAlbertí ens va convèncer que totes les músiques són originàries de Catalunya.

 

La fira és al carrer

L’autèntic sentit de la Fira, però, es respira al carrer. Són els batecs dels nens i grans que posen el ritme a tot un seguit de propostes populars. Aquest any en que les pluges han respectat el programa, el centre de la ciutat ha viscut autèntiques hores punta en que era impossible donar un pas. Així va ser al capvespre quan els illencs del Circ Bover feien acrobàcies i equilibris sobre una estructura formada per canyes de bambú.

Pels carrers de Manresa dissabte es van poder contemplar propostes tan interessants i divertides com les protagonitzades per les franceses Les Mobilettes o els bascos Ertza. Totes dues a la plaça sant Domènec en diversos moments del dia. Les primeres amb un curiós espectacle de carrer ubicat a la terrassa d’un bar en la que es mouen a ritme de mambo i bugui-bugui; i els segons, amb una proposta de dansa teatralitzada en la que proposen un interessant efecte bumerang amb l’espectador com a punt de partida i final.