Tintín al Museu d’Història de Catalunya

Voleu saber quin és el secret més ben guardat del Museu Hergé de Lovaine-la-Neuve a Bèlgica? Doncs aneu a veure l’exposició que, fins al 12 d’octubre d’enguany, hi ha a la gran entrada del Museu d’Història de Catalunya de Barcelona sobre Tintín al Tibet, però que -per una qüestió d’utilització de drets- porta l’eufemístic títol de “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet”.

Segons Joan M. Soldevilla, a Univers Hergé (Pagès Editors, pàg. 99), Tintín al Tibet  va ser escrit i dibuixat per Hergé “quan estava vivint la separació de la seva esposa i a l’inici d’una nova relació sentimental, un moment de terribles angoixes personals que el van dur a psicoanalitzar-se. Tintín al Tibet és el més intens, espiritual i autobiogràfic dels llibres forjats per Hergé, un veritable camí d’ascensió i d’autoconeixement fins a trobar la llum que permet foragitar  els monstres –el ieti- i recuperar la pau interior –Txang, el passat, el paradís perdut-.” Una mostra d’aquest lluita entre el bé i el mal es pot veure a la pàgina 19 del volum, on l’àngel de la guarda de Milú l’adverteix sobre els mals de l’alcohol, mentre que el seu dimoni el convida a emborratxar-se per ser feliç.

L’exposició del Museu d’Història és molt interessant. Com diria el capità Haddock: llamp  de rellamp de contrallamps, no us la podeu perdre! Es tracta d’una exposició que commemora el cinquantenari de l’edició en català de Tíntin al Tibet (Editorial Joventut) traduït per Joaquim Ventalló. Aquest àlbum reflecteix perfectament la voluntat d’Hergé de combinar realitat i ficció. S’hi pot veure la passió que tenia per la muntanya i la fascinació que li va despertar el coneixement del món espiritual del Tibet.

La mostra està organitzada per la Fundació Antiga Caixa Sabadell i BBVA amb la col·laboració de MoulinSab, l’associació de tintinaires de Sabadell, la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, el Servei General d’Informació de Muntanya i la Unió Excursionista de Sabadell. L’ànima principal de l’exposició, però, és la del comissari Jacint Guillem Codina, gran coneixedor de l’obra d’Hergé i una formigueta que recopila des de fa molts anys les fonts principals dels àlbums de Tintín. Molta d’aquesta documentació acuradament contextualitzada en relació a Tintín al Tibet està exposada en aquesta original exposició.

L’exposició està dividida en tres grans apartats ben diferenciats:

A l’inici hi ha una explicació sobre el Tibet, la seva geografia i la seva tràgica història, sobretot després de l’ocupació xinesa a partir del 1949. A causa de la pressió xinesa, el 1963 el dalai-lama es va veure obligat a fugit cap a l’Índia, on va promulgar una constitució per establir un Tibet democràtic a l’exili. Fou justament en aquest mateix any que el líder espiritual i polític del Tibet travessava l’Himàlaia quan es va publicar Tintín al Tibet. Un cop més, Hergé triava un tema que, mig segle després, continua essent actualitat. Fruit de la política d’ocupació dels xinesos una gran part del territori tibetà va ser fragmentat i annexionat a diverses províncies de la Xina i va quedar reduït a la meitat de la seva extensió històrica. Ara rep el nom de regió autònoma del Tibet-RAT. La destrucció del Tibet va ser brutal: es va provocar la mort de prop d’1,2 milions de tibetans i la destrucció de més de 6.000 monestirs, temples i altres construccions culturals i històriques. Pensem que actualment encara està prohibida l’edició de Tintín al Tibet a la Xina o que el govern xinès ha autoritzat Google al país sempre que no inclogui, entre d’altres qüestions, l’opció de recerca de la paraula Tibet.

D’altra banda, l’exposició mostra la realitat de les expedicions de l’Annapurna realitzades per muntanyencs catalans –la primera de les quals fou l’any 1974- juntament amb algunes de les mostres de documents i els materials de muntanya que s’utilitzaven en aquell temps.

Però la part més significativa de l’exposició són les fonts d’inspiració del l’àlbum Tintín al Tibet, com el context polític i històric, l’arquitectura, l’entorn i la gent, la vida, la muntanya, la vida al monestir, el ieti i les muntanyes de l’Himàlaia, que es converteixen en un personatge més de la història: un desert blanc, místic i ple de perills i esperances. Tot això fa que augmenti la versemblança i la força del relat. A l’exposició, entre d’altres qüestions interessants, hi trobareu diverses figures de l’univers Tintín, com per exemple els divertits àngel i dimoni de Milú,  una impactant  reproducció de la vinyeta del fuselatge de l’avió estrellat a la muntanya, un espai dedicat al ieti i diversos materials relacionats amb el muntanyisme i amb el Tibet (cedits per la Casa del Tibet de Barcelona) que apareixen a l’àlbum.

Per cloure l’exposició hi ha un curiós mural amb 35 àlbums d’aquesta aventura en diferents idiomes, entre els quals el català, però també alguns més difícils de localitzar, com les edicions en tibetà, en xinès, en esperanto, en bretó o en basc.

És justament aquesta idea d’un mural multilingüístic el secret més ben guardat de Museu Hergé: al final del recorregut d’aquest museu hi ha una impactant sala amb totes les portades d’àlbums de Tintín amb les diverses edicions d’arreu del món. La representació en català és d’El temple del sol.

A la part central d’aquest mural s’ha fet una composició d’àlbums de Tintín el Tibet que són de color blanc, envoltats o empresonats pels  àlbums de color vermell del Lotus Blau xinès que recorden i, no per casualitat,  la bandera d’un país ocupat. Suposo que ja us el podeu imaginar. Aquest secret va ser desvelat per Nick Rudwell, director general de Moulisart, que gestiona els drets de l’obra d’Hergé, en una conversa el desembre del 2010 amb el malaguanyat Jordi Tardà, on també érem presents Jacint Codina, Miquel Fuertes i jo mateix.

En conclusió, aquesta exposició també és un merescut homenatge al Tibet, a la seva cultura i a la seva gent. Seguint el mestratge d’Hergé, doncs, força els sis milions de tibetans a lluitar per la llibertat (Free Tibet): “A force de croire en les rêves, l’home en fait une realité”. (A força de creure en els somnis, l’home els fa realitat).