Tindrem un Any Gabriel Ferrater?

12.01.2018

Sabia jo que un esparver furtiu
va temptant cel fins a trobar un clivell,
s’esmuny i em ve, i es regira fressós
als braços meus, l’ala xopa de sal?

Gabriel Ferrater | Arxiu Ferrater

Quan parlem de Gabriel Ferrater parlem d’un dels poetes més influents de la literatura catalana i alhora un dels menys reconeguts fora d’aquest àmbit. Una situació que ha empès l’Assocació Gabriel Ferrater a proposar iniciatives que ajudin a promocionar la seva figura i a fomentar la seva obra amb el 2022 com a gran horitzó futur, 100 anys després del seu naixement i 50 després de la seva mort. Serà possible, per la submisa fe de després, celebrar un Any Gabriel Ferrater?

Nascuda amb aquesta voluntat, l’Associació Gabriel Ferrater treballarà per mantenir viva la memòria del poeta agafant el relleu de la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, creada fa 17 anys, que va impulsar la creació del Premi Gabriel Ferrater. L’associació aspira a consolidar aquest llegat col·laborant amb l’administració i amb altres entitats, i es planteja quatre grans objectius:

Fomentar els estudis sobre l’obra del poeta i promoure l’edició de les seves obres completes; organitzar activitats que ajudin a conèixer la seva figura arreu del país; incentivar l’escriptura poètica entre els joves; vetllar per la bona marxa del Premi Gabriel Ferrater. A més, esperen reunir un fons permanent a la Biblioteca Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Tot plegat ha de contribuir a traspassar l’estigma social, fins i tot el morbo, que hi ha al voltant del seu suïcidi als 49 anys.

Però les propostes no s’acaben aquí: els imoulsors de l’associació també faran esforços per crear una exposició sobre la seva vida i obra i instaurar el Premi Gabriel Ferrater de Secundària (actualment a Sant Cugat) a la resta de la comarca i del territori català. Ferrater, un gran desconegut també per als joves, hauria de ser, trencador com era, una descoberta molt llaminera en l’esfera educativa-adolescent. Tal com ell mateix deia, les idees i les emocions són una cosa secundària, ja que “un literat escriu per expressar la seva imaginació”. I perquè “escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure”. Voilà.

Dit això, està clar que el propòsit principal de l’associació és aconseguir, en efecte, que s’editi la seva obra completa. “Cal que les institucions i els personatges adequats es posin d’acord”, diuen, donant una empenta lleugera a la intuïció per creure que aquesta realitat encara queda lluny. Tot i així, ja han tingut converses amb el marmessor de l’obra de Ferrater, Jordi Cornudella, per fer passos endavant cap aquesta direcció. De moment, ens toca esperar.

 

Les classes al bar Meson

Miquel Santaeulàlia, un dels membres de la junta de l’associació (legalitzada a finals del 2017), diu que, si no ens l’han explicat abans, “l’excel·lència de la seva obra, segons com, dificulta la seva divulgació”. Per tant, aquest és l’incentiu per recordar la transcendència d’un home que va revolucionar el món cultural (literari, intel·lectual) de Sant Cugat tant amb les seves obres com amb les seves classes com a professor universitari d’una incipient Universitat Autònoma de Barcelona. Contractat com a jardiner (no tenia estudis universitaris), Ferrater es va fer cèlebre per la seva irreverència genial i esbojarrada i per continuar les classes al bar El Meson fins a altes hores de la matinada.

Amàlia Ferraté, la seva neboda, ha heredat alguns dels escrits que convervava el seu pare Joan, el germà de Gabriel, que han estat dipositats al fons bibliogràfic de la Universitat de Girona en un acte celebrat aquest 12 de gener, 15 anys després de la seva mort. Commemoracions ferratianes 2×1.

Finalment, l’Associació Gabriel Ferrater demanarà que es publiqui, a banda de les seves obres completes, una biografia que serveixi per conèixer l’autor de la Teoria dels cossos des d’una perspectiva més àmplia. El realisme, la mètrica, el llenguatge, la sensualitat, l’estudi social… la seva influència com a poeta del segle XX va molt més enllà de les nostres fronteres. Tant de bo que la puguem restituir, ben dilatada en el bon sentit de la paraula, durant aquests anys.