Tigomigo obre un espai dedicat a l’art contemporani

28.09.2014

És dissabte a la tarda i a una antiga fàbrica rehabilitada obre un nou espai dedicat a l’art contemporani. Inaugura amb una doble exposició i amb la voluntat de ser un punt de trobada on artistes puguin compartir projectes. Som al Poblenou? A Sant Andreu? Doncs no, de fet som a uns 30 quilòmetres de Barcelona (a tres zones de T-10 pels que calculeu la distància en transport públic): Terrassa. Aquí Paulo Cacais i Laura Castillo han decidit obrir Tigomigo, un espai dedicat a l’art contemporani que apostarà per obres de creadors de la ciutat.

Galeria Tigomigo a Terrassa

Tigomigo és un espai inèdit a la ciutat. 180m2 dedicats a l’art contemporani que obren amb dues exposicions. Una de l’artista veneçolana resident a Andorra Jennifer Ferrer domina l’espai amb un gran arbre d’on pengen uns estranys fruits amb cara que fan pensar en una mena d’arbre del coneixement i de l’arbre de la vida. Són, precisament, el pas del temps i la bellesa els dos temes sobre els que reflexiona la ceramista a Cavilacions. I al segon pis, fent gala de la voluntat d’encabir tot tipus de disciplines, hi trobem l’exposició del terrassenc Martí Pèrez que fusiona stencil art i gràfica digital que recull un imaginari molt més pop amb imatges de David Bowie o del cine de terror. Tot presidit per una màquina recretiva.

Dinamitzant la perifèria

Per impulsar un projecte com aquest cal creure-s’ho i Laura Castillo i Paulo Cacais ho fan. Ja fa temps que, com a Tigomigo treballaven en el llibre d’artista, la disciplina en el que s’ha mogut la Laura i el Paulo també des de la fotografia. Fa uns mesos ens anunciaven, precisament en unes trobades entre artistes joves de la ciutat, la voluntat d’obrir un espai que fos més que una sala d’exposicions. Que es convertís en un lloc de trobada on hi tinguessin cabuda projectes diversos. De moment treballen per programar cursos que es basin, no tant en aprendre una tècnica, sinó en treballar processos creatius i narratives. Uns espais on els artistes es trobin per treballar conjuntament.

L’espai que han obert es troba, a més a més, a la Plaça Nova, una zona molt propera geogràficament al centre de la ciutat però molt llunyana mentalment del centre (coses de la particular geografia terrassenca). De fet, a l’estiu vam saber que l’ajuntament havia fitxat Itziar Gonzàlez perquè iniciés un procés per revitalitzar la zona dominada per l’antic complex industrial del Vapor Gran que, després d’una dècada sembla que no arrenca. No sabem en quin estadi es troba el projecte de l’ajuntament però amb iniciatives com les de Tigomigo i les possibilitats de la capital del modernisme industrial sembla que la ciutat té ingredients perquè espais com aquests es consolidin a Terrassa. Posem-nos a cuinar-los, doncs