‘Thriller’ amb pausa

L’aposta de Camps per un thriller amb aquest estil eminentment descriptiu, pausat i que es recrea en escenes llargues pot suposar un problema per als amants dels thrillers àgils i adrenalítics, però d’altra banda ens permet apropar-nos d’una manera més tranquil·la i progressiva al cor d’una història que va més enllà de la pròpia trama.

Per ficar-te amb una novel·la de 992 pàgines t’ha de cridar molt l’atenció el text, o pensar que hi trobaràs una molt bona història. Amb L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza, obra de Joaquín Camps, ens sorprenem per una trama pausada que es va obrint pas a pas.

Joaquín Camps | @ Nines Mínguez

El primer que penses quan tens a les mans un llibre tan gruixut com L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza (Edicions 62) és quant trigaràs a llegir-lo i si paga la pena invertir un bon grapat d’hores en la seva lectura. Jo no sóc gaire amic dels llibres massa llargs, però tot i que a priori no m’encaixaven tantes pàgines amb el tipus de novel·la, això no va fer més que augmentar la meva curiositat. Es tracta d’un thriller i aquest tipus de novel·les ja sabem que tenen un ritme elevat i una trama ràpida. I no necessàriament moltes pàgines.

La primera sorpresa la trobarem aviat. Tot i que hi ha suspens, hi ha secrets i hi ha una trama en forma de thriller, el ritme narratiu és més aviat lent. Pausat, millor dit, ja que en la majoria del relat el tempo de la narració desenvolupa l’acció a poc a poc, tot i que a priori esperéssim una història frenètica. Però és evident que apostar per una novel·la tan llarga i un ritme elevat difícilment seria compatible. Així que el valencià Joaquin Camps es decanta per un estil descriptiu que apropa mica en mica a una història de secrets i de personatges que no acaben de ser feliços amb la vida que els ha tocat viure actualment, enyorant la que tenien uns anys enrere.

I és que es tracta d’una novel·la de personatges, dels que porten el pes de la trama, sobretot el professor universitari i expert en literatura Víctor Vega; però també del que ha desaparegut, l’escriptor Hugo Mendoza, que a través dels seus llibres i dels records de la seva exdona es troba en tot moment present al llarg de la història. Ell és el centre de tot, encara que sembli que no hi sigui. Ell serà el nostre McGuffin.

L’aposta de Camps per un thriller amb aquest estil eminentment descriptiu, pausat i que es recrea en escenes llargues –potser fins i tot en algun moment un pèl massa llargues– pot suposar un problema per als amants dels thrillers àgils i adrenalítics, però d’altra banda és un recurs que ens permet apropar-nos d’una manera més tranquil·la i progressiva al cor d’una història que va més enllà de la pròpia trama. No obstant, els personatges que trobem són el motor d’aquesta història de personalitats turmentades per un present insatisfactori. Una novel·la de drames interns i vides disconformes amb la seva realitat que es camufla com un thriller, això sí, pausat i descriptiu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació