The Maids, quan l’art respon a la por

27.11.2017

A Teheran es fan tallers de costura comunitaris per a dones amb risc d’exclusió social. Les pors d’aquestes persones queden ara exposades al MACBA, gràcies als tres artistes Ramin Haerizadeh, Rokni Haerizadeh i Hesam Rahmanian, que han guanyat el premi Han Nefkens – MACBA i presenten l’exposició The Maids (Les criades).

Ramin i Rokni Haerizadeh i Hesam Rahmanian, Premi Fundació Han Nefkens-MACBA | Foto: Miquel Coll

Entrar a la mostra The Maids pot ser una experiència diferent depenent de la gent que hi hagi a la sala i en quina posició estiguin. Per què? Perquè a la paret del final hi veiem exposada L’ombra de la por, una peça que està relacionada amb el fenomen de la por social. L’obra és un titella enorme i robotitzat, que desplega les seves teles quan els visitants estan lluny, i es tanca si algú s’hi apropa massa, tal com fan les persones que tenen por.

Els espectadors que puguin veure el titella obert hi trobaran uns brodats a dins. Són dibuixos fets amb la tècnica del patchwork que han dut a terme dones de Teheran i refugiades afganeses, que es reuneixen en tallers de costura comunitaris d’aquella zona. L’artista Niyaz Azadikhah ha treballat amb elles, mentre que l’artista català Joan Baixas i l’enginyer robòtic John Cole han dissenyat la titella, el moviment del qual depèn d’una càmera que enregistra la posició del públic dins la sala.

Aquesta no és l’única peça que s’exposa en la mostra de Ramin Haerizadeh, Rokni Haerizadeh i Hesam Rahmanian, tres artistes que viuen i treballen a Dubai, l’obra dels quals està reconeguda a nivell mundial. De fet, la seva intenció no és ser amos i senyors d’allò que exposen, sinó generar espais perquè altres artistes puguin convergir i crear diàlegs a través de processos oberts de creació.

La titella de The Maids es tanca quan massa gent s’hi apropa | Foto: Miquel Coll

Un clar exemple d’això és la sèrie de poesia contemporània titulada Unfaithful Poems que trobem davant del titella. Tal com explica Rokni Haerizadeh, aquests poemes no s’han traduït només una vegada, sinó que han anat passant per la mà de diversos traductors de diferents idiomes, de tal forma que el resultat que veiem ara no és fidel al text original sinó que es basa en un seguit d’interpretacions en cadena.

Això és el que volen aconseguir els artistes en tota la seva producció: col·laboracions entre persones. L’exposició també presenta tres peces videogràfiques: To the Left to the Right and Around (2016), From Sea to Dawn (2016-2017), un vídeo animat i «pintura en moviment» sobre el fenomen de les migracions; i el vídeo The Maids (2012-2015), realitzat sobre un treball de performance i que, com la mateixa exposició, manlleva el títol de l’obra de Jean Genet de 1947.

El Premi Fundació Han Nefkens – MACBA, dotat amb 50.000 €, va ser instaurat el 2011 amb l’objectiu de consolidar Barcelona com una capital internacional de l’art contemporani. S’adreça a artistes d’arreu del món, prèviament seleccionats per un grup de deu observadors artístics. Un dels objectius del premi és establir xarxes entre els cinc continents i fer visible l’art generat als països considerats «no occidentals». Qui vulgui veure la mostra, pot fer-ho fins el 7 de gener.