Quan la natura es rebel·la

25.03.2018

El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí presenta fins al 30 de juny una exposició trasbalsadora: The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la ens parla dels refugiats climàtics dels anys 30 als Estats Units i de casos actuals de comunitats que aviat es veuran afectades pel canvi climàtic.

Tempesta de pols sobre Stratford, Texas
Autor desconegut, 1935.
Cortesia del NOAA’s National Weather Service

Val la pena fer el viatge fins a l’Espluga per veure aquesta nova proposta expositiva, que ens interpel·la a partir d’un exemple de desastre natural viscut al primer món, concretament a les Grans Planes nord-americanes als anys 30 del segle passat. The Dust Bowl, el títol de la mostra produïda per la Fundació Carulla, fa referència a la catàstrofe humanitària que es va viure en aquesta zona dels Estats Units en un moment de crisi econòmica que encara la va fer més devastadora.

Les causes d’aquella malvestat no eren òbviament produïdes pel canvi climàtic global que ens afecta avui a nivell planetari, però sí que va ser un primer cas de desastre mediambiental provocat per les males pràctiques dels colonitzadors americans, que es van obsedir per multiplicar la productivitat de la terra en un entorn on no haven viscut mai i que per tant no coneixien. A banda de desplaçar i exterminar en bona part els indis que hi vivien, van substituir els cultius que havien mantingut els indígenes durant segles i hi van implantar conreus suposadament més rendibles. La seva condícia també els va portar a caçar sense cap mena de control els bisons, molt preuats per la seva pell, sense saber que aquests herbívors regulaven la vegetació autòctona. A mesura que l’herba de pastura s’imposa en una vasta àrea de sol àrid, es va desertitzant el territori.

A partir d’aquí el drama està servit, ja que els camps sucumbeixen a les dures condicions climàtiques i el vent provoca espectaculars tempestes de pols que fan impossible la vida a la zona i desencadenen l’èxode cap a Califòrnia. L’exposició recull fotografies de Arthur Rothstein i de Dorothea Lange, imatges lliures de drets que els comissaris han tingut l’encert de demanar a la Library of Congress. Entre les fotografies que s’hi exposen, destaca l’incònic retrat que Lange va fer a Florence Owen Thompson, una dona que apareix fotografiada amb un bebè embolicat en un farcell, que mira al buit amb una estranya barreja de dignitat i desemparança mentre els seus dos fills més grans, d’esquena a l’objectiu de la càmera, se li arrapen al coll.

Florence Owens Thompson i la seva família viatjaven per la ruta 101 cap a Watsonville amb l’esperança de trobar-hi feina. Durant el camí el cotxe en el que viatjaven es va espatllar i van aturar-se a prop d’una explotació de pèsols a Nipomo. Van establir-hi un campament provisional mentre intentaven reparar el vehicle. La història d’aquesta fotografia icònica explica que quan Lange va fer les fotografies la família subsistia a base d’ocells que caçaven els fills i d’alguns vegetals dels camps de la zona, i que havien venut les rodes del cotxe per menjar uns dies en una situació d’extrema misèria. Anys més tard, el relat es va ajustar amb més realisme, la família passava penúries i desnutrició però va seguir fent camí i treballant de collita en collita fins a sortir-se’n. El retrat de Florence O. Thompson es va convertir immediatament en el rostre de la Gran Depressió i és una de les obres més valuoses de la història de la fotografia.

Prenent el Dust Bowl com a cas paradigmàtic de les conseqüències que pot generar l’abús de l’home vers la natura, la mostra tanca amb l’exemple de sis casos de refugiats actuals o que ho seran en un futur molt proper a causa del canvi climàtic. Són sis vídeos breus que exposen de manera commovedora casos en què comunitats veuen amenaçat el seu hàbitat natural per culpa de la pujada del nivell dels oceans, l’augment de la temperatura, la sequera o el desgel. Parlem de les altes tempertaures del Sudan; de la invasió de l’oceà illes d’Alaska; o l’assecament del llac Poopó a Bolívia. El cas més dramàtic i present seria el de Síria, on sembla la sequera va desplaçar ja abans de la guerra milers de persones que després han patit un dels conflictes bèl·lics més cruents dels darrers anys.

Mare migrant. Mare de Dorothea Lange, 1936
Cortesia de la Library of Congress

L’ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, calcula que fins avui 64 milions de persones s’han vist forçades a desplaçar-se com a conseqüència del canvi climàtic, i que en 50 anys es podria arribar a la xifra dels mil milions de desplaçats.

L’exposició es podrà veure al museu fins al 30 de juny. Trobareu més informació al web del Museu de la Vida Rural.