Teresa Forcades i Arcadi Oliveres impulsen el procés constituent

15.02.2013

El cicle de Diàlegs de Pedralbes ha reunit Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. ‘Diàlegs de Pedralbes’ és un cicle organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració d’Editorial Fragmenta. Forcades i Oliveres van debatre si l’espiritualitat és una font de regressió o de transformació social.

Teresa Forcades. Arcadi Oliveres i Francesc Torralba en segon terme

Francesc Torralba, en presentar els dos ponents, el dia 12 de febrer al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, en parlar del binomi espiritualitat/transformació social deia que alguns autors veuen l’espiritualitat com a factor de regressió i d’altres com a factor de transformació, citant, com a exemples d’aquest darrer cas, Mahatma Gandhi, Martin Luther King i Pere Casaldàliga. Ho feia per introduir el diàleg amb Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau i cercador incansable de causes nobles, i Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat, doctora en medicina i en teologia, en el tercer acte d’un cicle que enguany s’ha iniciat en aquesta important peça de l’arquitectura gòtica de Barcelona sota el nom de “Diàlegs de Pedralbes”. La sala acollia dues-centes persones repartides en dues sales en un esdeveniment que fou seguit en directe per internet per quatre-cents usuaris més.

Arcadi Oliveres començà la seva intervenció destacant tres fets autobiogràfics que li proporcionen la consciència social del cristià. Primer, l’escola dels escolapis amb el professor Lluís Maria Xirinacs, després l’aprenentatge amb els seus companys de carrera, dirigits per mossèn Joan Alemany, i, finalment, la vinculació amb els caputxins de Sarrià.

Per Oliveres, les bases sobre les quals sosté aquest compromís són també tres. La llibertat i la dignitat humana en serien les primeres, seguides de la justícia social basada en les benaurances, i, en tercer lloc, la pau de la qual parla Joan XXIII a la seva encíclica Pacem in terris. La transformació social, creu Oliveres, s’ha de portar a terme de manera individual i col·lectiva amb austeritat i radicalitat. I no va esttar-se de fer algunes propostes, com l’objecció fiscal; prioritzar les necessitats bàsiques de les persones, que han de quedar cobertes, i estar alerta a la distància entre rics i pobres i al futur del planeta, que perilla.

I entrant en l’àmbit polític, el president de Justícia i Pau creu que s’ha de renunciar a la guerra –posa l’exemple dels americans que es neguen a pagar la military tax. Així mateix, s’ha de millorar la democràcia, i els mitjans de comunicació han de ser honestos, digué finalment.

Teresa Forcades començà citant Enric Duran, el “Robin Hood català”, pel seu compromís social, el dia en què aquest es negava a declarar a la vista que tenia programada per aquell dia. A continuació, la metgessa i benedictina basà la seva intervenció en l’estudi dels dogmes marians de l’Església catòlica, a l’estudi dels quals s’hi ha ha dedicat, que són quatre.

El primer correspon en l’afirmació que Maria és la mare de Déu. Se l’anomena Theotokos, és a dir, paridora de Déu. “Per parir primer s’ha de gestar”, diu Forcades, “i, per tant, hi ha la voluntat humana de deixar-se transformar per Déu. Aquest Déu, que és el pol donador de vida, també n’és el pol receptor. És a dir, ens vol coresponsables i cocreadors. La creació del món no està acabada i nosaltres som cocreadors amb Déu. Hem de dialogar amb sentit de reciprocitat i hem de viure responsablement i espiritualment”, digué.

 

Francesc Torralba, Arcadi Oliveres i Teresa Forcades

El segon correspon a la virginitat, que es concreta, segons Forcades, en “la tasca fonamental de portar la llum a la vida a través de la transformació personal amb llibertat. I en el procés hem de tenir un respecte total cap a l’altra persona”. El tercer dogma designa la Immaculada Concepció, que és designat per Forcades com “l’antropologia lluminosa. Tot acte egoista és inhumà. Déu confia en nosaltres. Confiem nosaltres en nosaltres?”, es preguntava. I, finalment, L’Assumpta, que és definit com “la dignitat de la materialitat, de la corporeïtat. Les necessitats de la vida formen part de la divinitat”, conclogué.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Trobo a faltar un enllac al vídeo de la trobada, si es que n’hi ha i esta per aquests internets de Deu…

  2. Sense ànim d’ofendre, trobo que aquest article és confús perquè aglutina dues notícies diferents: la ponència sobre el binòmi espiritualitat-transformació social, d’una banda, i la iniciativa del prccés constituent per l’altra. Notícies, doncs, diferents en contingut i també temporalment, perquè la conferència va tenir lloc fa gairebé dos mesos, i la iniciativa de la candidatura unitària la van donar ahir. En aquest sentit, i si no vaig errada, la creença religiosa de les persones que l’impulsen poc té a veure amb el procés constituent que proposen. No es tracta doncs d’una iniciativa llençada des d’un marc espiritual i religiós. Penso que al unir ambdues notícies pot veure’s modificat el missatge real de la proposta. Enllaço un resum de l’entrevista d’ahir nit a Singulars:
    http://www.tv3.cat/actualitat/523960/Les-frases-mes-destacades-de-Forcades-i-Oliveres-a-Singulars

    • Dir que no té res a veure el procés constituent amb comentaris religiosos, requereix una demostració. Si no existeix contradicció ni tampoc afegits forçats que no aporten cap significació sobre el tema tractat, d’acord, però si no és així, sinó que enriqueixen el contingut i aprofundeixen en el significat, aleshores perquè ens quedem tan reduïts a no ser capaços de valorar una aportació des de l’òrbita espiritual, si val la pena, només perquè no som religiosos i, per tant, ens tanquem en banda malgrat que el que es digui sigui evidentment valuós? Quantes vegades savis de diferents procedències disciplinàries s’han entès i han intercanviat saviesa que ha donat impuls evolutiu a la humanitat, fruit de l’amplitud de mires, d’observació.

  3. La notícia de la plataforma política em sembla fora de lloc a El Núvol, que no sol donar notícies d’altres formacions polítiques. I em sembla desencertada la iniciatica dels promotors creant una divisió més allà on cal unitat. ¿Ells no en tenen prou amb l’ANC que té la força de la gent sense ser un partit? ¿Es creuen superiors? Hi veig un tuf que no m’agrada. Ho lamento