Temps de Pere Calders

Durant els dies 15 i 16 d'aquest mes de novembre s'ha celebrat el segon simposi internacional «Pere Calders i el seu temps», organitzat pel Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant els dies 15 i 16 d’aquest mes de novembre s’ha celebrat el segon simposi internacional «Pere Calders i el seu temps», organitzat pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els actes han coincidit en una cruïlla de dates que l’han fet especialment emotiu per a tots els que hi han participat amb ponències, comunicacions o, simplement, com a oients. D’una banda, el record de l’enyorat Jordi Castellanos, un dels màxims estudiosos i reivindicadors de Calders, ànima d’aquest simposi i mestre de molts dels assistents que s’hi han congregat, hi ha estat indestriablement lligat. D’altra banda, la celebració arriba exactament dotze anys després d’una profitosa primera edició (15, 16 i 17 de novembre del 2000) que va ajudar a fer visible la riquesa extraordinària de l’obra de l’autor homenatjat i, com precisament Castellanos no es va estar de deixar escrit al llibre d’actes, també va posar en relleu «que restava encara molta i molta feina per fer». Doncs bé, aquesta segona edició ha satisfet les expectatives creades i ha estat la prova que, malgrat tots els malgrats dels nostres dies, la feina no s’ha aturat en el camp de la investigació literària.

El simposi s’ha celebrat a la Fundació Tàpies i a la Universitat Autònoma de Barcelona, dos espais emblemàtics de l’autor. La sala d’actes de la Fundació, amb l’art de Tàpies com a paisatge de fons, ha estat un context idoni per debatre aspectes d’un artista polifacètic com Calders. Sobretot perquè aquests debats han ressonat al mateix edifici on l’escriptor va treballar com a personal de l’antiga editorial Montaner i Simon. La segona jornada va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com ha explicat Tessa Calders en el parlament de cloenda –un dels actes més entranyables i aplaudits, titulat ben caldersianament «Calders en família: un luxe lliure d’impostos»–, la investidura com a doctor honoris causa per aquesta universitat va ser una dels reconeixements més sentits pel seu pare, tan implicat amb el món educatiu català. La família va cedir-hi el llegat de l’autor, actualment catalogat i a l’abast dels investigadors. Una mostra d’aquest fons forma part de l’exposició que es pot visitar a la Biblioteca d’Humanitats i, virtualment, al seu web.

L’aportació científica d’aquest simposi es concretarà en el llibre d’actes, però ja ha demostrat que continua donant intel·ligents claus de lectura per entendre l’autor i la realitat mateixa. Entre altres punts, la primera jornada ha servit per situar alguns dels debats dels anys vint i trenta al voltant de la relació tradició-modernitat que conformen el rerefons dels primers anys de formació de l’escriptor (J. M. Balaguer), analitzar algunes de les estratègies narratives de les primeres obres (J. Aulet i S. Sellés), desgranar aspectes d’un univers narratiu format d’objectes i imatges recurrents i basat essencialment en la reflexió i el joc amb el llenguatge (M. Güell i X. Luna-Batlle), i aprofundir en la faceta de periodista i dibuixant compromès (M. Casacuberta i M. March). Tal com ja anunciava el títol, la segona jornada també ha donat pistes del mapa cultural del «seu temps», amb intervencions sobre el context històric vist des de la premsa satírica (F. Vilanova), els tòpics i formes de la literatura de guerra (M. Campillo), la incidència de la narrativa anglesa en la literatura catalana del període (T. Iribarren) i qüestions diverses d’autors coetanis, com són els inicis literaris de Lluís Ferran de Pol (J. V. Garcia-Raffi), el model de llengua d’Avel·lí Artís-Gener (C. Guzamán) o la crítica de Domènec Guansé al panorama teatral català (F. Foguet). En el marc del simposi també s’ha presentat el llibre Literatura, territori i identitat. La gestió del patrimoni literari a debat (F. Foguet), l’associació Espais Escrits (C. Torrents) i l’exposició «Calidoscopi Calders», una col·lecció de muntatges fotogràfics inspirats en l’obra narrativa de Calders (T. Llordés). Evidentment, també hi ha hagut temps perquè la paraula, el geni i l’humor de l’autor protagonista s’apoderés del públic. Ha estat en la lectura dramatitzada de Carles Martínez, que ha fet cobrar vida a assassins honrats, objectes rebels i fantasmes subalterns. Un simposi, doncs, que marca una altra fita en l’estudi d’un dels més grans autors del segle XX; que marca una altra fita, també, en el compromís de Jordi Castellanos amb el patrimoni cultural català. Un bon punt i seguit a les acaballes d’aquest any 2012, l’any que el país ha dedicat a Pere Calders, un artista del seu temps i –ara més que mai– també del nostre.

Twitter: @MComadran

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació