“Temps d’acció”, un compromís amb el territori, el país i la llengua

16.07.2015

Dissabte 5 a les 13h a l’Arts Santa Mònica, Pau Vidal és l’encarregat de fer una visita guiada en l’exposició Temps d’acció, de Frederic Perers. Juntament amb Translocacions, dirigida per Ramon Parramona (Idensitat) i Manuel Guerrero (Arts Santa Mònica), Blue Sky Days, de Thomas Van Houtryve, és una de les tres exposicions que el mes de juliol el centre va presentar.

'La Ribera homenatja la Ribera', Frederic Perers 2013 | Foto: Pau Faus

‘La Ribera homenatja la Ribera’, Frederic Perers 2013 | Foto: Pau Faus

“Temps d’acció”, de Frederic Perers, s’emmarca dins del cicle “Trets enmig del concert. De la distància correcta a la proximitat”, títol que parafraseja l’exabrupte de Stendhal, “la política d’un llibre és com un tret enmig d’un concert”. Es tracta d’un “programa d’exposicions al voltant del treball de sis artistes que cerquen generar una mirada crítica sobre la realitat que els envolta”.

Aquest cicle expositiu, protagonitzat pels projectes de Daniela Ortiz, Democracia, Núria Güell, Frederic Perers —ara és el seu torn—, Cristina Lucas i María Ruido, gira entorn dels conceptes d’implicació i tracte, en el sentit que Marina Garcés dóna a aquests termes: “Cap a allò real per prendre la paraula i cap a un mateix per deixar-se afectar”, afirmen Cristian Año, Cèlia Del Diego i Jordi Ribas, coordinadors del cicle.

En aquest cas, l’exposició de Frederic Perers versa sobre un alt compromís amb el territori, el país i la llengua. Per això, les seves intervencions se centren en el país i els llocs públics: “Perers és un artista molt compromès amb la llengua. L’estudia i la reivindica”, assegura Del Diego, que afegeix que tots els treballs de l’artista el converteixen en el millor dels historiadors i filòlegs. De fet, abans de començar a treballar, Perers es documenta de manera rigorosa per poder posar en relleu els conflictes polítics i lingüístics que han estat mantinguts a l’ombra. “La seva finalitat última és sacsejar la memòria col·lectiva, aquella que Maurice Halbwachs defineix com el pensament continu que reté del passat allò que encara està viu en el present”, afegeix Cèlia del Diego, i per aquest motiu procura que els seus projectes s’integrin perfectament al paisatge.

“Temps d’acció”, doncs, reuneix diversos projectes —homenatges pendents, tal com ell els anomena—, en què “ofereix relectures de la història recent catalana i posa en relació episodis de repressió més o menys subtils per part de l’estat espanyol amb les seves repercussions sobre la llengua i el territori, la memòria nacional i l’actualitat”, afirma Del Diego. Tots els projectes que s’hi inclouen estan associats a inventaris que a partir de la recol·lecció dades expliquen històries o un fet concret amb l’objectiu d’oferir lectures de la història catalana recent i apel·lar a la nostra memòria històrica.

Així és com l’artista ha creat treballs com, per exemple, La Ribera homenatja la Ribera, que representa un memorial participatiu amb què va convidar els veïns d’avui la Ribera del Born a penjar domassos on figurin els cognoms de les 73 famílies bandejades que s’han documentat al jaciment del Born per retre homenatge als més dels cinc mil foragitats. “Se’ls van destruir les cases”, assegura Perers.

'Sempervivens', Frederic Perers 2002 | Foto: Xabier Mendiola

‘Sempervivens’, Frederic Perers 2002 | Foto: Xabier Mendiola

Sempervivens, al seu torn, projectat el 2002 al Pla de Bergús —prop de Cardona—, on es pot llegir la inscripció Sempervivens, solcada a la terra i de més d’un quilòmetre de llarg. Per a l’autor té una significació molt important perquè va ser el campament on les tropes francocastellanes es van instal·lar per atacar Cardona. “Vaig voler tornar al campament per dir que 300 anys més tard l’objectiu no s’ha assolit i ho vaig voler fer amb el terme sempervivens”, assegura.

En el cas de l’Efecte Villalpando, Perers ha elaborat una classificació cronològica dels castellanismes que poc a poc es van anar introduint a la llengua catalana després de la guerra de Successió i amb la implantació del Decret de Nova Planta. El nom del treball fa referència a José Rodrigo Villalpando, fiscal del Consejo de Castilla, artífex de la promoció de la “cultura governant sobre la cultura governada”, en paraules de Del Diego. Es tracta d’un estudi, en forma d’infografia, que, prenent Joan Coromines com a autoritat, “permet realitzar una anàlisi diacrònica que revela una correlació directa entre els fets històrics i l’evolució de la llengua”, aclareix Del Diego. Tal com diu el mateix Perers, “no cal ser un filòleg per evidenciar cap on ens porta aquest camí”.