Teatre sense etiquetes

9.07.2014

Què cal per fer teatre? Un públic, actors i actrius, un escenari i cap prejudici. Els actors i actrius han de posar-se a la pell de persones diferents: han de tastar altres realitats. Cal deixar-se anar, és important experimentar, deixar enrere les pors i tota mena de preconcepcions. L’Escola Eòlia aposta per un teatre sense límits.

Rai Borrell (professor) i Quim Llisorgas (actor de l'escola Eòlia). Foto Laia Serch.

L’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia contribueix a propagar la passió pel teatre de moltes maneres i sense posar cap barrera als artistes que la conformen. En els seus tallers hi inclouen actors singulars: nens autistes, persones amb mobilitat reduïda, afectats pel Síndrome d’Asperger o la Síndrome de Down. Les característiques o peculiaritats d’aquests actors i actrius no els impedeixen connectar amb el públic i envolar-se creativament: damunt l’escenari, deixen de ser ‘diferents’ per passar a ser actors i punt.

S’obren els llums i veiem un escenari. Al damunt actors i actrius que s’hi deixen la pell, que utilitzen l’humor per donar la cara. Són els integrants dels ImproCombat, unes competicions trimestrals de teatre improvisat que tenen com a protagonistes a actors i actrius singulars: persones amb movilitat reduïda, afectats per la Síndrome d’Asperger o persones amb lesions cerebrals, que deixen enrere les seves discapacitats per centrar-se en allò que saben fer molt bé: pujar a l’escenari i gaudir del teatre. En Quim Llisorgas va començar a fer teatre ara fa 4 anys, després que la seva tieta l’encoratgés. “Del teatre, allò que més m’agrada és l’energia que et retorna el públic: la seva receptivitat”, diu Llisorgas. Setmanalment es troba amb un grup de joves actors a l’escola d’arts escèniques Eòlia. Participa al taller “Teatre Sense Límits”, que integra actors amb problemàtiques específiques diverses. Rosa Galindo, cofundadora de l’escola Eòlia, explica que “es tracta de tallers integradors, perquè de problemes i de peculiaritats en tenim tots i en cap cas volem segregar els actors segons les seves característiques. Defugim els ghettos, allò que proposa el taller és un acostament a les arts escèniques sense cap mena de barrera”. L’escola Eòlia ha portat el teatre sense límits a persones amb drogodependència, discapacitats intel·lectuals o autisme. També han col·laborat amb Casal Friends, que treballen amb persones amb síndrome d’Asperger. Amb aquests alumnes fan tècniques d’improvisació, perquè són persones que no viuen bé els canvis de plans i justament les improvisacions els ajuden molt. “Que es facin grups específics no vol dir que se’ls segregui, sinó que procurem que aquests alumnes s’incorporin a projectes d’altres grups. És un programa inclusiu”, diu Galindo.

Teatre inclusiu

“A l’escola Eòlia hi ha un espai per a tothom”, afirma Galindo. “L’objectiu és desenvolupar al màxim el propi potencial. Es tracta de ser tu al màxim, potenciar el que ets tu en lloc de negar-te. Fa poc ens va arribar un noi, en Quim Llisorgas, un jove de dinou anys que vam conèixer a través d’un vídeo que ell mateix va penjar a YouTube, on explicava que havia passat per diverses escoles, tant normals com especials. En Quim té una discapacitat originada a partir de problemes en el moment del part. I és un noi supersensible, ocurrent, intel·ligent i educat. I en Quim ara està al grup de Teatre Sense Límits que dirigeix en Rai Borrell.

Quim Llisorgas, actor jove del planter Teatre Sense Límits | Foto: Laia Serch.

En aquest sentit, l’actor i formador teatral Rai Borrell apunta que “des de fa cinc anys que Eòlia ofereix aquests tallers i hi participen actors amb alguna discapacitat. El centre coneix el diagnòstic de cada alumne, perquè és una informació necessària -sens dubte- per començar a treballar amb ells, però a títol personal i com a formador d’aquest grup et diré que fa temps que vaig voler deixar de saber els diagnòstics, perquè sovint aquesta etiqueta no fa més que crear una barrera d’accés que no ajuda a descobrir les possibilitats i els talents que aquests nois i noies poden desenvolupar”, diu Borrell. Rosa Galindo replica que “els actors de Teatre Sense Límits es barregen amb la resta dels actors de l’escola en activitats diverses, perquè nosaltres no som partidaris de la segregació. Igualment hem integrat actors amb cadira de rodes en alguns espectacles, perquè ens interessa trobar les potencialitats i les capacitats de cada actor, més enllà de les problemàtiques que tots puguem anar tenint al llarg de la vida”.

“El teatre és una manera d’arribar a l’ànima”, diu Galindo. “No és la panacea per a tothom, ni pretenem solucionar tots els problemes de cada actor. El fet que no siguem terapeutes fa que no tinguem prejudicis , tot i que quan ens ha calgut ens hem assessorat per metges i famílies. Quan vam començar a treballar amb alumnes amb la síndrome d’Asperger, vam començar a treballar amb els psicòlegs, que assistien a la classe per fer un seguiment, fins que ells mateixos ens van dir que anéssim fent”.

 

La passió pel teatre d’en Quim

En Quim Llisorgas va començar a fer teatre als 15 anys i un cop tastada l’adrenalina de ser dalt de l’escenari va tenir clara una de les seves passions. El seu somni és esdevenir un actor professional i la Rosa el defineix com “un actor que té una llum especial, una frescor i un talent innats”. En Rai Borrell recorda una de les primeres actuacions d’en Quim, “se’l veia molt nerviós abans d’entrar a escena, però poc a poc es va deixar anar i va posar-se a actuar amb desimboltura”.

En Rai n’està molt, dels seus alumnes. “Jo sóc el formador de tots ells, però ells també  m’ensenyen un munt de coses com a actor. Tenen moltes habilitats: alguns d’ells tenen una capacitat immensa per recordar les coses: són enciclopèdies de coneixement dels temes pels quals tenen interès; d’altres, quan superen les pors inicials permeten fer aflorar una espontaneïtat bestial. Cadascú té els seus talents: quan improvisem, tots ells despleguen el seu món. Un d’ells balla molt bé, l’altre es troba obsedit pels temes d’injustícia social i introdueix dins del diàleg improvisat apunts d’actualitat, informacions sobre el 15-M o dades d’economia, en Quim és un freaky del Barça i és tot espontaneïtat”, comenta.

Llisorgas recorda com va entrar a Eòlia. “La mare em va ajudar a enregistrar un vídeo on explicava la meva història i on hi deia que volia ser actor. En pocs dies el vídeo es va viralitzar i va arribar a la Nina -la cantant- que va posar en contacte Rosa Galindo amb en Quim. El jove actor de 19 anys és membre del grup teatral de  Vilassar de Mar -on participa en diverses funcions- i ja ha fet algun càsting per a sèries de TV3. “Fa poc vaig fer un curs per a actors de televisió amb en Jordi Planas i m’ho vaig passar molt bé. M’encantaria fer televisió”, reconeix.

Alguns dels actors integrants de Teatre Sense Límits | Foto: Dorota Gorczakowska.

La nit dels ImproCombat

Un dels grans esdeveniments que organitza Eòlia és una nit d’actuacions escèniques on els diferents actors interaccionen entre ells i posen en pràctica improvisacions teatrals. “És interessant veure com utilitzen els dots humorístics, de quina manera enllacen les actuacions i com generen interacció amb el públic”, diu Rai Borrell. “Damunt l’escenari no existeixen les discapacitats, només hi ha els actors i les seves habilitats per mantenir-nos ben atents a la funció”. La formació teatral que reben aquests actors “és la mateixa que podria trobar qualsevol persona s’acosta a les arts escèniques”, diu Borrell. Es treballa per “desenvolupar la creativitat, la consciència corporal, l’expressió oral i l’exposició escènica, potenciada des del joc, afegeix”.

Quines transformacions hi veu Borrell? “Creixen en autonomia, seguretat, presència escènica i joc creatiu… sense oblidar que estan de molt bon humor!”, apunta.

Un projecte de futur de Rai Borrell? “Poder ampliar el programa i fer dramatúrgia amb Teatre Sense Límits. M’agradaria contribuir a fer realitat el somni del Quim i de molts altres actors que, com ell, poden descobrir les seves capacitats i talents, deixant de banda les etiquetes que la societat els intenta adjudicar en algun moment”.

Teatres Sense Límits. Sessió de Improcombat, juny 2014. from Eòlia – Escola d’Art Dramàtic on Vimeo.