El Dia del Teatre SGAE d’enguany reuneix una sèrie de propostes molt diverses, on destaquen quatre espectacles destinats a tots els públics. És a dir, als espectadors més grans i als més petits que, com tothom sap, són els més exigents de tots. Titelles, teatre d’ombres, objectes, contes tradicionals reinventats i molta música en quatre propostes que es podran veure a Barcelona i a Igualada.
Al Teatre de l’Aurora d’Igualada es podrà veure Calma!, el darrer espectacle de la companyia Guillem Albà, que es va estrenar al Temporada Alta Llatinoamèrica i va passar per la Mostra d’Igualada el passat mes d’abril. Es tracta d’un espectacle sense (quasi) paraules, on mitjançant els objectes i els titelles Albà reflexiona sobre la pressa nostra de cada dia i trenca una llança a favor del silenci i la calma. L’actor i clown signa la dramatúrgia juntament amb Alícia Serrat, Andreu Martínez i Pep Pascual (a la banda sonora). Ajudat pels objectes i titelles dissenyats per L’Estaquirot Teatre i Alfred Casas, i amb coreografia d’Ariadna Peya, el clown reivindica la quietud i la lentitud davant d’un món que ho vol tenir tot i ben de pressa.
A Barcelona s’hi representaran tres espectacles familiars més. Al SAT! (Sant Andreu Teatre) podrem veure Mr. Buka presenta… voilà!, del llanternista i il·lusionista Sergi Buka, amb dramatúrgia d’ell mateix i Pep Paré, i banda sonora de Xavier Mestres, Ramon Calduch i Pep Pascual. Una proposta de circ d’ombres, intimista i poètica, on la llum aconsegueix crear totes les il·lusions possibles. Al Jove Teatre Regina s’hi presentarà la versió d’Els tres porquets amb dramatúrgia de Roser Contreras i música de Manu Guix, protagonitzat per dos porquets i una porqueta, amb la presència d’artistes convidats provinents d’altres contes populars. I a La Puntual, al barri del Born, Rosa Díaz Martínez signa el text i Mariano Lozano Platas la música de Pedra a pedra, una proposta de la companyia Tian Gombau – L’home dibuixat que vol despertar la imaginació de la quitxalla a través dels objectes inanimats i en concret els més inanimats de tots, com són les pedres.