Teatre fet per joves per a joves de totes les edats

15.01.2015

Aquest dilluns s’ha presentat a l’Institut Goethe el cicle de Teatre Jove a la Sala Beckett (teatre fet per joves). A partir d’aquest divendres es podran veure els espectacles de Els malnascuts, La Peleona i el P14 de la Volksbühne de Berlín, i el divendres 23 tindrà lloc una taula rodona sobre teatre i públic jove.

Collectivus, de Marta Aguilar. Fotografia de Clàudia Serrahima.

Collectivus, de Marta Aguilar. Fotografia de Clàudia Serrahima.

El blanc auditori de la flamant nova seu de l’Institut Goethe de Barcelona va ser el marc on es va presentar el cicle, que després de diversos apropaments de la Sala Beckett al teatre juvenil suposa un pas més en la relació del teatre de Gràcia amb un tipus de teatre normalment ignorat al nostre país. L’acte va començar amb les paraules d’Ursula Wahl (cap d’Activitats Culturals del Goethe) que va explicar la importància que es dóna al teatre juvenil a Alemanya, on pràcticament cada teatre públic té la seva companyia jove que presenta espectacles amb regularitat. L’Institut Goethe també promou des de fa uns anys l’exhibició d’espectacles de teatre infantil i juvenil a la seva seu, i ha col·laborat amb la Sala Beckett en cursos, taules rodones i altres activitats.

Toni Casares va iniciar la seva intervenció afirmant que “el món avança copiant”, i que a la Beckett van decidir adoptar estratègies de la promoció del teatre fet per joves que es fa a Alemanya, i més concretament a Berlín. La relació de la Beckett amb la dramatúrgia germànica és una relació estable i que ve de lluny, però tampoc no cal oblidar que l’Obrador d’Estiu ha ofert cursos de dramatúrgia per a teatre juvenil (com el de Lutz Hübner), o que ha publicat un monogràfic de la revista Pausa dedicat al teatre jove (número 31, anuari 2009). L’arribada d’un grup de joves a la Sala Beckett, el 2011, que sota el nom de El bigoti de Nietzsche va sol·licitar un espai d’assaig per a crear i fer les seves coses, va acabar mutant i conformant els Malnascuts, que el 2014 van presentar el seu primer espectacle. Els Malnascuts no és estrictament una companyia sinó un grup de cinc persones (Guillem Barbosa, Max Grosse Majench, Elena Martín, Alba Sáez i Anna Serrano) que coordina i fa possible que joves interessats pel teatre (actors, directors, dramaturgs… o no) puguin crear i desenvolupar projectes escènics, sota l’aixopluc de la Sala Beckett. A la seva primera convocatòria pública, l’any passat, s’hi van presentar més de tres-centes persones d’entre 16 i 30 anys, demostrant la fam que té la gent jove de Barcelona d’expressar-se artísticament, en aquest cas a través del teatre.

El cicle Teatre Jove a la Sala Beckett (teatre fet per joves) començarà aquest divendres amb les representacions de Collectivus, dirigit i escrit (amb la col·laboració dels actors) per Marta Aguilar. Collectivus és la història del Bruno, un jove que necessita trobar cinc desgraciats per a poder realitzar el seu pla secret, i l’arma de la qual disposa per a reclutar-los és un bé escàs en aquests temps que corren: la seva capacitat d’escoltar. Del 20 al 23 de gener es podrà veure L’efecte perfecte, escrita i dirigida per Carla Torres, una producció de La Peleona que parteix d’un interessant punt de partida: què passaria si un dia els adults haguessin desaparegut? Carla Torres, col·laboradora i alumna reincident de l’Obrador de la Sala Beckett, és professora de mètode Daulte a Eòlia i i ens explicava com ja va tenir alguns dels malnascuts (quan encara eren El bigoti de Nietzsche) d’alumnes, i que gràcies a la seva empenta i determinació va poder presentar aquest espectacle a Berlín, l’any passat.

Finalment, el 24 i 25 de gener rebrem la visita del grup de joves de la Volksbühne de Berlín, els P14, en gran mesura els “culpables” de l’aparició d’un grup com els Malnascuts i d’un cicle com aquest que presenta la Sala Beckett. Dels P14 podrem veure La roulotte (Der Wohnwagen), una reflexió sobre el moviment i el canvi, sobre la valentia de la fugida i la covardia del quedar-se (o viceversa) que parteix de la pel·lícula Revolutionary Road de Sam Mendes però que hi té molt poc a veure. Si els actors de teatre alemanys, i en especial els berlinesos, i en especial els de la Volksbühne són reconeguts per la seva passió i els seus excessos (escènics), esperem amb candeletes la visita d’aquests joves, que passaran en poc més de dues i hores i mitja d’avió d’un Berlín gèlid i nevat a una Barcelona quasi primaveral… El festival serà teatral, sense cap mena de dubte, però també altament hormonal, ens atreviríem a dir.

Com a cirereta del pastís, el divendres 23 de gener tindrà lloc a l’Institut Goethe una taula rodona sobre el teatre fet per joves que promet ser molt interessant. Hi intervindran, entre d’altres: Xavier Albertí, Aleix Fauró, Oriol Broggi, Ivan Morales i Vanessa Unzalu-Troya, pedagoga teatral i responsable del P14 berlinès. Anirem a veure-ho tot plegat i ja els en farem la crònica, no pateixin. Però també estaria bé que ens trobéssim algun d’aquests dies, no?