Teatre a l’ascensor de la UB

24.12.2014

L’Aula de Teatre de la Universitat de Barcelona ha mostrat al públic el treball realitzat durant el passat mes i mig, prenent els sonets de Shakespeare com a vehicle. A més de la ja tradicional mostra que es du a terme cada any a l’Aula Magna de la mateixa facultat, enguany el curs d’iniciació ha convertit els ascensors en un escenari.

Les participants de l'Aula de Teatre. © Alba C.Coll

Les participants de l’Aula de Teatre de la UB. © Alba C.Coll

Aquesta idea tan innovadora va sorgir de la necessitat de compartir públicament la feina realitzada, a més de mostrar el teatre com a un element vertebrador de la universitat. Així doncs, un dels ascensors s’ha convertit en una petita sala que acompanya els estudiants i professors en el seu trajecte a les aules. És justament l’originalitat de l’acte el que ha despertat la curiositat de la gent fins al punt que molts “viatjaven” fins al cinquè pis i tornaven a baixar amb el gaudi com a únic objectiu. Els sonets de Shakespeare han estat triats perquè formen les bases del teatre occidental, entenent que així com un manobre ha d’aprendre com funcionen els fonaments d’una casa per poder alçar-la, els actors han de passar per aquí abans d’enfrontar-se a la creació d’un espectacle. Tractant-se d’un grup d’iniciació al teatre que ha estat treballant per habituar-se a l’escena i obtenir els recursos necessaris de cara al muntatge d’una obra, no hi ha company de viatge més adient que el dramaturg anglès.

Enguany les integrants de l’Aula de Teatre són tot noies, alumnes que cursen carreres tan diverses com ara Sociologia, Antropologia, Comunicació i Indústries Culturals, Història de l’Art, Estudis Literaris i Arquitectura. La seriositat i la disciplina que caracteritzen l’aula fa possible un interès creixent cap al teatre, que en molts casos acaba derivant en professionalització. Són molts els membres de l’Aula que han decidit embarcar-se en l’aventura d’estudis teatrals, ja sigui en la interpretació, la direcció o la dramatúrgia. A més a més, la tasca pedagògica no es queda únicament en la feina de l’actor, sinó que també s’organitzen sortides per propiciar la coneixença de tot el que forma part d’una producció teatral, des de la dramatúrgia fins a l’equip tècnic, passant per l’escenografia. Tot i així, l’Aula es transforma cada any, és un ens viu que curs rere curs es reinventa, nodrint-se de l’energia i la creativitat de tots els seus integrants. És un mecanisme d’expressió i de creativitat que fa que la universitat bategui, s’ompli de vida.

Pel que fa al finançament, els responsables s’han trobat en reiterades ocasions amb grans dificultats per obtenir subvencions i beques. D’aquesta manera, els únics diners que entren són els 50 euros semestrals que costa la matrícula a l’aula, sumats a la venda de samarretes i bosses els dies que hi ha funció o mostra oberta de tallers, i al sistema de taquilla inversa després de les representacions. D’altra banda, l’espai destinat a l’assaig dins de la universitat és una sala petita entre dues aules on s’hi fa classe, que no està insonoritzada i en moltes ocasions esdevé insuficient per a les necessitats pedagògiques i de creació. Aquest impediment propiciat per les instal·lacions, sumat a la inexistència d’un teatre propi de la institució, crea diversos obstacles que frenen el creixement d’aquest element vertebrador de la universitat. Malgrat les dificultats, la il·lusió i l’empenta tant d’alumnes com de docents contribueixen a la creació i la difusió d’espectacles compromesos amb les arts escèniques i amb la societat.