Tafal, la poesia de la veritat que cou

Crònica d'Emili Sánchez-Rubio des de Palma sobre l'homenatge als 35 anys de la col·lecció Tafal.

Dimecres vespre, 18 de maig, a la Plaça del Mercat de Palma vàrem poder gaudir d’un merescut homenatge a una col·lecció que va oferir un espai a poetes majoritàriament joves de la dècada dels anys 80. No és altra que la col·lecció de Tafal, principalment dirigida per Àngel Terrón i el desaparegut Andreu Vidal, malgrat que ahir Terrón, que va fer de mestre de cerimònies, va insistir en diverses ocasions en el fet que no es va tractar d’un duet directriu ja que varen comptar amb l’ajuda d’Andreu Cloquell i de Palou Adrover. A més a més, va destacar la col·laboració de Joan Mas i Vives com a corrector a partir del quart número –Terrón, amb un to divertit, assegurà que els primers llibres estaven plens d’errades ortogràfiques. Tampoc varen oblidar la figura de Rafel Jaume com a mestre de tots els artífexs i col·laboradors de Tafal.

Pere Perelló i Nomdedéu

Tot succeí en un ambient extremadament agradable i íntim, a les tàvegues exòtiques d’un gastro-bar coreà. Entre lectura i lectura, Terrón explicava històries dels autors dels llibres en un equilibri perfecte entre la preservació de la intimitat i petites claus que permetessin a l’oient interessat desxifrar algunes dades que envoltaven el moment vital dels diferents autors. Per aquest motiu hi va haver moments extremadament divertits i plens de rialles, però també d’altres en els quals certs records no tan agradables gairebé arrancaren unes llàgrimes al mestre de cerimònies. Una gran metàfora d’aquest contrapunt fou la beguda oferta a tots els assistents: vi blanc d’una certa dolçor per una banda, i una gran gerra de llimonada, ben àcida, feta amb llimones que, s’ha de dir, desprenien l’olor de la matinada, talment els exemplars de la col·lecció que, malgrat els aproximadament 35 anys des de la seva publicació per la seva qualitat semblen acabats de sortir de la impremta. Comentaris sobre l’enorme actualitat dels poemes i el disseny gràfic tampoc en faltaren. Basti dir que els primers exemplars comptaven amb un logotip de l’os d’un maluc, creat pel notable artista plàstic i poeta visual Andreu Terrades, que posteriorment va ser substituït pel d’un llibre obert, talment les ales d’un ocell, i que fou creat pel gran pintor mallorquí Miquel Barceló.

Alguns dels moments més destacats de la lectura foren protagonitzats pels poetes que varen llegir la seva pròpia obra, com és el cas del propi Àngel Terrón, o de Felip Hernández, que aleshores signava amb l’heterònim de Felip Demaldé, i que va comentar que encara no podia creure que amb 19 anys escrivís aquell llibre, i que per tant, ara més que mai, sentia haver fet bé de signar com a Demaldé, perquè ell ja és un altre, com deia Rimbaud. Altres instants d’èpica foramidada foren sentir a Jaume Munar recitant versos de Vicenç Altaió, en un moment en què fou difícil saber si era el propi Altaió el que llegia a través de Jaume Munar o era Munar llegint els seus propis versos.

Així mateix, una altra poeta jove, Lucia Pietrelli, també va protagonitzar una d’aquelles estones en les quals la rapsoda sembla posar la seva pròpia veu a l’autor que està llegint, en aquest cas J. M. Sala-Valldaura. Versos d’una actualitat que ben bé podrien anar signats per qualsevol dels poetes que actualment comencen a despuntar dins el panorama poètic català. També bella fou la manera de dir Josep Piera per boca de Laia Martínez i López, fent coincidir a molts dels assistents que el llibre de Piera publicat a Tafal era potser el més afortunat d’entre tots els de la seva producció. L’acte va continuar amb Pau Vadell dient paraules firmades per Miquel Mestre, que finalment no va poder acudir a l’esdeveniment. Posteriorment es produïren les lectures de poemes de Lluís Urpinell, de la mà d’un Antoni Artigues que no es limità als versos i acompanyà la seva intervenció llegint algunes de les antigues cartes que en el moment de la publicació del llibre s’intercanviaren, fet que va enriquir la fruïció dels assistents a l’hora d’entendre millor algunes de les seves composicions. Pere Perelló i Nomdedéu féu lectura del seu poeta de capçalera: el gran Andreu Vidal. La veu trencada va fer arribar a tots els assistents la profunditat sense parangó dels versos. La poeta Margalida Pons digué Andreu Morell, un autor poc conegut però amb poemes que volen ben alt. Finalment, jo mateix vaig recitar alguns poemes de Miquel de Palol, qui anys després de publicar amb Tafal no va tenir inconvenient en afirmar que encara no sabia com algú va publicar-li un llibre tan extremadament estrany.

Laia Martínez | Emili Sánchez-Rubio

Així va transcórrer aquest bell acte, confirmant la màxima de l’etern retorn nietzschià: tot canvia però no canvia res: els pioners troben successors en el joc del dir-se, la premsa catalana es fa ressò d’actes com el d’ahir, mentre la premsa mallorquina no anuncia a cap diari l’esdeveniment. Mallorca és terra de poetes, editors i amants de la poesia en un terreny erm, aliè als petits tresors que posseeix, Mallorca és provinciana per voluntat pròpia. L’estètica pertorbadora de Tafal, en nombre considerable de poetes, es perpetua. L’estètica de la profunditat, la disconformitat i la foscor continua. Tafal ja no publica llibres, però Tafal fou, és i serà el bastió d’una manera d’entendre la poesia, i malgrat el temps serà bell als ulls dels mateixos que es corprenen en visitar una catedral gòtica o una bella, solitària enruna.

Tafal sempre voldrà dir “dona de vida alegre”. Sempre hi haurà l’atracció faTal del poeta vers la Musa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació