Sweet home Les Preses

28.08.2016

Aquest diumenge, la 34a edició del Festival Ésdansa ha posat el punt i final a una setmana de música, dansa i espectacle que ha tornat a reivindicar la cultura tradicional i popular com a forma d’expressió atàvica i com a patrimoni de la memòria i la història dels pobles. Un any més, Les Preses ha tornat a fer que músics, ballarins i visitants se sentissin com a casa entremig de la diversitat genuïna de les danses i l’esponerós paisatge garrotxí amb el millor dels al·licients possibles: haver superat els 10.000 espectadors per primer cop a la seva història.

Festacarrer de dia! | ©Ésdansa - Martí Albesa

Festacarrer de dia! | © Ésdansa – Martí Albesa

Tal com vam explicar-vos en aquest article, l’Ésdansa es va posar en moviment el passat dilluns 22 d’agost, amb tallers i espectacles diaris des de bon matí. Però els plats forts arribaven el cap de setmana, a partir de divendres a la nit. Primer, a càrrec de l’Esbart Sant Cugat i el cantaor Pere Martínez, que van fusionar la música en directe i l’escenografia amb una interpretació innovadora i atrevida de la dansa d’arrel tradicional combinada amb la veu flamenca; barreja de cultures que va precedir una altra fusió insòlita: Kukai Dantza i Marcos Morau (La Veronal). En altres paraules, la tradició basca embolicada per l’avantguarda estètica més radical, impactant, desconcertant i magnètica.

 

Oskara: angoixa, bellesa i melangia

Es fa difícil fer una valoració sintètica d’aquest espectacle peregrí sense haver de dependre dels matisos a l’hora d’explicar les sensacions contradictòries que transmet. Començant pels ballarins, que van executar coreografies increïbles amb una disciplina marcial. Continuant per la il·luminació i la decoració, austera i violenta, de l’escenari, pel vestuari i per la sonoritat, brutal, precisa, carregada de força. I acabant pel més incommensurable de tot(s): Erramun Martikorena, que ens va deixar embadalits amb el seu impressionant cant en directe, nítid i melangiós, abduint-nos en una atmosfera d’intranquil·la benaurança.

Oskara · Kukai Dantza | ©Ésdansa - Adrià Bosch

Oskara · Kukai Dantza | © Ésdansa – Adrià Bosch

La gran virtut d’Oskara és aconseguir que la combinació entre dos universos tan diferents com la cultura basca i la dansa contemporània resulti una obra tan intensa i emocional, tan poderosa, que és capaç d’arrossegar l’espectador cap al dramatisme més simbòlic a través de l’abstracció del llenguatge. La profunditat i l’agressivitat s’intercalen amb l’elegància i la tensió narrativa, totes elles magníficament emparades pel cant extàtic de Martikorena, un bàlsam penetrant, l’encanteri definitiu de la bellesa i l’absorció sensorial que fa aflorar aquell enyor sincer injustificable que sembla extret d’un poema d’Álvaro de Campos.

 

Dissabte, traca final i esclat de tambors

Ja feia hores que els carrers de Les Preses estaven atapeïts de cotxes, el doble o el triple (o més) dels que acostuma a haver-hi. Comprensible. Dissabte. Dia gros. Presència del conseller de Cultura. Consumació de l’èxit de públic. Amb els tallers Ésdansa’T, el Festacarrer (de dia i de nit), els balls de bastons, les danses dels més menuts, Esvorell i la gran trobada final –l’epíleg del festival– de les companyies de dansa de Moldàvia, Botswana, Buriàtia i Catalunya: Viorica (de qui vam parlar meravelles), Ngwao Letshwao, Altan Boulag i l’Esbart Marboleny (i els Marbolets): una cloenda conjunta multitudinària dins un recinte ple a vessar que no pot fer altra cosa que animar els organitzadors a superar aquest repte en l’edició de l’any que ve.

Nit de dansa internacional d'arrel tradicional · Marboleny | ©Ésdansa - Martí Albesa

Nit de dansa internacional d’arrel tradicional · Marboleny | © Ésdansa – Martí Albesa

L’autèntica cloenda de la nit va arribar després, a la una de la matinada, amb el concert d’Hora de Joglar i la seva distesa abundància instrumental: piano, saxo, trompeta, contrabaix, violí, guitarra, congues, bateria. Poques hores després, mentre el poble veí del Mallol encara gastava les últimes hores de gresca nocturna de la seva Festa Major, una expedició de matiners va enfilar el camí de pujada al volcà Racó per escoltar el so mil·lenari dels Tambors de Burundi, que van donar la benvinguda al sol en l’últim dia d’un elogi dilatat i ambiciós de la tradició, la diversitat i la cultura que esperem celebrar molts anys més a Les Preses, amb un festival, ara sí, inequívoca referència de la dansa d’arrel tradicional a Catalunya. Un Ésdansa que, ja ho podem dir, ha fet el seu (millor) agost.