Sumer i el paradigma modern: a la recerca d’un nou llenguatge

26.11.2017

La Fundació Miró acull fins al 21 de gener de 2018 l’exposició temporal Sumer i el paradigma modern, comissariada per Pedro Azara (Bois-Colombes, França, 1955). És l’última exposició sota la direcció de Rosa Maria Malet: el gener del 2018 el director de la Fundació passarà a ser Marko Daniel.

“Color Matching”, de Francis Alÿs (Mosul, Iraq, 2016) és una de les obres que podem veure a la Fundació Miró

La mostra exhibeix un corpus de 200 peces que volen demostrar la importància que van tenir les troballes arqueològiques sumèries, a l’antiga Mesopotàmia, en el desenvolupament d’un nou llenguatge artístic durant el segle XX. Artistes cabdals com Henri Moore, Alberto Giacometti, Willem Kooning o el propi Joan Miró van ser, entre d’altres, els artífexs que van fer possible la valoració artística dels objectes i materials que procedien d’aquell remot territori.

L’exposició conté sis àmbits molt complets que permeten al visitant formar-se una idea sòlida d’aquest nou art sorgit en el període d’entreguerres (1918-1939) i emfatitzat durant els anys 50 i 60. Sumer i el paradigma modern inicia el seu recorregut amb una necessària introducció sobre el descobriment de Sumer i de la seva difusió al món Occidental. En aquesta sala trobem llibres, catàlegs, postals, fotografies i cartells que van ajudar la promoció de la cultura i de l’art sumeri entre els artistes de les avantguardes, els quals estaven frisant per rebre nous estímuls més enllà de l’art clàssic.

D’aquesta manera, amb una idea més consolidada de l’objecte d’art al qual ens enfrontem, arribem al segon àmbit de l’exposició, el qual porta per títol “Mites”. En aquesta sala se’ns explica la relació que van establir els avantguardistes amb els relats mitològics mesopotàmics. Com a tall d’exemple tenim el paradigma, i mai millor dit, de l’arquitecte suís Le Corbusier, qui va recórrer a la mítica torre de Babel per dur a terme projectes megalòmans, com el Mundaneum (1928), el qual havia de ser un museu que havia de recollir tots els sabers artístics, científics i tècnics del món (en al·lusió a la barreja de llengües de Babel). També se’ns fa referència al Poema de Gilgamesh, la famosa epopeia sumèria, la qual va ser recollida i il·lustrada per l’artista alemany Willi Baumeister, qui volia trobar una resposta a la ceguesa humana i a la destrucció humana perpetrada durant la Segona Guerra Mundial.

Amb la completa introducció de la primera sala i de l’explicació essencial dels mites mesopotàmics, tot accentuant la seva recepció per part dels artistes europeus, ens endinsem a al tercer àmbit titulat “Escriptura”. En aquest nou espai les ambicions artístiques de Henri Michaux i Juan Batlle Planas prenen el protagonisme. L’escriptura cuneïforme va influir molt en aquests artistes, ja que els hi permetia construir una escriptura personal, tot reflectint l’essència d’allò que volien transmetre. A la mateixa sala trobem un quart àmbit que porta per nom “Composició”, la qual té per protagonista el segell cilíndric, unes peces petites que són considerades els suports d’imatges més antics que ens han arribat. La influència, novament, en artistes del segle XX, com per exemple l’escultor David Smith i el pintor ja mencionat Baumeister, ens és explicada a través del diàleg de les obres d’aquests artistes i de peces originals mesopotàmiques.

“Figures”, el títol del cinquè àmbit, ens revela l’interès que tenia Joan Miró per l’estatuària i els relleus sumeris. Les fotografies fetes per Pedro Coll i Francesc Català-Roca ens mostren a l’artista català al seu estudi de Son Boter, on a partir d’imatges d’obres mestres sumèries enganxades a les parets, s’inspirava duent a terme alguna de les seves escultures caracteritzades per uns ulls desorbitats. Les obres de Miró comparteixen espai amb les de Henri Moore i de Barbara Hepworth, les quals aporten interès al visitant per entendre la fascinació dels artistes avantguardistes per l’art sumeri. La projecció d’una pel·lícula d’Alain Schneider i de Samuel Beckett, titulada “Film” (1965), ens mostra com l’art sumeri fins i tot va ser capaç d’influenciar al setè art.

El sisè àmbit de l’exposició, i el darrer, ens mostra un fragment de Untitiled,  Mosul, Iraq, 31 Oct 2016 de l’artista belga Francis Alÿs. En una sala diàfana i neutre, on només hi trobem la mencionada projecció, se’ns explica en sis minuts la situació actual del Pròxim Orient, on l’esplendor de l’antiga Mesopotàmia ha desaparegut, malauradament, pels conflictes bèl·lics que anteriorment mencionàvem. Un testimoni colpidor que vol crear consciència. A causa de les guerres que afecten l’Orient Mitjà des del 1973, molt accentuades en els darrers anys, les restes arqueològiques sumèries s’han vist immerses en un deteriorament irreversible. A aquest fet també cal sumar-li els espolis produïts durant l’època colonial, el tràfic d’antiguitats, els saquejadors organitzats i l’ús polític de les restes arqueològiques mesopotàmiques.

Sumer i el paradigma modern vol omplir de contingut un aspecte de l’art desconegut pel públic general. La importància que va tenir l’art sumeri damunt les avantguardes artístiques va ser cabdal, capaç de crear un llenguatge modern amb la intenció d’adaptar-se als moments convulsos que vivia l’Europa d’aquells anys. Una exposició amena i didàctica, la qual juga amb els diàlegs que s’estableixen entre les obres sumèries i les modernes del segle XX,  se’ns presenta a la Fundació Miró com un reclam per tal d’apropar-nos una vegada més al món surrealista de Joan Miró i al dels seus coetanis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Bé, la ressenya. Un parell d’errors, però: Le Corbusier era suís, no francès. I cal completar ‘va recorre’, per ‘va recórrer’.