Subirats i Soler: retrats del Nou Món

30.04.2019

Les històries de Ramon Subirats i Urbici Soler es van entrecreuant de tal manera que seria poc rigorós parlar-ne per separat. Pintor un i escultor l’altre de principis del segle passat, els dos artistes van compartir l’interès pel món indígena i l’esperit viatger que els portarien a recórrer, junts i per separat, l’Amèrica Llatina. Amb l’objectiu de conscienciar Europa de la discriminació que patien les comunitats indígenes del Nou Món, Subirats i Soler van anar retratant durant els seus viatges diferents grups aborígens mostrant-los de prop i, sobretot, humanitzant-los. Cap dels dos artistes tornaria a Barcelona, però sí que ho han fet les seves obres, que estaran exposades a la seu de Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món fins al 30 de juny.

L’exposició ‘Retrats de Subirats i Soler’

Els camins de Subirats i Soler es van trobar per primera vegada a l’Agrupació Artística del barri de Gràcia. Els dos compartien l’interès indigenista, fet que els va portar a preparar viatges per separat a Argentina. Va ser a Buenos Aires on, l’any 1927, es van trobar per segona vegada. A partir d’aquest retrobament planejarien un gran projecte que els havia de portar per tot Amèrica Llatina i acabar amb una gran exposició conjunta. Tot i que, finalment, només van compartir els primers mesos de viatge a Xile, els dos materialitzarien el viatge somniat per separat, guanyant molta popularitat a cada país per on passaven gràcies al valor artístic de les seves obres. La breu exposició, comissariada per Jordi Vidal, pretén ser un testimoni del pas d’aquests dos artistes pel Nou Món, no només a partir dels seus retrats, inèdits fins al moment a Barcelona, sinó també amb fotografies, retalls de premsa i altres documents testimonials.

A l’exposició, dividida en dos espais, el més rellevant es troba al principi: el recull de les obres dels dos artistes. Dos plafons sostenen els retrats pictòrics de Subirats i escultòrics (malauradament, en fotografies) de Soler. Amb les diferències òbvies que implica la dualitat de disciplines, tots els retrats tenen en comú la serenitat, de vegades gairebé desafiant, que transpira la persona retratada. Es tracta d’obres que posen èmfasi en el rostre i, sobretot, la mirada dels retratats. El naturalisme amb què estan realitzades els aporta humanitat alhora que valor etnogràfic i antropològic. En aquest espai també hi ha una petita mostra de l’escultor avantguardista català Eudald Serra: dues escultures realitzades durant un viatge al Perú que comparteixen atributs tant formals com conceptuals amb els treballs de Soler i Subirats.

El segon espai està precedit per una projecció en la qual Jordi Vidal explica la vida i obra dels dos artistes catalans. Per les reduïdes dimensions de l’exposició, aquest relat es pot escoltar a mesura que s’observen els retrats. Finalment, trobem els diferents testimonis del pas de Soler i Subirats per Amèrica Llatina. Cartes, retalls de premsa, invitacions a exposicions, fotografies i postals amb els retrats demostren que allò que al seu país d’origen va passar desapercebut, va tenir un gran impacte al Nou Món. “Sólo Soler y Subirats, con el burril o con el pincel, nos diran algo definitivo de nuestra raza, de nuestros hombres” escrivia el periodista xilè Rafael Maluenda al juliol de 1930. Noranta anys després el Museu Etnològic i de Cultures del Món els ret l’homenatge que mereixen.

Al web del Museu Etnològic i de Cultures del Món trobareu més info de l’exposició Els retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler.