Stendhal: l’home amb idees no acabarà al govern

6.02.2019

Féder o el marit adinerat, traduïda per primera vegada al català per Maria Simon, obre la col·lecció de clàssics de la literatura universal de la Biblioteca del Núvol. La nouvelle d’Stendhal (Grenoble, 1783-Civitavecchia, 1842) és un relat breu sobre un jove francès d’origen alemany amb pretensions artístiques de celebritat provinent d’una rica família catòlica establerta a Marsella. Féder, un “pet bufat”, nen de papà fins aleshores, ordeix una ascensió en l’escala social de París a còpia de farsa, impostura i fingiment. El paio és guapot, ens diu l’autor, i això li obre portes. La pantomima li surt sola.

Retrat de Stendhal per Olof Johan Sodermarck

Experimentant amb els límits del romanticisme i del realisme, l’obra d’Stendhal, pseudònim literari de Henri-Marie Beyle, gravita entre tots dos moviments gràcies a un séc central que els uneix, que permet qüestionar-los, i que va donar nom a una síndrome, l’embadaliment davant de la bellesa, la síndrome d’Stendhal. A Féder o el marit adinerat hi reconeixem la gràcia de l’autor alhora de retratar l’ànima humana i la seva contradicció inherent, recurs que exprimeix totes les seves possibilitats a El roig i el negre (1830). L’ambició, la vanitat o la hipocresia retratades amb ironia i elegància d’estil. L’argument no deixa de ser un dels més explotats per la literatura de tots els temps, però en aquest cas no importa tant què passa com la fondària psicològica dels personatges i els diàlegs que mantenen, brillants i satírics, d’humor corrosiu fins i tot, que transformen l’obra en una radiografia extraordinària de l’entramat social de l’època, d’una burgesia en ascens que busca ocupar el lloc de l’aristocràcia però que encara coixeja en els modus i maneres i té una cultura escassa que ha de dissimular. Pel que fa al retrat exterior, Stendhal explica d’una manera molt entretinguda tots els detalls de la vida parisenca, les òperes, els pintors, els carrers, els barris, els cafès.

Féder o el marit adinerat és la història breu però molt divertida d’un jove marsellès mediocre amb ínfules de triomf social que s’enamora d’una “actriueta” (així ho diu el text) del Grand-Théâtre, Amélie. El pare del noi el deshereta immediatament per lleuger, per amoral i per fer les coses a la francesa. Quan s’ha de buscar la vida pel seu compte, Féder es casa amb l’actriu però ella mor massa aviat, deixant-li una filla. El mínim talent que té per pintar miniatures li serveix per sobreviure i estalviar una mica per tornar-se a casar amb una ballarina europea més gran i més rica que ell, Rosalinde. No vol ser el seu mantingut. La dona l’encamina al diner fàcil i ràpid presentant-li rics a qui retratar: “D’aquí a dos anys et poso de moda”, li diu ella. Per fer-ho, ha de ser un pedant, noble i creient, fingir tothora, semblar el que no és i figurar en públic amb una màscara que el faci famós: ha d’abandonar l’alegria i tenir la façana d’un melangiós en hores ultrabaixes, com un Werther desesperat. Un bon dia Féder rep la visita de Boissaux, un trepa de Bordeus que ha vingut a la capital per fer el gran salt a la política. L’homenot li encarrega el retrat de la seva dona, Valentine, una bellesa com poques, ingènua, infantil i educada en un convent. Féder li recomana una altra famosa pintora de retrats i s’ofereix a acompanyar la parella i al germà de la dona, Delangle, a conèixer-la. Quan la té al davant, Féder s’enamora com un foll de Valentine, la qual porta la timidesa a un excés poc creïble, es penedeix d’haver rebutjat l’encàrrec i engega un flirteig ple d’entrebancs i situacions còmiques per amagar la relació davant del marit, un comerciant de províncies que ha amassat fortuna, i del germà d’ella, més viu que la tinya. Una relació romàntica basada en el lema: et miro molt, et somric, et frego la maneta i amb això en tinc prou per mantenir la flama i no acabar com el rosari de l’Aurora. Portar la passió fins al fals romanticisme i, en paral·lel, armar una reflexió sardònica i analítica sobre la ignorància i el poder, el mal del segle d’Stendhal i, malauradament, del nostre.

Els subscriptors de la Biblioteca del Núvol us podeu dscarregar l’ebook en format PDF i EPUB aquí. També el podeu adquirir a les plataformes digitals (Amazon, Kobo, Libelista, etc.). Si encara no sou subscriptors de Núvol, us en podeu fer aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris