Son of Babylon: una road-movie per les carreteres iraquianes

9.11.2017

Aquesta setmana, la Filmoteca de Catalunya acull la Mostra de cinema Àrab i Mediterrani. D’entre la desena de propostes provinents de diferents països d’enguany, sobresurt el tema del conflicte palestí, sobre el qual Judith Vives n’ha escrit un article a Núvol. El cinema iraquià, però, serà l’epicentre de l’onzena edició del cicle.

Fotograma de la pel·lícula “Son of Babylon” de Mohamed Al Daradji

Diversos films iraquians passaran per la gran pantalla de la Filmoteca aquests dies, cada una d’elles des d’una mirada diferent. Totes elles, però, amb la Guerra del Gold com a teló de fons. Tant les trifulgues familiars de Qarantina, d’Oday Rasheed, com el reconegut documental Homeland: Iraq Year Zero d’Abbas Fahdel ens traslladaran a un Iraq ocupat per les forces nord-americanes. Dues mirades documentals diferents a un país en ruïnes que malda per reconstruir-se a si mateix.

Amb la tercera proposta iraquiana del festival, Fill de Babilònia (Son of Babylon, en l’original), en canvi, Mohamed Al Daradji ens trasllada a l’Iraq del 2003, menant-nos entre els esfondralls d’un país que ha viscut durant dècades sota el règim de Sadam Hussein. El film, guardonat amb el premi Giraldillo d’Or a Sevilla el 2010, s’estrenà el passat dimarts al vespre a casa nostra, donant el tret de sortida a la mostra.

Amb la invasió nord-americana i la caiguda del dictador iraquià, el destí de molts iraquians canvià de mans (o, potser més ben dit, de botxins). També el dels protagonistes. Son of Babylon és la història del periple d’un nen de dotze anys i la seva àvia. L’any 2003, amb la pretesa alliberació del país, els protagonistes del film, emprenen un viatge recorrent tots els paisatges de la seva contrada amb la ferma voluntat de retrobar-se amb el desapargut pare de la criatura.

El pare d’Ahmed suposadament havia estat empresonat dotze anys enrere durant la guerra del Golf i, amb la caiguda de Hussein, la seva mare (l’àvia d’Ahmed) decideix seguir les traces de la seva desaparició. Ahmed, qui ni tan sols arribà a conèixer el seu pare, segueix a la seva àvia, com si fos una ombra, pel periple gairebé dantesc. Des de les muntanyes kurdes arribaran fins a l’àrida Babilònia. A peu, en una camioneta, sols o acompanyats, a pas ferm o titil·lant ressegueixen les tortuoses carreteres, creuant tot el país.

Fotograma de la pel·lícula “Son of Babylon” de Mohamed Al Daradji

Els paisatges pels quals deambulen Ahmed i la seva àvia serveix a Al Daradji de teló de fons per retratar la devastadora realitat iraquiana després de l’alliberament nord-americà. Entre runes, sotracs, plors, dols, vels, topades fortuïtes, cops de sort i d’atzar, somriures i complicitats, ensurts i molt de dolor, l’Ahmed es trobarà a si mateix. Al llarg de tot el peregrinatge, el jove protagonista malda per entendre la seva àvia, per apropar-s’hi. Què porta a la seva àvia a arriscar les seves vides? El silenci els acompanya i abraça a tothora: un molest silenci que al principi enutja al jove però que els farà caliu, els acabarà apropant. S’acabaran trobant l’un a l’altre, fent-se costat en les seves cerques personals. Sempre acompanyats del silenci. Del seu pare absent. Absent i present alhora.

El buit del silenci, de la desaparició, de la mort. Els fantasmes de la guerra. L’Ahmed i la seva àvia no seran els únics pelegrins silenciosos que, amb un bri d’esperança, creuaran el país per retrobar-se amb els seus. Un pelegrinatge a l’avern.

I, en aquest periple tortuós, Ahmed es trobarà a si mateix. Son of Babylon és, sens dubte, un bildungsroman cinematògrafic: una road-movie existencial. Recorrent les sinuoses carreteres iraquianes i resseguint les silencioses passes del seu pare desaparegut, Ahmed creuarà, prematurament, el llindar de la maduresa.