Som país de festes majors, danses i arrossos

22.01.2018

Hi ha una forma de cultura (la cultura flamant, aquella per estrenar) que ens pot satisfer i emocionar (ho aconsegueix sovint, de fet) però que malgrat els esforços que faci per commoure’ns sempre la intuirem una mica gèlida, distant, sense entranya. La cultura que ens emociona sense preguntar-nos si pot fer-ho o no és la popular, aquella lligada a la tradició, als records. Als vells costums, diríem. Salvaguardar aquest patrimoni és preservar la nostra història personal, la més íntima. No cal parlar de passat o memòria en termes generals. Parlem de nosaltres. I parlem també del fòrum Som Cultura Popular, una gran trobada per conèixer i repensar aquest capital tan valuós que tenim entre mans.

Drac (Lo Carranco) i gegants de la Passió de Cervera. | © Joaquim Rauret

Jocs austers, festes majors, cerimònies en comunitat, literatura popular, creences padrines… El fòrum no només treballa per a fomentar el que la UNESCO cataloga com patrimoni cultural immaterial. Es busca també  “estimular el trànsit d’idees, intercanviar opinions i obrir nous camins al voltant de la cultura popular”. Es tracta, per tant, d’unes jornades que barregen tast (activitats), reflexió i diàleg. La segona edició de Som Cultura Popular se celebrarà durant quatre dies: des d’aquest dijous 25 fins diumenge 28. Els espais on es desenvoluparà el fòrum seran la fàbrica de creació Fabra i Coats i la plaça de Can Fabra de Sant Andreu. Organitza l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb els departaments d’Ensenyament i Cultura.

Tres eixos articulen aquesta edició: l’educació i la cultura popular, el patrimoni cultural immaterial i els canvis associats a la transformació urbana i la gentrificació. En cada eix hi participaran col·lectius i associacions de tot el país. El primer punt (educació i cultura) és el que esgarraparà més espais i hores del fòrum. Durant la roda de premsa de presentació de la programació, Carme Ortoll, directora general d’Infantil i Primària, donava compte del valor educacional de la cultura: “És innegable la importància de la cultura popular en l’educació. El verb educar té dues accepcions: per una banda, educar és ajudar algú a desenvolupar-se; però també, per altra part, és transmetre coneixements, valors o formes de cultura”.

“La cultura incorpora un factor important d’inclusió i de participació. Cal aprofitar les manifestacions culturals foranes. Treballar per la construcció d’una societat multicultural i plurilingüe. Catalunya és conscient de la riquesa cultura que té. Som un país ric en manifestacions culturals”. La cultura, doncs, com a eina integradora, però una direcció poc transitada: conèixer el patrimoni immigrat. Fer-ho justament en aquesta direcció és una manera de treballar, per exemple, la diversitat religiosa. O la cultura com a canal de transmissió de coneixements centrals: “La cultura popular ens ajuda a fer el treball de manera transversal”. És a dir, servir-se del patrimoni immaterial per a atacar les matemàtiques, la llengua o el medi ambient. Per tot això és important que els centres incorporin la cultura popular entre els continguts curriculars  que dicta el Departament d’Ensenyament.

Aquest primer eix que cus educació i cultura quedarà cobert amb diferents conferències i debats. S’abordarà, per exemple, si el teatre a l’escola és una interferència o bé funciona prou satisfactòriament com a complement del món associatiu o quina relació ha d’unir el joc amb l’educació.

L’eix sobre patrimoni cultural immaterial, a més d’ocupar xerrades, prendrà cos amb presentacions, actuacions i mostres de gastronomia. Som país de danses i tiberi icònic. Alguns exemples: es presentaran l’enregistrament d’Els balls d’Aureli Capmany (del quan també se n’encetarà l’any commemoratiu), el disc Lligadetes en un fil de Corrandes són Corrandes i el llibre L’etern efímer. Gràcia, 200 anys de festa. Tot això regat amb actuacions de diferents companyies de cercavila. Sobre menges, l’espai gastronòmic oferirà tast de cargols, fideuà i arrossada. Som país d’arrossos també. “La taula està molt ben parada / si no hi ha arròs, hi ha calçotada, / una rostida o peix en suc”, canten Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en un xiroia crònica musical (Lo potaque) de la cultura gastronòmica i d’aplec que ens uneix.

El tercer eix –els canvis culturals que han generat transformació urbana i la gentrificació– serà atacat essencialment en xerrades. Núria Batlle, Susana Batle, Sergi Lacegui, Alba Mateo i Eloi Sendrós, investigadors de la UB, parlaran de cultura popular i perifèria fixant-se en quinquis, quillos i chonis, Adrià Pujol xerrarà sobre la incorporació de noves expressions en la llengua quotidiana i Clara Moraleda i Pau Díaz seran els encarregats de buscar el youtuber dels nostres dies.

Finalment, també tindran un pes important les exposicions divulgatives que es muntaran al Museu Nòmada. Seran mostres sobre els sabers de les dones del Montsià, la Passió de Cervera o els vestits de l’Esbart Català de Dansaire. I no oblidem els tallers, per a homes i dones fets i drets o canalla. Tallers de danses tradicionals catalanes, cançó improvisada, ball de bastons, etcètera.

Podeu consultar la ben nodrida programació del fòrum Som Cultura Popular en aquest enllaç.