Sol i solidaritat a La Setmana del Llibre

4.09.2016

La Setmana del Llibre en Català s’ha postulat a favor dels refugiats, i ho ha fet amb un seguit d’activitats que han acabat amb la lectura del Manifest en defensa d’aquestes persones.

Manel Fuentes llegint el manifest de La Setmana ha favor dels refugiats | Foto: Clàudia Rius

Manel Fuentes llegint el manifest de La Setmana ha favor dels refugiats | Foto: Clàudia Rius

“Em sobren els motius per dir-vos que el futur serà millor que el passat”,  deia una cançó de Manel Guix que s’ha sentit al voltant de les 12 del migdia a l’Escenari 2 de La Setmana del Llibre en Català. Poc abans que aquesta peça enllaunada fes passar l’estona entre acte i acte, en aquell mateix escenari Sebastià Bennasar havia fet una lectura de poemes d’autors refugiats.

El breu recital de textos anava a càrrec de PEN català, i comptava amb peces dels escriptors Bàssem an-Nabrís, palestí; Salem Zenia, algerià; i Irakli Kakabadze, georgià. Tots tres autors estan acollits pel PEN català, plataforma que “defensa la llibertat d’expressió i lluita per a l’alliberament dels escriptors perseguits”. Per aquest motiu, les últimes paraules de Bennasar desitjaven “poder seguir acollint escriptors, perquè això no s’acaba”.

Això que no s’acaba és una crisi de refugiats que ha obligat a marxar del seu país nois com Mohammed Maeema. Aquest refugiat sirià va fugir de la seva terra fa cinc anys, i avui ha format part de l’acte “Testimonis, veus en primera persona dels refugiats” de La Setmana. La taula rodona de Mohammed també ha comptat amb la presència de Mansur Lahbab, refugiat saharaui; Rosa Añó, membre de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i Clàudia Erill, membre de l’ONG Accem.

La taula rodona en qüestió ha fet un repàs per la vida de Mohammed i Mansur. El primer, va fugir de Damasc perquè no volia fer el servei militar obligatori: “No puedo coger armas, no puedo disparar”, explicava. Amb la majoria d’edat, Mohammed Maeema va moure’s pel Líban i Aràbia Saudí fins arribar a Espanya. Però aquest no era el país on es volia quedar: “Volia anar a Suècia, que és on hi ha la meva família, però després de mesos d’espera en un camp de refugiats, em van fer tornar a Espanya perquè era el primer país de la Unió Europea que havia trepitjat”.

Com bé apunten Rosa Añó i Clàudia Erill, el que explica aquest jove sirià ve donat per la Convenció de Dublín, que postula que un refugiat només pot sol·licitar petició d’asil al primer territori europeu on hagi posat els peus: en el cas de Mohammed, Espanya. El cas de Mansur Lahbab és diferent. Ella ja va néixer en un camp de refugiats a Tindouf, Algèria. Aquest saharaui actualment és apàtrida, perquè Espanya encara no reconeix al poble saharaui. Tant ell com Mohammed agraeixen la feina de les associacions d’acollida de refugiats de Catalunya.

Mentre Rosa Añó (CCAR) ha aprofitat l’acte per a reivindicar vies legals i segures d’entrada a Europa per a totes les persones que fugen de situacions dramàtiques, Clàudia Erill (Accem) ha recordat que no s’ha d’estereotipar els refugiats, perquè això pot generar que n’hi hagi “de primera i de segona categoria”. Anna Guitart, encarregada de moderar l’acte, l’ha tancat donant les gràcies als assistents i recordant que uns minuts després, a les 13h, Manel Fuentes llegiria el manifest a favor dels refugiats de La Setmana.

I la una del migdia ha arribat, i una cinquantena de persones s’han aglomerat a les escales de La Catedral tot fent una pinya. Eren persones del món de les lletres: escriptors, llibreters, periodistes, promotors culturals; tots ells han fet costat a Manel Fuentes, l’encarregat de llegir el Manifest de La Setmana a favor dels refugiats. Sota un sol de por, el manifest ha acabat amb un sonor aplaudiment que ha trigat uns minuts a acabar-se.

Després d’aquest acte, La Setmana ha reviscut de nou: feia uns minuts, tots els estands de la plaça de la Catedral havien abaixat les seves persianes en senyal de solidaritat amb les persones que han de fugir a marxes forçades del seu país. I és que com diu el Manifest, “el llibre, la literatura i el pensament han estat durant segles una eina útil de coneixement i de transmissió de valors”.