Sóc riu encès, fluint des de l’origen

20.10.2014

Ahir es va donar el tret de sortida de Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, que enguany presenta un programa amb més d’una cinquantena d’actes i recitals al llarg de tot el mes d’octubre. Un octubre encara verdejant i calorós. Ahir ‘els coures octubrers’ de Joan Vinyoli brillaven per la seva absència a Sant Cugat.

 

Jordi Llavina

 

Si en edicions anteriors s’havia triat sempre un poeta provecte per retre-li homenatge (Montserrat Abelló, Palau i Fabre, Feliu Formosa, Joan i Gerard Vergés, Joan Margarit, etc.), enguany s’ha optat per sumar esforços a l’Any Vinyoli. Aquesta edició està dedicada, doncs, a l’autor de Tot és ara i res i Jordi Llavina, comissari de l’Any Vinyoli, va obrir l’acte amb una glossa que podeu llegir avui íntegra a aquí a Núvol.

“Vinyoli és un gran poeta. Diria que ningú ja no dubta sobre això. I, probablement, amb Ferrater i Andrés Estellés, és el poeta en llengua catalana més influent de la segona meitat del segle XX”, va dir Llavina. “Només va escriure poesia. I en va traduir, certament (però la traducció no deixa de ser una continuació natural de la seva pròpia creació lírica, tot i que, ben probablement, l’estímul primer de traduir el seu admirat Rilke té, també, alguna cosa de fundacional, que es barreja amb la febre creativa dels seus primers anys d’escriptura poètica). No va fer novel·les, ni obres de teatre. No va publicar assaig. No es va lliurar a l’art de la gasetilla periodística, ni tan sols al de l’article. Vinyoli es va consagrar a la poesia (i utilitzo el verb consagrar ben a dret cient).

“Vinyoli és un poeta que se serveix de la paraula per preguntar-se sobre els grans temes de l’existència —aquells grans temes que no aboquen a respostes, o que, si ens permeten trobar algunes respostes, no són sempre universals”, va dir Llavina, que aquesta setmana ha vist com el su llibre Vetlla (Editorial 3 i 4) arribava a la tercera edició. “La poesia, a les seves mans, esdevé una eina de recerca constant: de recerca de la bellesa i de la veritat. Amb el benentès que, de la veritat esquerpa i, sovint, dolorosa, ingrata, en pot néixer, també, una bellesa irreductible. Del fang, en pot sortir un robí. O del femer, pot pujar-ne un gira-sol”.

 

Laura Borràs | Foto Aj. Sant Cugat

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va assistir a l’acte en representació del conseller de Cultura i va manifestar que ahir, dia de la concentració d’Ara és l’hora a la Plaça de Catalunya de Barceona, li hauria agradat tenir el do de la ubiqüitat (tot i que alguns estem convençuts que ja el té) per poder assistir a tots dos actes alhora: “Hem de tirar el país endavant des de diversos fronts”, va dir Borràs.

La directora de la ILC va aclarir que el cartell del Festival d’enguany, d’aire brossià, no fa cap referència velada a la consulta del 9-N. Que hi surti una bombona de butà no té res a veure amb l’acte de votar.

Finalment l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa va anunciar que l’ajuntament ha impulsat programes de poesia a les escoles i instituts, perquè “creiem que les paraules que puguem dir a un infant tenen una força transformadora en els infants”.

L’acte es va tancar amb un recital de versos de Joan Vinyoli orquestrat per Carles Canut i interpretat per Mingo Ràfols, que va encarnar la figura de Vinyoli, i els rapsodes Jordi Boixaderas i Marta Angelat, que van recitar acompanyats per Miquel Pujadó. L’espectacle, titulat ‘Riu encès’, fa un recorregut en estricte ordre cronològic per la vida i obra de Vinyoli. La caracterització que Mingo Ràfols fa de Vinyoli, un poeta del qual no se’n conserven gravacions, no pretén recrear el personatge de manera verista sinó fer arribar a l’espectador les cuites i les vicissituds de l’autor, també els seus anhels i recances. La dramatúrgia de Carles Canut està ben documentada, la tria dels poems és prou representativa i la recitació de Boixaderas i Angelat molt solvent. Podeu escoltar aquí sota tres poemes inclosos al recital d’ahir.