Sobrequés: “Vivim un autèntic intent d’extermini de l’independentisme”

23.03.2018

Jaume Sobrequés no podia haver presentat el seu nou llibre La gran ignomínia en un dia més adient. Mentre explicava la dialèctica del procés i la repressió que ha marcat la política en els últims anys, es coneixia l’exili de Marta Rovira. Mentre l’historiador denunciava com l’Estat ha reprimit el sobiranisme, quedaven poques hores perquè la plana major de polítics independentistes es posés en mans del jutge Llarena.

Jaume Sobrequés

De portada, un clavell vermell. A l’interior, un repàs de la darrera dècada llarga del procés cap a la independència que ha avançat en paral·lel a la repressió espanyola. Sobrequés teixeix un llibre sobre el procés, però sobretot d’un “autèntic intent d’extermini de l’independentisme“. Sistemàticament, explica tots els elements repressius contra el procés, des del primer estament: els municipis. Per l’historiador gironí, l’atac per les banderes dels balcons dels ajuntaments és el primer pas de l’actual persecució judicial contra els pesos pesants.

Sobrequés es defineix en el llibre com un pare de la Constitució i membre de l’Orde del Mèrit Constitucional. Va ser un important dirigent socialista en les primeres legislatures de la democràcia. Ara, dedica el llibre a Artur Mas, qui considera un dels grans patrimoni actius de la política de les últimes dècades.

Com s’ha produït aquest canvi? Sobrequés assegura que ja duia un germen de la independència que s’ha desenvolupat per reacció, sobretot després de la sentència de l’Estatut. Renega que el PSC hagi pres ara una “deriva espanyolista” i el defineix com un partit “col·laboracionista actiu de la repressió“.

És un llibre d’una “denúncia tremenda” alhora que va acompanyada d’un rigor històric innegable. L’obra segueix la cronologia del procés, però també és punyent quan interpreta el perquè de l’actuació del Tribunal Constitucional i del govern espanyol. “El llibre és dur, però també deixo que el lector tregui les seves pròpies conclusions”, assegura.

Sobrequés tampoc estalvia fer autocrítica dins del mateix sector independentista, i assegura que s’hauria d’haver fet algun pas més després de les massives Diades. “El procés ha estat tacat per l’actitud de reivindicar el diàleg i mostrar-se com a democràtic i pacífic”, critica l’historiador. Per això, creu que s’haurien de desenvolupar formes de resistència que no ha volgut concretar. “Cada cop estem més a prop de dir prou“, afegeix.

El relat de Sobrequés acaba amb l’exili de Puigdemont a Brussel·les, encara que veient els fets d’avui assegura que proposarà a l’editor fer una nova edició. O potser necessitarà una enciclopèdia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Tal com va dir Rubalcaba, Espanya pagarà molt car la imparcialitat i la prevaricació de la justícia.