Sobre la revolució ètica de la professió

17.11.2016

No deixa de resultar curiós que una època de fosca crisi hagi estat l’encarregada de fer ressorgir, com si del Segle de les Llums es tractés, les il·lustrades idees d’interès públic i bé comú, avui restituïdes i normalitzades dins el lèxic i el debat públic. En aquesta línia, el Congrés d’Arquitectura 2016 no ha volgut quedar-se enrere i, amb la voluntat última de vehicular els interessos que conflueixen en una societat diversa, fragmentada i sovint contraposada, ha impulsat una sessió dedicada al debat de la deontologia i el compromís ètic professional.

arquitecte 2

En aquests últims temps, la capacitat autoorganitzativa de moltes associacions s’ha vist limitada per una legislació progressivament garantista i altament desconfiada que posa la lliure competència com a bé jurídicament protegit. Així doncs, davant un codi deontològic amenaçat d’escorçar-se en pro del lliure mercat, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya cerca reforçar el vincle entre l’arquitecte i la societat tot establint, en paraules del degà Lluís Comerón, “un nou compromís generat des de la necessitat i no des de l’oferta”.

I és que, més enllà de la deontologia, el fet de dotar-se d’un codi ètic és una pràctica cada cop més habitual dins el sector professional, i sembla estar omplint un buit desconegut fins ara. Per a Victoria Camps, catedràtica en Filosofia: “cal crear un ethos, una manera de fer, un clima de sanció o reconeixement que el professional interioritzi i faci seu”. Tot i que l’ètica es diferencia del dret en tant que es mou en l’àmbit de la consciència i no en el de la coacció, és evident que no tot allò que no és un delicte és correcte o està ben fet. Així doncs, potser la via més constructiva per a elaborar aquest codi de compromís ètic professional passa per la negativitat, en la mesura que “determinar quines són les males pràctiques és molt més complicat d’explicitar i acordar que no pas fer un llistat amb els valors positius”, segueix Camps.

El compromís no ha de ser entès com una llei més. Per a Marc-Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de Catalunya: “s’ha de vigilar que l’ètica no es converteixi en una policia moral: l’ètica ha de ser una ajuda al servei dels professionals, no una forma de superioritat pedagògica”. Per aquest motiu, cal apuntar cap a unes formes capaces no tan sols de transformar la teoria en praxi, sinó també de trencar l’antagonisme entre arquitecte i ciutadà i fonamentar-se sobre el diàleg, la interdisciplinarietat i la reflexió valenta, racional i raonada.

Quines possibilitats té, el col·lectiu d’arquitectes, d’anar més enllà de la deontologia professional i elaborar un document garant d’unes bones pràctiques laborals, socials i mediambientals enfocades a assolir el bé comú? Des del COAC, s’advoca per un compromís ètic formulat col·lectivament i d’adscripció voluntària que, similar a un segell de voluntat o confiança, esdevingui garant d’una praxi justa, responsable i respectuosa. “Això de ser inventors, a tots ens agrada una mica, però ens fa molta por” diu sincer Comerón. I és que, sovint, la voluntarietat inclou la seva pròpia trampa i, com expressa el membre de la cooperativa d’arquitectes LaCol Eliseu Arrufat: “Per mala cultura popular, haurem après abans a posar-nos el segell, factor diferencial i de valoració, que a treballar per posar-nos-el”.

arquitecte Build a house and architect tools

Sigui com sigui, la presentada el passat dimarts constitueix una proposta sense precedents en el camp arquitectònic i, aquest simple fet, ja indica el punt i principi d’una època de canvis o, si ens arrisquem, d’un canvi d’època. Tal com apunta el catedràtic emèrit d’Urbanisme de la UPC Antonio Font: “Cal abandonar la idea de l’arquitectura com a mercaderia, tot transformant el valor de canvi pel valor d’ús i reclamant una professió al servei de les persones i no del capital”.

D’ençà del seu inici, el Congrés d’Arquitectura ha cercat liderar la revolució i revaloració d’un àmbit professional que, entès en totes les seves escales i compresa la transcendència de la seva resposta en un món globalitzat i desigual, posseeix un valor estratègic per a l’impuls de l’interès públic i la construcció d’aquell bé comú que l’ésser cerca d’ençà de les Llums.

La setmana vinent el Congrés d’Arquitectura encara la recta final amb unes jornades de síntesi, que se celebraran entre el 21 i el 25 de novembre. Més info aquí.